Acabem de conèixer els resultats del referèndum i també les primeres declaracions dels diferents partits polítics tant catalans com a nivell d’Espanya, i m’imagino que no han sorprès a ningú, ni els resultats, amb percentatge de participació inclòs, ni les declaracions. La ciutadania no és tan ignorant com alguns polítics volen fer-nos creure ni ells tant transcendents com a vegades es pensen.
Per aquells que defensem un nou model de democràcia, amb més pes de la participació ciutadana, una participació per sota del 50% no és un bon resultat. Això no vol dir que ens sorprengui, perquè l’entenem força i d’aquí la nostra crítica al funcionament de l’actual model democràtic i del paper que juguen els actuals governants.
La ciutadania està farta que només se’ns demani el vot cada cert temps i se’ns ignori la resta, i no val l’excusa del poc interès a participar quan no es creen els models idonis perquè això sigui possible. El model democràtic és legal però qualitativament feble. Tots hauríem de fer un replantejament del sistema i buscar una altra manera de fer política. Tot això però no deslegitima el resultat i una lectura en aquest sentit seria totalment partidista i corrosiu.
El PP parla que dos de cada tres catalans no han donat suport a l’Estatut, però posats a fer hi podríem sumar els nois i noies que no tenen divuit anys, que tampoc li han donat. La lectura que els polítics fan dels resultats cada vegada arriba a cotes més altes d’hipocresia i sarcasme. Això però no ens ha de desanimar sinó tot el contrari. Hem d’aconseguir que aquest nou Estatut esdevingui l’eina que realment necessitem per aconseguir un millor finançament i una millor autonomia de gestió.
Sabem que el PP continuarà posant pals a la roda i dificultant la governabilitat de Catalunya, però estic convençut que podrem confiar en ERC que ha defensat un No crític però que, una vegada reconeguda la derrota, es posarà al costat de les forces catalanes que defensen la singularitat de Catalunya, la necessitat de millorar l’autogovern i conseqüentment el seu finançament.
Demà comença una nova etapa política que m’agradaria que es caracteritzés per un govern fort, amb les idees clares i amb ganes de posar en funcionament el nou Estatut. Sabem que el govern actual no té massa futur, i ens agradaria conèixer la data de les eleccions al Parlament de Catalunya per evitar que la nostra nació continuï massa temps més vivint de manera provisional.
Per aquells que defensem un nou model de democràcia, amb més pes de la participació ciutadana, una participació per sota del 50% no és un bon resultat. Això no vol dir que ens sorprengui, perquè l’entenem força i d’aquí la nostra crítica al funcionament de l’actual model democràtic i del paper que juguen els actuals governants.
La ciutadania està farta que només se’ns demani el vot cada cert temps i se’ns ignori la resta, i no val l’excusa del poc interès a participar quan no es creen els models idonis perquè això sigui possible. El model democràtic és legal però qualitativament feble. Tots hauríem de fer un replantejament del sistema i buscar una altra manera de fer política. Tot això però no deslegitima el resultat i una lectura en aquest sentit seria totalment partidista i corrosiu.
El PP parla que dos de cada tres catalans no han donat suport a l’Estatut, però posats a fer hi podríem sumar els nois i noies que no tenen divuit anys, que tampoc li han donat. La lectura que els polítics fan dels resultats cada vegada arriba a cotes més altes d’hipocresia i sarcasme. Això però no ens ha de desanimar sinó tot el contrari. Hem d’aconseguir que aquest nou Estatut esdevingui l’eina que realment necessitem per aconseguir un millor finançament i una millor autonomia de gestió.
Sabem que el PP continuarà posant pals a la roda i dificultant la governabilitat de Catalunya, però estic convençut que podrem confiar en ERC que ha defensat un No crític però que, una vegada reconeguda la derrota, es posarà al costat de les forces catalanes que defensen la singularitat de Catalunya, la necessitat de millorar l’autogovern i conseqüentment el seu finançament.
Demà comença una nova etapa política que m’agradaria que es caracteritzés per un govern fort, amb les idees clares i amb ganes de posar en funcionament el nou Estatut. Sabem que el govern actual no té massa futur, i ens agradaria conèixer la data de les eleccions al Parlament de Catalunya per evitar que la nostra nació continuï massa temps més vivint de manera provisional.
3 comentaris:
30 llargs anys d'Estafatut ens esperen. Ni concert econòmic, ni reconeixement nacional en l'articulat... En fi.
No només el PP posa pals a les rodes. Tinc entès que, mentre feia les valoracions de rigor un cop coneguts els resultats, algú de confiança animava Zapatero a ser breu, perquè ja l'esperaven per començar una festa a ca l'Alfonso Guerra. No sé si hi va anar, al final, i si ho ha fet, crec que s'hi devia estar poc, perquè demà ja tocava enfilar l'agulla pel tema basc. Catalunya ja ha dit que SI. Ara queda aparcada i que no emprenyi. La resta d'estatuts autonòmics que demanin reforma rebran una còpia del català, sense unes quantes frases retòriques del preàmbul, això sí, i sense adonar-nos-en, haurem entrat de ple i per la porta gran en l'Espanya Federal. I si en pocs mesos algú es queixa a Catalunya, tranquils: ara ja saben que tirant un peixet al cove d'en Mas ja fan callar el personal. Però bé, vaja, tal com deia ahir diumenge La Vanguardia, el 18 de juny és un dia històric per Catalunya. Ja tenim nou estatut! Felicitats a tots!
Com sempre en Victor alexandre dona en el clau: http://www.victoralexandre.cat
Publica un comentari a l'entrada