L’Agenda d’aquest mes de desembre treu una notícia que titula: “L’alcalde vol queixar-se al Síndic del secretari i l’interventor”. No sé què hi ha de veritat ni per què l’alcalde ho faria públic abans d’emprendre l’acció. Considero que és un fet prou greu que existeixi un enfrontament entre l’alcalde i els funcionaris d’habilitació nacional.
Concretament es parla del secretari, amb funcions de fe pública i assessorament legal i de l’interventor, encarregat del control i fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostària de l’ajuntament. Dues figures importants i que d’entrada han de canalitzar preceptivament l’actuació dels representants municipals escollits per tota la ciutadania. La seva tasca és procurar que les decisions que vol prendre l’equip de govern siguin d’acord amb la llei vigent, i per això emeten el seu informe fonamentat amb la normativa legal.
Fins aquí no hi hauria d’haver cap problema per avançar en la gestió municipal. El problema, m’imagino, sorgeix en la manera d’interpretar la llei. A ningú pot estranyar que dos professionals del dret puguin discrepar a l’hora d’interpretar una mateixa normativa. El perill està, en tot cas, en infringir la llei i les conseqüències que això pot comportar.
Desconec la realitat interna de l’Ajuntament d’Arenys de Mar i per tant m’haig de limitar a comentar la notícia que surt a la revista arenyenca. Tot i així, en el cas del secretari, tot sovint han aparegut crítiques des de diferents equips de govern local i, si no ho recordo malament, va ser ara fa dues legislatures quan la crispació era important.
L’escrit parla de l’excés de zel com una de les causes de la paralització de la maquinària administrativa. Entenc que la persona que exerceix la figura de secretari o interventor, ha de donar fe i certificar aquelles accions, documents i decisions, d’acord amb la seva manera d’entendre la normativa corresponent. Una altra cosa és que els polítics puguin tirar endavant actuacions, amb informe negatiu del funcionari corresponent, a l’espera que instàncies superiors puguin resoldre els fets, favorablement o en contra. És per això que, a diferència del que diu l’escrit, aquests informes negatius no haurien de bloquejar els projectes amb discrepàncies.
Un altre aspecte que comenta l’escrit referenciat és que les discrepàncies també hi són entre interventor i secretari. Això faria complicar encara més les coses, però de ben segur que hi ha la manera per desencallar-ho i l’alcalde, com a màxima autoritat municipal escollida per tots nosaltres, trobarà, en cas que la notícia sigui certa, la manera de superar l’obstacle en benefici de tots. Caldrà però prendre decisions, per difícils que puguin semblar.
Concretament es parla del secretari, amb funcions de fe pública i assessorament legal i de l’interventor, encarregat del control i fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostària de l’ajuntament. Dues figures importants i que d’entrada han de canalitzar preceptivament l’actuació dels representants municipals escollits per tota la ciutadania. La seva tasca és procurar que les decisions que vol prendre l’equip de govern siguin d’acord amb la llei vigent, i per això emeten el seu informe fonamentat amb la normativa legal.
Fins aquí no hi hauria d’haver cap problema per avançar en la gestió municipal. El problema, m’imagino, sorgeix en la manera d’interpretar la llei. A ningú pot estranyar que dos professionals del dret puguin discrepar a l’hora d’interpretar una mateixa normativa. El perill està, en tot cas, en infringir la llei i les conseqüències que això pot comportar.
Desconec la realitat interna de l’Ajuntament d’Arenys de Mar i per tant m’haig de limitar a comentar la notícia que surt a la revista arenyenca. Tot i així, en el cas del secretari, tot sovint han aparegut crítiques des de diferents equips de govern local i, si no ho recordo malament, va ser ara fa dues legislatures quan la crispació era important.
L’escrit parla de l’excés de zel com una de les causes de la paralització de la maquinària administrativa. Entenc que la persona que exerceix la figura de secretari o interventor, ha de donar fe i certificar aquelles accions, documents i decisions, d’acord amb la seva manera d’entendre la normativa corresponent. Una altra cosa és que els polítics puguin tirar endavant actuacions, amb informe negatiu del funcionari corresponent, a l’espera que instàncies superiors puguin resoldre els fets, favorablement o en contra. És per això que, a diferència del que diu l’escrit, aquests informes negatius no haurien de bloquejar els projectes amb discrepàncies.
Un altre aspecte que comenta l’escrit referenciat és que les discrepàncies també hi són entre interventor i secretari. Això faria complicar encara més les coses, però de ben segur que hi ha la manera per desencallar-ho i l’alcalde, com a màxima autoritat municipal escollida per tots nosaltres, trobarà, en cas que la notícia sigui certa, la manera de superar l’obstacle en benefici de tots. Caldrà però prendre decisions, per difícils que puguin semblar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada