És una setmana de dol a Arenys. L’avi Pons, amb la seva mort, ens deixa una mica orfes. Fins i tot per a la gent que menys el tractava, havia estat sempre un referent. Les seves ganes de viure per poder continuar estudiant i treballant, l’han permès arribar a una edat considerable. Fins l’últim dia ha manifestat la seva il·lusió per viure per tal de no deixar la feina inacabada. Però això era impossible perquè el seu treball no tenia fi, i només la mort el podia aturar.
Noranta-sis anys són molts anys i moltes experiències viscudes. Uns anys de guerra civil; dictadura i democràcia emergent. La seva vida ha estat intensa i deixa grans records als seus contemporanis i prou material per a les generacions futures. Avui però és el dia d’acomiadar l’avi d’Arenys, l’avi Pons. La vida continua i el seu llegat el mantindrem viu entre nosaltres.
Noranta-sis anys són molts anys i moltes experiències viscudes. Uns anys de guerra civil; dictadura i democràcia emergent. La seva vida ha estat intensa i deixa grans records als seus contemporanis i prou material per a les generacions futures. Avui però és el dia d’acomiadar l’avi d’Arenys, l’avi Pons. La vida continua i el seu llegat el mantindrem viu entre nosaltres.
3 comentaris:
Ahir dissabte vaig veure dues esqueles de l'Avi Pons penjades per part de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Pompeu Fabra. Lamento que no hi fos l'esquela del nostre Ajuntament.
...no he dit que les esqueles estaven al diari La Vanguardia.
La del nostre Ajuntament sortia al diari Avui i no n'estic del tot segura, però crec que amb un text d'ell. A veure si llegiu o mireu a tots els diaris, al menys els escrits en català, abans d'escriure.
Publica un comentari a l'entrada