Ho comentaven l'altre dia en una tertúlia radiofònica. De fet no eren uns tertulians massa afectes al president, però em va cridar l'atenció com el descrivien. L'acusaven de reaccionar tard, i en això vaig pensar que encertaven.
Entenc que davant de moments de crisi, és dur governar. Probablement ho podem aplicar també al govern municipal, però en un govern que té facultats legislatives la responsabilitat augmenta i cal desenvolupar la capacitat de resposta. No és tant la improvisació com la rapidesa en reaccionar davant les circumstàncies.
Feia molt temps que tothom pronosticava un daltabaix immobiliari i potser hauria estat bé haver pres mesures. Tampoc es tracta de penjar-li totes les culpes perquè tothom va anar fent com si no passés res, uns apujant els preus, uns altres facilitant préstecs a cap preu i amb un alt component de risc, i nosaltres comprant sense regatejar.
Aquests dies, parlant de la llei de dependència, se l'ha acusat de fer promeses a la lleugera i no haver-les complert (de fet el president ens hi té acostumats). Ara ens parla de mesures per alleugerir les càrregues a les persones aturades, i el que se li diu és que actua a reacció, després de veure els problemes, sense capacitat per preveure'ls i, per tant, dictar mesures preventives i no només curatives.
No és bo ser el menys dolent i a vegades se n'abusa. El seu accés dins i fora del partit ha estat presidit per la mateixa tònica, però a llarga això es paga. No simplifiquem la coses, i la política encara menys, però procurem pensar a mig i llarg termini, perquè el dia a dia ja hi som, i en canvi el futur el podem brodar.
Entenc que davant de moments de crisi, és dur governar. Probablement ho podem aplicar també al govern municipal, però en un govern que té facultats legislatives la responsabilitat augmenta i cal desenvolupar la capacitat de resposta. No és tant la improvisació com la rapidesa en reaccionar davant les circumstàncies.
Feia molt temps que tothom pronosticava un daltabaix immobiliari i potser hauria estat bé haver pres mesures. Tampoc es tracta de penjar-li totes les culpes perquè tothom va anar fent com si no passés res, uns apujant els preus, uns altres facilitant préstecs a cap preu i amb un alt component de risc, i nosaltres comprant sense regatejar.
Aquests dies, parlant de la llei de dependència, se l'ha acusat de fer promeses a la lleugera i no haver-les complert (de fet el president ens hi té acostumats). Ara ens parla de mesures per alleugerir les càrregues a les persones aturades, i el que se li diu és que actua a reacció, després de veure els problemes, sense capacitat per preveure'ls i, per tant, dictar mesures preventives i no només curatives.
No és bo ser el menys dolent i a vegades se n'abusa. El seu accés dins i fora del partit ha estat presidit per la mateixa tònica, però a llarga això es paga. No simplifiquem la coses, i la política encara menys, però procurem pensar a mig i llarg termini, perquè el dia a dia ja hi som, i en canvi el futur el podem brodar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada