"Educació per a la ciutadania", era el títol i el tema de la trobada d'avui. El grup de Debat i Tertúlia d'Arenys de Mar, continuem les nostres xerrades del primer divendres del mes, avui a casa nostra i amb nous amics amb qui compartir idees, paraules, pensaments i bons moments. La música ha fet acte de presència amb guitarra i duet de veus.
La impressió, al final de la tertúlia, ha estat molt positiva i això s'evidencia quan intentes fer un resum del que s'ha dit. No és fàcil, perquè el debat ha estat intens i seguit, i després de dues hores llargues ens hem adonat que teníem refrigeri, amb les aportacions de tots plegats: galetes, pastissos, xocolata, exquisitats...
Érem divuit, una mica apretadets, però amb moltes ganes de parlar i d'escoltar, que encara és més interessant. Teníem un bon reguitzell de mestres i professors/es que ens han aportat la visió professional. Alguns amb fills joves, d'altres són avis, però a tots ens ha interessat conèixer el per què de la nova assignatura, i també el per què de la polèmica creada.
Han sortit idees molt interessants i en deixaré anar algunes que, al no estar contextualitzades, perdran la força que tenien mentre es deien. La pregunta inicial, però que s'ha repetit més endavant era el per què calia una assignatura com aquesta. Potser perquè hem perdut alguna cosa? Hem aclarit que Educació per a la ciutadania no tenia res a veure amb el litigi entre assignatura de religió i ètica. La nova assignatura és obligatòria, encara que hi hagi alguna escola que es negui a impartir-la.
La polèmica ve per la por a l'adoctrinament dels nostres fills? Bo i acceptant que hi hagués aquest perill, què diríem de l'assignatura d'Història o de Filosofia? És la manca de transmissió de valors a dins de la família el que obliga incorporar l'assignatura? Ens fa por que l'escola eduqui en valors quan a casa no ho sabem fer?
I una frase que m'ha quedat: "l'única cosa que ens fa diferents és la injustícia", i una altra que vingut seguidament: "no és necessàriament més just tractar a tothom igual".
S'han dit moltes més coses, totes elles interessants, però ho hem hagut de deixar perquè se'ns havia fet tard. La riquesa del debat, la tertúlia, l'intercanvi d'opinions, l'adquisició de coneixements, el goig de tenir tants bons amics, et compensa els moments més amargs de la vida diària, professional o amateur. Aquesta és la gran riquesa de la nostra vida.
La impressió, al final de la tertúlia, ha estat molt positiva i això s'evidencia quan intentes fer un resum del que s'ha dit. No és fàcil, perquè el debat ha estat intens i seguit, i després de dues hores llargues ens hem adonat que teníem refrigeri, amb les aportacions de tots plegats: galetes, pastissos, xocolata, exquisitats...
Érem divuit, una mica apretadets, però amb moltes ganes de parlar i d'escoltar, que encara és més interessant. Teníem un bon reguitzell de mestres i professors/es que ens han aportat la visió professional. Alguns amb fills joves, d'altres són avis, però a tots ens ha interessat conèixer el per què de la nova assignatura, i també el per què de la polèmica creada.
Han sortit idees molt interessants i en deixaré anar algunes que, al no estar contextualitzades, perdran la força que tenien mentre es deien. La pregunta inicial, però que s'ha repetit més endavant era el per què calia una assignatura com aquesta. Potser perquè hem perdut alguna cosa? Hem aclarit que Educació per a la ciutadania no tenia res a veure amb el litigi entre assignatura de religió i ètica. La nova assignatura és obligatòria, encara que hi hagi alguna escola que es negui a impartir-la.
La polèmica ve per la por a l'adoctrinament dels nostres fills? Bo i acceptant que hi hagués aquest perill, què diríem de l'assignatura d'Història o de Filosofia? És la manca de transmissió de valors a dins de la família el que obliga incorporar l'assignatura? Ens fa por que l'escola eduqui en valors quan a casa no ho sabem fer?
I una frase que m'ha quedat: "l'única cosa que ens fa diferents és la injustícia", i una altra que vingut seguidament: "no és necessàriament més just tractar a tothom igual".
S'han dit moltes més coses, totes elles interessants, però ho hem hagut de deixar perquè se'ns havia fet tard. La riquesa del debat, la tertúlia, l'intercanvi d'opinions, l'adquisició de coneixements, el goig de tenir tants bons amics, et compensa els moments més amargs de la vida diària, professional o amateur. Aquesta és la gran riquesa de la nostra vida.
2 comentaris:
Ja saps que el darrer nº dels quadernets de Cristianisme i Justícia tracta aquest tema? Només és una suggerència, potser ja ho sabies.
atentament
Gràcies Eloi,
Precisament va ser un dels textos que vàrem utilitzar per centrar el tema i il·lustrar-lo amb algunes de les frases que hi havia.
Publica un comentari a l'entrada