dimarts, 9 d’octubre del 2007

Toros i banderes, i tota mena de símbols

"Jo no torejo sota cap bandera". José Tomás ha denunciat que hi ha gent que l'ha volgut utilitzar políticament per lluitar contra el nacionalisme.
Us haig de dir que el nom José Tomás no em deia res, vull dir que no el conec, probablement perquè no segueixo el món del toros, però m'ha cridat l'atenció el títol de la notícia, i sobretot el subtítol. És allò de posar en un mateix sac els toros, les banderes, els defensors dels animals, els defensors de les tradicions... però sobretot la utilització mesquina dels símbols.
Els que em coneixeu sabeu que no entraré a fer valoracions sobre el món dels toros, sinó que es tracta d'una excusa per parlar de les manipulacions, i concret de les manipulacions dels símbols. Precisament ara que està de moda la crema de fotografies dels monarques espanyols, o la tasca del defensor del poble espanyol per aconseguir que es pengi la bandera espanyola en alguns ajuntaments catalans.
No vull menystenir els símbols ja que no representen el mateix per a tothom, però precisament per això no s'hauria de donar tanta importància. És més català aquell que porta el burro enganxat al cotxe? És més patriota espanyol aquell que porta la bandera espanyola preconstitucional? Importa la mida de la bandera? No tothom viu amb la mateixa passió els seus sentiments, ni tampoc tothom se sent mogut pels símbols, però això no els fa menys persones.
Qui utilitza els símbols? els defensors o els detractors? El 12 d'octubre és la Festa del Pilar, però també és la Festa de la Hispanidad. És un símbol? no sé si d'entrada es podia considerar un símbol, però sí que hi ha qui ho ha utilitzat i segueix utilitzant. Qui són? Els defensors de la Hispanitat i la raça? Els nacionalistes de la perifèria?
Anar contra els toros és ser més català? ho barregem tot? Els catalans ens hem de decantar pel burro? Sincerament crec que si ens deixem portar massa pels símbols farà que ens distanciem de la realitat, i arribem a oblidar el per què dels nostres actes.
I acabo amb una frase de José Tomás: "Jo no surto a la plaça a morir, però si sé que haig de morir preferiria en una plaça de toros que no pas en un cotxe".