diumenge, 9 d’abril del 2006

Benedicció de rams

Com és tradició, el diumenge de rams, a les 12 del migdia, la plaça de l’Església s’omple de famílies amb palmes, palmons i llorer, per rebre la benedicció. És tot un ritual que els arenyencs hem incorporat a la nostra agenda al marge de les nostres creences religioses.

Els assistents esperen el moment en que Mn. Martí Amagat es disposa a beneir les palmes, mentre escoltes les instruccions que els pares donen als seus fills: quan t’avisi, sacseja tant com puguis el palmó i dones cops a terra... aixeca la palma i sacseja-la ben fort... A Mn. Martí sempre se li escapa un somriure de complicitat. El mateix que li passa quan, des del fons de l’Església, els afegits a darrera hora, el dia 8 de juliol canten l’Himne de Sant Zenon.
Avui en Martí, a qui jo he vist sempre de rector, deuria pensar que era la darrera vegada que presidia la benedicció de rams, i a mi en venia el cap la pregunta de si el seu successor continuaria amb la tradició o la consideraria poc reverent (els capellans més joves són molt més conservadors que els de la generació de Mn. Martí).
Any rere any es pot observar com el nombre d’assistents disminueix. La Setmana Santa que avui comença ha esdevingut una setmana de festa i vacances. Acabem de sortir de l’hivern i tenim ganes d’escampar la boira. Per als creients és la setmana de renovació de la fe. Per als altres són uns quants dies d’esbarjo o descans. Per uns i altres hauria de ser una setmana de reflexió, sobre com ha anat l’hivern i de quina manera podem contribuir a un Arenys més digne, més just i més net.