dimarts, 13 de juny del 2006

No volem agressions

Una societat que es manifesta demòcrata no pot permetre que es produeixin agressions contra la llibertat d’expressió. El nostre país té un passat prou negre com perquè encara haguem de lamentar actituds contràries als drets més elementals de les persones.
Tenim el dret d’expressar les nostres idees i ho podem fer sense necessitat d’agredir els nostres adversaris. No es poden fer callar els pensaments a base de garrotades ni llançament d’objectes. Això no vol dir que no puguem manifestar el nostre rebuig i descontentament sobre actituds manifestament falses contra el nostre poble, sobretot si ara ens venen a demanar una opció política.
Qui defensa uns ideals, del color que siguin, ha d’estar disposat a ser contestat sense haver de patir cap agressió. Però de quina agressió estem parlant? M’imagino que tots pensem en agressions físiques, perquè d’agressió moral fa molt temps, per no dir anys, que els catalans que ens ho creiem i n’estem orgullosos, n’estem patint i no tenim manera de deslliurar-nos-en. Aquestes agressions no tenen res a veure amb les cassolades del mercat de l’Hospitalet, sinó que han estat i són agressions contra la nostra dignitat, acusant-nos de tot allò del qual nosaltres n’hem estat víctimes, durant el franquisme però no només.
De les agressions dels darrers dies, permeteu-me que faci una diferenciació entre les sofertes pels líders del PP i les suposades agressions als anomenats Ciutadans de Catalunya. Els primers han estat governant Espanya els darrers quatre anys amb majoria absoluta i de manera força despòtica. Una vegada a l’oposició, no han parat de boicotejar qualsevol iniciativa del govern de l’Estat i han organitzat tot tipus de manifestació amb l’únic objectiu de desprestigiar el govern i fer-lo caure. També contra el tripartit a Catalunya. Ara no ens poden donar lliçons de civisme i comportament democràtic. Els segons han gaudit sempre de tota mena de privilegis, manant uns o els altres. Ara es presenten amb un discurs totalment populista sense cap base moral, i pretenen enganyar la ciutadania dient que ens defensen de l’autoritarisme i dirigisme polític. I què estan fent sinó? A aquests els va molt bé fer el paper de víctimes perquè és l’única manera que tenen que la gent amb dos dits de front senti parlar d’ells. És per això que tota agressió o fins i tot intent d’agressió física, els estimula i els dóna arguments per continuar sembrant odi i mentides.
Uns i altres han de rebre per allò que han sembrat, però en cap cas s’han de veure implicats en agressions físiques. La millor resposta a aquests sacsejadors de la ciutadania és la indiferència. Ignorem-los i actuem en consciència.