Ahir dimecres a 2/4 de 12 de la nit s’acabava el Ple Municipal que va aprovar el Pressupost 2006 amb els únics vots favorables de l’equip de govern. PSC i ERC es varen abstenir per demostrar, i així ho varen dir, que tot i no tractar-se del pressupost que haurien volgut, s’hi havien incorporat esmenes proposades pels respectius partits i per això permetien que el pressupost sortís endavant per majoria simple. L’únic vot en contra va ser el de Lluís Blanchar, regidor no adscrit, que va ser contundent a l’hora de fer-ne la crítica. ICV que no hi estava representada, per malaltia del seu regidor Ramon Puigvert, també hi hauria votat en contra, segons l’escrit que va fer a mà a l’alcalde i que aquest va tenir la deferència de llegir en veu alta.
Amb l’aprovació del Pressupost s’acaba una etapa amb la sortida del regidor d’Hisenda, Manel Calvo, i se’n consolida una altra: la fractura total de l’oposició municipal en dos grups: ICV i Lluís Blanchar, contraris a la manera de governar de l’equip de govern, i ERC+PSC, que tot i les discrepàncies van permetent que l’equip de govern governi. Un èxit de l’alcalde Rubirola que demostra una vegada més la seva capacitat de lideratge i que ha estat, amb diferència, l’alcalde més carismàtic i diligent dels darrers anys.
De com va anar el Ple Municipal se’n poden treure moltes conclusions però n’hi ha una que personalment li dono molta importància, com és l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball. De totes les intervencions només es pot entendre que l’Ajuntament està desorganitzat i que no hi ha criteris a l’hora de contractar personal ni en el moment d’assignar les tasques. El capítol de despeses de personal supera el 50% del pressupost real de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms.
És difícil entendre, com es va dir, que hi hagi tècnics de servei que gestionen un pressupost inferior al cost del seus honoraris. Tampoc s’entén que hi hagi dos tècnics a Esports ara que gestiona menys que abans per l’externalització de molts serveis en benefici de la UFAC. També es va posar en dubte la necessitat de comptar amb dos càrrecs de confiança, amb el que això suposa de despesa. Per contra, el regidor Manel Calvo va tornar a justificar que no hi hagués atenció ciutadana en horari de tarda, per problemes amb el Comitè d’Empresa i, aquesta vegada encara de manera més ridícula, argüint la decepció que tindria l’arenyenc que només es trobés amb una persona que li recepcionés els documents (no sé el sentit del ridícul que tenen els ciutadans de les poblacions on funciona aquest servei!). Voldria recordar-li a l’ara ex-regidor d’Hisenda, que no fa pas tant m’havia comunicat que havien previst una plaça per treballar les tardes.
Però aquesta desorganització ve de lluny. No és cosa d’aquesta legislatura sinó que els partits que ara són a l’oposició també l’han mantingut. Recordo molt bé que en una campanya electoral dels anys 80 una de les promeses d’una candidatura era la de posar ordre a dins l’ajuntament, tan a nivell de personal com de processos. La feina, després de vint anys, continua pendent de realitzar-se. Està molt bé que l’oposició, sigui la que sigui, ho recordi. La llàstima és que quan s’està al govern ningú se’n recorda.
Al final del Ple hi va haver paraules de gratitud a Manel Calvo. Tothom va ser molt fidel a la lectura del seu parlament. Tothom menys el regidor Santi Fontbona que va improvisar el discurs i això es va notar.
Per acabar, tot fa pensar que l’any vinent hi haurà defensor/a del vilatà/na. Crec que tindrà una bona feina per començar: recomanar a l’equip de govern que millori l’atenció al ciutadà. Quant a l’organització interna no hi podrà dir res. Caldrà doncs encomanar-nos a Santa Rita (patrona dels impossibles) i esperar tenir més sort.
Amb l’aprovació del Pressupost s’acaba una etapa amb la sortida del regidor d’Hisenda, Manel Calvo, i se’n consolida una altra: la fractura total de l’oposició municipal en dos grups: ICV i Lluís Blanchar, contraris a la manera de governar de l’equip de govern, i ERC+PSC, que tot i les discrepàncies van permetent que l’equip de govern governi. Un èxit de l’alcalde Rubirola que demostra una vegada més la seva capacitat de lideratge i que ha estat, amb diferència, l’alcalde més carismàtic i diligent dels darrers anys.
De com va anar el Ple Municipal se’n poden treure moltes conclusions però n’hi ha una que personalment li dono molta importància, com és l’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball. De totes les intervencions només es pot entendre que l’Ajuntament està desorganitzat i que no hi ha criteris a l’hora de contractar personal ni en el moment d’assignar les tasques. El capítol de despeses de personal supera el 50% del pressupost real de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms.
És difícil entendre, com es va dir, que hi hagi tècnics de servei que gestionen un pressupost inferior al cost del seus honoraris. Tampoc s’entén que hi hagi dos tècnics a Esports ara que gestiona menys que abans per l’externalització de molts serveis en benefici de la UFAC. També es va posar en dubte la necessitat de comptar amb dos càrrecs de confiança, amb el que això suposa de despesa. Per contra, el regidor Manel Calvo va tornar a justificar que no hi hagués atenció ciutadana en horari de tarda, per problemes amb el Comitè d’Empresa i, aquesta vegada encara de manera més ridícula, argüint la decepció que tindria l’arenyenc que només es trobés amb una persona que li recepcionés els documents (no sé el sentit del ridícul que tenen els ciutadans de les poblacions on funciona aquest servei!). Voldria recordar-li a l’ara ex-regidor d’Hisenda, que no fa pas tant m’havia comunicat que havien previst una plaça per treballar les tardes.
Però aquesta desorganització ve de lluny. No és cosa d’aquesta legislatura sinó que els partits que ara són a l’oposició també l’han mantingut. Recordo molt bé que en una campanya electoral dels anys 80 una de les promeses d’una candidatura era la de posar ordre a dins l’ajuntament, tan a nivell de personal com de processos. La feina, després de vint anys, continua pendent de realitzar-se. Està molt bé que l’oposició, sigui la que sigui, ho recordi. La llàstima és que quan s’està al govern ningú se’n recorda.
Al final del Ple hi va haver paraules de gratitud a Manel Calvo. Tothom va ser molt fidel a la lectura del seu parlament. Tothom menys el regidor Santi Fontbona que va improvisar el discurs i això es va notar.
Per acabar, tot fa pensar que l’any vinent hi haurà defensor/a del vilatà/na. Crec que tindrà una bona feina per començar: recomanar a l’equip de govern que millori l’atenció al ciutadà. Quant a l’organització interna no hi podrà dir res. Caldrà doncs encomanar-nos a Santa Rita (patrona dels impossibles) i esperar tenir més sort.
1 comentari:
No és del tot cert el que comentes d'organització. Crec que en l'anterior mandat es va organitzar molt bé l'àrea d'Hisenda (intervenció, comptabilitat, tresoreria, recaptació). Es va aplicar un nou organigrama i es va fer un estudi dels processos de Serveis Tècnics. Els processos estan en un calaix, la plantilla ha augmentat i l'organització ja tenia uns problemes com era manca de lideratge en algunes àrees i algunes àrees no definides com tot el que feia a serveis personals (atenció i participació).
Publica un comentari a l'entrada