Si no coneixeu Tavertet, no us el perdeu!

Aquesta setmana el programa Divendres de TV3 s'ha desplaçat a Tavertet, però per qüestió de feina i compromisos no l'he pogut seguir. Gràcies a Internet i la secció "a la carta", aquesta tarda, abans de trobar-me amb els amics de la Tertúlia (avui viatjarem a l'Índia), puc visionar els diferents fragments del programa. Demà al matí tinc previst d'anar-hi i podré comprovar si pel fet que aquesta setmana hagi sortit a TV3 s'hi veuen més forasters.

Vaig descobrir Tavertet fa molts anys. Jo era molt jove, i hi anàvem a peu des de Cantonigròs on hi passàvem els estius. En aquell temps el rector era el meu cosí, mossèn Jordi, que vivia amb la seva mare, la tieta Antònia. Recordo els dinars de carn d'olla i la tornada a Cantonigròs amb la DKW de Can Baró, fins al Pla de Can Codina, i la resta del camí a peu fins a Cantonigròs.

Anys després els pares hi varen comprar un parell de cases i quan volíem anar-les a veure, com que no teníem cotxe, hi anàvem en taxi des de Vic. Només un taxista, amic de la família, ens hi volia dur. La carretera era de roca viva i els cotxes es malmetien.

Els primers anys que visitàvem Tavertet, el poble no tenia ni llum ni aigua, ni tampoc carretera en condicions d'arribar-hi. Des del camí vell de Cantonigròs albiràvem el poble que es mostrava silent, assolellat i sense ni un arbre. Tot eren matolls. Els porticons s'anaven tancant a mesura que ens hi acostàvem. No estaven gaire acostumats a veure-hi forasters.

Qui hagi conegut Tavertet darrerament o el visiti a partir d'ara, ha de saber que no té res a veure de quan jo el vaig conèixer, i això em provoca una certa nostàlgia. En Jordi Sanglas, l'alcalde de Tavertet i pare de l'Estrella, a qui el llavors governador de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, va cessar. Hi anàvem a comprar el pa i també els tofolets, i bevíem Ibersol. Són molts els records que no puc evocar en aquest breu post.

Guerra de fiscals

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, atura la decisió del fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, d'apartar els fiscals del cas 3%, una manera de deixar en evidència la mala situació en què es troba el món judicial, qüestionat per una bona part de la població espanyola.

Penso, tot i que reconec que no hi entenc gens, que és una manera que té el fiscal Maza, de defensar-se de tots els atacs al poder judicial, carregant les culpes a Moix. No sé si al final acabarà donant la raó al fiscal, però en tot cas el deixa una mica tocat, ja que de ben segur Moix creia que rebria tot el suport de Maza.

Nosaltres, com que ja estem vacunats contra tot el que fa referència a la Justícia i el seu obscur món, ja no ens ve res de nou, i ho veiem com un sainet per entretenir el personal i deixar passar el temps, que tot es vagi refredant.

Passi el que passi, les acusacions a Moix són prou importants com per conèixer-ne la seva veracitat. Són massa les coses que es deixen anar i no acabem de saber què hi ha de veritat, com per continuar sense tenir proves suficients i convincents de la possible corrupció dins del món judicial. Segur que tenim prou elements com per esperar-ne més notícies transcendents.

Els bascos sí que en saben!

L'expressió més escoltada avui era que els "bascos sí que en saben, i mira nosaltres els catalans...". No és la primera vegada que el PNB pacta amb el govern estatal i en surt ben gloriós, mentre que els pactes que els partits catalans arriben a fer, en sortim ben galdosos.

Què passa? També havíem escoltat sentències com que a Madrid li feia més por el catalanisme que no pas ETA, i això no s'acabava d'entendre, però té una explicació, si més no això és el que jo penso. 

Al marge de la nostra manera de ser, que no ens fiem de ningú, ni de nosaltres mateixos, els catalans som més i contribuïm més a l'Estat. El que puguem fer i deixar de fer nosaltres no té la mateixa importància ni efectes que l'actitud dels bascos. Al final el que interessa al PP és aprovar els pressupostos, encara que sigui donant xavalla als bascos.

Hem de canviar d'estratègia? No crec que aconseguim mai girar la truita. Nosaltres som com som, i els governs espanyols, siguin del PP o del PSOE, mai permetran que retoquem res que els pugui perjudicar. És per això que molts catalans volen la independència, i d'altres voldrien trobar la manera de justificar la lleialtat amb Espanya, però l'experiència ho fa difícil.

I si guanya Marine Le Pen?

Amb més o menys vots, la líder de l'extrema dreta francesa ja fa temps que planta cara a la resta de partits polítics, fins ara tots ells representants de l'establishment. A ningú, fins aquest moment, li havia passat pel cap la possibilitat que a la segona volta Le Pen es proclamés presidenta de França. Ara, però, després de tot el que ha passat darrerament, després que els partits tradicionals hagin quedat escombrats, i sigui molt recent el Brexit, apareixen més dubtes i no tothom ho té tan clar.

Com ha passat a Espanya, els grans partits polítics de sempre s'han ajudat, i han permès l'alternança política sense gaires escarafalls. Això, però, que els en surti un de descontrolat, com és el cas de Macron, ja els deixa una mica tocats. Ni un ni l'altra els fan peça, però saben que entre ells dos hi ha el futur president o presidenta de França.

Estic convençut que tant Fillon com Hamon haurien preferit haver d'escollir entre ells i Le Pen, i no haver de donar el poder a Macron, però les coses han anat d'aquesta manera. I què faran els votants de l'extrema esquerra? Aniran d'extrema a extrema i tira perquè els toca? Ambdós partits extremistes defensen la sortida de la Unió Europea, per contra, Macron és un gran defensor de continuar-hi, però amb canvis. Què els pesarà més a l'hora de donar el vot?

Hi ha una altra pregunta a més de la possible sortida de la Unió Europea i és quins grans canvis es podrien donar a França amb un i altre president. Amb Le Pen de presidenta, què passaria? Solucionaria els greus problemes de les banlieues? I si guanya Macron? Es produiran molts canvis comparat amb els presidenciables Fillon i Hamon?

Penso que, com ha reconegut el president Trump, des de dins es veu diferent i no és tan fàcil canviar allò que s'ha promès en campanya. Els canvis només funcionen si es produeixen lentament, la llàstima és que moltes vegades ens quedem al mig.

Apallissar una persona no és incivisme, sinó delicte

Avui apareixia la notícia d'una noia, treballadora del metro de Barcelona, que va ser agredida per unes persones que transitaven amb bitllets falsificats. A la noia, que no els va deixar passar, la varen esperar a la sortida de la feina i la varen apallissar fins a trencar-li la mandíbula.

La reacció de molts és criticar un sistema judicial que és massa garantista i que sembla defensar més els incívics que les seves víctimes. Fixeu-vos les vegades que apareix la frase "entren per una porta i en surten per l'altra".

No pot ser que les persones que procuren comportar-se, ser educades i respectar els altres, tinguin la sensació que els cara-dures són els que viuen millor, perquè la llei no és prou severa, o si més no la seva aplicació és massa tova. Això és com tot, les persones ens deixem portar per allò que veiem, i un lloc brut no rep el mateix respecte que un lloc net i endreçat. En el cas del civisme això també passa. Quan no hi ha prou vigilància o bé les conseqüències del delicte són insignificants, més persones s'atreveixen a incomplir les normes, i tot plegat esdevé un peix que es mossega la cua.

Un nou reglament de tinença d'animals a Arenys

Seria injust culpar tots els amos i passejadors de gossos d'Arenys per la brutícia dels nostres carrers, com també ho seria donar tota la culpa al nostre Ajuntament. Estic segur que només són uns quants els passejadors de gossos que no recullen les cagarades, però qui no ho fa s'hi llueix. Una altra cosa són les pixarades, que aquí m'atreveixo a dir que en són més els que no tenen en compte de no embrutar les façanes de les cases ni els fanals, que fan malbé. Això no es recull!

Aquests dies el govern municipal està modificant el reglament sobre la tinença d'animals domèstics i ens deixa opinar. Potser caldria fer-ne més publicitat, més enllà de l'espai internet. M'està molt bé que els propietaris de gossos trobin facilitats per treure els seus animals i puguin gaudir una mica més que passejar lligats, sobretot els que viuen reclosos en un petit pis. L'altra cosa són les obligacions que tenen de permetre que els vilatans no haguem d'anar sortejant les cagarades quan caminem pels nostres carrers, la majoria dels quals tenen les voreres massa estretes per no haver de baixar-ne.

Demanaria al nostre govern municipal que sigui generós vers els amos dels gossos i passejadors, però al mateix temps contundent amb la manca de civisme d'alguns d'ells. Avui diumenge, que et trobaves amb guies que ensenyaven els carrers i places de la nostra vila recordant Espriu, veies com la mirada dels interessats seguidors no deixava d'observar el terra per no trepitjar alguna de les moltes cagarades que anaven trobant. Es trist haver-ho de repetir, però la nostra vila és bruta, i això és culpa de tots.

Cal que el govern municipal es posi les piles!

He fet una lectura del Pla d'Actuació Municipal 2016-2019, que entenc que el govern municipal va actualitzant tot marcant-ho de color verd, i m'he adonat que hi ha una bona colla d'actuacions que o bé acabaven l'any 2016 o a finals d'aquest any, i que no tinc clar que ni tan sols hagin començat a mirar-s'ho, o potser és que ho porten molt en secret. És per això que, sense sorpreses, si el nostre govern municipal no es posa les piles, ho tindrà molt difícil per complir els compromisos.

Al mateix temps, hi ha unes quantes accions d'aquestes que, si ens creiem això de la participació, no pot oblidar l'opinió de la població, sobretot perquè en som els principals beneficiaris o perjudicats.

Sense pretendre ser exhaustiu, n'esmentaré unes quantes:

El Reglament de Participació Ciutadana (l'actual és del 2001), el Consell de Cultura, el Consell d'Infants, el Consell d'emprenedoria, la Taula de Salut, el Reglament de fires, el Pla de mobilitat... I per què no, el Reglament d'Organització Municipal (ROM), que potser també hi podríem dir alguna cosa els vilatans.

I permeteu-me que una vegada més reclami la necessitat d'elaborar, amb cara i ulls, un Pla Estratègic que ens indiqui el camí que hem de seguir perquè la nostra vila no quedi més desencaixada del mapa de progrés econòmic del nostre país.

Si et reivindiques dividiràs la societat

Si d'una cosa ens hem d'alegrar de molts polítics del PP o de la mateixa Susana Díaz, futura líder del PSOE, és que hagin perdut la vergonya i siguin sincers i oberts, i ens insultin a la cara i no des del darrere, com s'havia fet fins ara. I no només això, sinó que també ho siguin quan justifiquen l'ocultació del delicte per preservar-se de les conseqüències electorals si s'hagués denunciat.

La senyora Susana no ve a Catalunya a demanar-nos el vot dissimulant tot allò que ens ha criticat des d'Andalusia, sinó que ens ho plantifica a la cara. Per què? Doncs perquè som tan burros que no només no ens enfadem, sinó que li riem les gràcies. Però no ho fa només ella, sinó que qui fou president espanyol i que ens havia de defensar l'Estatut, i ens el va retallar, també ens insulta dient-nos que tenim perjudicis vers les dones i andaluses, però insulta als mateixos militants i amics del PSC!

I fa quatre dies que el president Rajoy ens va venir a vendre que invertirien tants i tants diners, i l'endemà ja havia tancat l'aixeta, un fet que ha denunciat la Cambra de Comerç de Barcelona.

I és que amb els catalans tothom s'hi atreveix, també el xeic de Qatar que presideix el Club de Futbol de Màlaga. Ho han vist a fer tantes vegades i de manera tan natural que s'han arribat a creure que d'això es tractava, i nosaltres obligats a parar l'altra galta, perquè... Ai! de nosaltres que se'ns acudeixi reivindicar-nos, que ens acusaran de dividir la societat!

Tornarem a veure la conxorxa PP-PSOE perquè res no canviï

Definim 'Establishment' com el 'conjunt de persones que controlen i dominen el poder, contrari a qualsevol canvi'. Trump, als EUA, va guanyar les eleccions per basar la seva campanya en la crítica i la necessitat de fer fora l'Establishment que representava Clinton, i ho va aconseguir perquè són moltes les persones que estan cansades d'aquest conjunt de persones, de tots els colors polítics, i amb alternança al poder, però que ho tenen controlat perquè res no canviï.

Què passa a Espanya des de fa anys? Doncs que l'alternança política del PP i el PSOE no ha servit per canviar res, sinó que han jugat prou de la mà com per assegurar que el seu poder continués pels segles dels segles. I molt il·lusos vàrem ser si ens creguérem que amb l'entrada de Podemos i C's sacsejarien aquesta estabilitat interessada dels dos grans partits polítics.

De seguida hem vist que C's l'única cosa que pretenien era assolir el poder, criticant la corrupció del PP i assegurant que mai es posarien al costat d'un partit polític corrupte. L'experiència ens ha demostrat que tot era mentida, i ja veuríem què passaria si arribessin a governar.

Podemos, per la seva part, ha estat una mica un bluf. Les baralles internes i la mala organització; el descontrol de les bases i el permetre que qualsevol persona entrés només pel fet d'estar en contra dels governants del moment, els ha deixat tocats i amb moltes possibilitats d'anar perdent representativitat.

Ara Podemos demana suport per presentar una moció de censura a Rajoy, i el PSOE no els fa costat. L'excusa és creïble: no hi ha una alternativa seriosa ni programa de govern clar, però ja els hi va bé, perquè el millor soci del PSOE és el PP, i això es veurà clar quan coneguem els resultats de les primàries socialistes i proclamin Susana Díaz com a nova líder del PSOE, la millor aliada que pot desitjar el PP.

Diem que Trump, Le Pen, Iglesias... són populistes, però de populisme n'hi ha arreu, i sinó repasseu una mica la història dels dos grans partits en el poder. Estem parlant de fer fora l'Establishment, la qual cosa no és el mateix. La llàstima que els candidats a aconseguir-ho ens mereixin tan poca credibilitat.

Noves eleccions i majoria absoluta del PP

El millor que li pot passar a Rajoy és que el facin plegar, convoqui noves eleccions i guanyi per majoria absoluta. Està vist i comprovat que a Espanya la corrupció del PP li dóna vots. L'oposició és tan dolenta que no se'n sap aprofitar. El futur d'Espanya són més anys de PP i més anys de corrupció, d'amiguisme amb jutges i fiscals i una oposició sense poder dir ni 'mu'.

Es fa difícil deixar de parlar de la corrupció quan dia rere dia surten nous casos i noves informacions sobre actuacions il·legals i col·laboracions judicials per amagar la corrupció del partit polític en el govern. Fa una estona enviava un twit demanant si anticorrupció volia dir combatre la corrupció o amagar-la. Segons les informacions que rebem, l'actual jutge anticorrupció hauria estat escollit per defensar els interessos del PP, tot bloquejant les actuacions dels fiscals que treballaven honestament.

He llegit també que PSOE i C's demanen al Congrés reprovar el fiscal general de l'Estat i el jutge Anticorrupció, i exigir-ne el cessament. Ho faran?

Podemos demana un ple monogràfic que difícilment li donaran suport els altres partits i Compromís va més enllà i reclama una moció de censura.

No és estrany que puguem veure grups de persones fen sonar les cassoles davant de les seus del PP, els ciutadans estem tips del PP i de la corrupció, i davant els cagadubtes dels partits polítics de l'oposició, alguns decideixen sortir al carrer reclamant justícia i dimissió per als corruptes. Tot i així, però, la majoria absoluta del PP ningú no la descarta.

El procés queda eclipsat per la dinàmica de la corrupció

Fa uns mesos, quan ja estàvem tips de corrupció, no ens acabàvem de creure aquelles veus que amenaçaven d'estirar la corda, o la llengua, perquè quedava molt per descobrir, i ves per on, tenien raó, els casos han augmentat i ara tots estem convençuts que la cosa anirà a més. 

Aquests darrers dies han aparegut noves actuacions delictives que impliquen a més gent, però també d'altres actuacions corruptes que s'afegeixen a personatges que van sumant delictes. El PP és el gran acaparador d'actuacions corruptes, però no només ells, i sembla també que darrerament els jutges s'hagin conjurat per ser més expeditius, farts potser de llegir crítiques a la falta d'independència del poder judicial respecte al poder executiu.

Tinc contactes amb polítics de tots colors i no es mereixen tenir com a companys a persones que han jugat amb la confiança de la gent i s'han enriquit descaradament. No pot ser que el senyor Rato, mentre exercia de ministre, o de president de l'FMI, estigués acumulant diners de manera fraudulenta. És inadmissible, i per més que la Justícia faci el seu camí, et sents impotent veient que és tan lent tot, i que viuen alegrament tot i el seu passat delictiu.

Fins i tot confiant en la Justícia, que avui és demanar molt, la seva lentitud i la manera d'actuar, en funció de qui hi ha al davant, provoca ràbia, i això no és bo. Diem molt que som en un Estat de dret, però no acabem d'entendre què vol dir això. On són i com són respectats els drets dels més febles, dels que no tenen contactes ni diner per aconseguir favors ni beneficis?

Tots plegats hem perdut la dignitat, perquè aquí no dimiteix ningú, tret d'Esperanza Aguirre, que ho ha fet tres vegades, fent-se la gran víctima, la qual cosa no és creïble. Rajoy, tot i haver guanyat les eleccions, ha demostrat que no és la persona capaç de treure l'Estat espanyol d'aquest merder de la corrupció, perquè ell mateix hi ha conviscut i no li ha interessat posar les coses clares. La Transparència és inexistent, i tot gira al voltant d'una conxorxa entre jutges, polítics i mitjans de comunicació, no tots!, però Déu n'hi do!

Un govern que ni fa ni deixa fer

Espanya té un govern que va amb el peu al fre, però el pitjor de tot és que no fa ni deixa fer, i d'això em queixo. Aquesta actitud és típica d'aquell que vol ostentar el poder, però no té cap intenció d'actuar i sap que si cedeix se li acabaran els arguments per continuar ostentant aquest poder.

El govern espanyol ha deixat molt clar que les competències per admetre refugiats a l'Estat són seves i no hi ha iniciatives d'altres governs ni institucions que hi valguin, però una vegada ens ho ha donat a entendre, no mou fitxa i els refugiats continuen esperant.

Segons la plataforma Sotp Mare Mortum i la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el compromís assumit pel govern espanyol amb la Unió Europea va ser d'acollir 19.449 refugiats abans del setembre d'aquest any, i de moment només n'ha acollit 886, i és per això que les dues organitzacions han declarat que estant estudiant la possibilitat d'iniciar un procés legal contra el govern espanyol.

Aquesta pràctica i mentalitat centralista, ara del PP, però també del PSOE, és la causant de la desafecció de molts respecte l'Espanya imperativa. Sembla mentida que no s'adonin que amb la seva actitud no fan més que donar aire a l'independentisme. Quan vols fer alguna cosa i n'hi ha un altre que se t'avança i t'hi posa traves, t'empipa més o menys, però com a mínim veus que allò avança, però si l'única cosa que fa l'altre és privar-te d'actuar i es queda tan ample, només tens ganes d'alliberar-te d'aquesta força que basa la relació amb tu únicament en el domini.

Per cert, les declaracions de l'expresident Rodríguez Zapatero sobre els nostres prejudicis contra Susana Díaz, perquè és dona i andalusa, se les podia estalviar. Calladet és més maco. Tenim un reguitzell d'expresidents que fa fàstic!!!

Una bona diada de Sant Jordi a Arenys de Mar!

Sembla ser que, per les informacions que rebem, un Sant Jordi en festiu no és tan catastròfic com sempre s'ha dit. No sé quines seran les xifres que es donaran al vespre, però en tot cas la placeta de l'Església, aquest matí, era intransitable. Llibres, roses, plantes, punts de llibre... Tot ple de parades per poder comprar i badar, i també per signar el nostre suport al referèndum.

Els barcelonins potser no s'han quedat a Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi, però en tot cas han participat al municipi de segona residència, o la vila visitada en diumenge.

El meu llibre no l'he trobat, si més no en català, però ja l'he encarregat. Això pot passar quan no vius a la capital i tens poques opcions per escollir llibreria, i sobretot quan no vas darrere dels grans candidats a ser el llibre més venut de la diada. En aquest cas he escollit Retrotopia, del filòsof i sociòleg polonès Zygmunt Bauman.

Les roses repartides entre dos punts d'interès, per lligams familiars, el Cau Flos i Calcat i La Presentació. Les dues vermelles, que són les tradicionals, i al meu entendre les més encertades per a un dia com avui.

I els polítics, com sempre, menant l'aigua cap al seu molí. De fet tot és política, també la festa de Sant Jordi, que fins i tot el govern de Madrid defensarà perquè sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De fet la política no faria mai nosa si no fos per la corrupció i la mala praxis d'uns quants dels seus protagonistes. Que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi!

Indocumentats i ignorants al poder

Arran del fet que avui és la jornada de la Marxa per la Ciència, i de la lectura d'articles sobre aquesta notícia he pensat que era important reflexionar sobre una pregunta que sovint ens fem: Són els nostres polítics els més preparats per governar-nos?

No es tracta tant de començar a insultar qui decideix entrar en un govern, ja sigui local, autonòmic o estatal, perquè n'hi ha molts que ho fan amb les millors intencions del món i esperit de servei, sinó de valorar si estan prou capacitats per dirigir el país o el municipi.

Amb l'elecció de Donald Trump president dels EUA, sorgeixen molts dubtes i fàcilment pensem que no és la persona idònia ni la més ben preparada per dirigir la primera potència mundial. Ho era, però Bush? Ho era Clinton? I a casa nostra ho han estat Zapatero, Aznar, Rajoy?

La Marxa per la Ciència llegirà a més de 500 ciutats del món una declaració defensant, entre altres, l'ús de mètodes i resultats científics en la definició de les decisions. Interessa això a Trump? I a Rajoy? O a qui serà la candidata guanyadora del PSOE, Susana Díaz? No creieu que es mouen més per interessos que no pas per coneixement?

Crec que al marge de la corrupció i d'interessos personals, en el món de la política hi ha més bona voluntat que no pas coneixement, aptituds i intel·ligència directiva. És complicat que gent vàlida decideixi entrar en política perquè no està ben remunerada, es troba desprestigiada i arrossega molts problemes de funcionament i eficiència. Tot això fa que els millors es quedin a casa, a la vida privada, però si més no caldria esperar i exigir que els que decideixen entrar-hi no s'oblidin de qui te el coneixement per tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions.

Sant Jordi candidat a patrimoni immaterial de la humanitat

Avui ha tingut lloc a Barcelona l'acte de suport a la candidatura de la diada de Sant Jordi a ser considerada patrimoni immaterial de la humanitat, per la UNESCO. Un acte precedit de polèmica per la presència de la vicepresidenta espanyola. Els governs català i espanyol li donen suport, però hi ha qui no li agrada el que es considera una contradicció del govern espanyol, que fins ara només ha posat obstacles i fre al català i la cultura catalana en general.

Es fa molt difícil separar política de cultura, en aquest cas, per ambdues bandes. Estem vivint des de fa molt temps una pressió molt forta sobre qualsevol tipus de moviment i el procés és present en l'aire que respirem. Que la vida continuï paral·lelament a tots els preparatius per a l'organització del referèndum no és fàcil, però seria un error que ho paralitzéssim tot. Sigui quina sigui la nostra posició respecte al procés, hem de ser conscients on som i qui ens governa. De la mateixa manera que hem de ser crítics amb el desaire que repetidament rebem del govern espanyol, també hem de comptar amb ell per aquells projectes que necessiten el suport de l'Estat. 

El paper dels governants no és còmode quan es prenen decisions tan arriscades, però els ciutadans valorem que qui pren decisions sigui coherent i doni la cara. És per això que ens atabalen aquells polítics que no aclareixen mai què defensen i que només actuen volen acontentar tothom, fent allò que tan coneixem: la puta i la ramoneta.

La Fiscalia en un món farcit de corrupció

D'entrada em disculpo si en la meva argumentació dic alguna cosa que no és, però m'atreveixo a parlar de fiscals, ara que estan a la boca de tothom. Sempre he entès que els fiscals hi són per defensar els interessos de tothom, davant d'accions que ens perjudiquen en benefici dels causants. Em costa entendre que la fiscalia funcioni jeràrquicament i pengin del Govern, perquè si els fiscals juguen un paper en els judicis, resulta difícil suposar-los independència quan entremig hi ha interessos del govern en perill.

Digueu-me mal pensat, però si el càrrec depèn d'un amo, qui s'atrevirà a perjudicar-lo i anar-hi en contra? Evident, oi?

Però vaig més enllà perquè, una cosa és que el fiscal s'entretingui a indagar i descobrir qui actua contra els interessos del govern, però una altra de molt forta és que defensi el partit en el govern fins a l'extrem de prohibir que se li descobreixin casos de corrupció. S'entén, oi? No és que vagi a totes per deixar bé el govern, sinó que s'encarrega de protegir-lo pels casos de corrupció.

Tot això arran de les notícies aparegudes a la premsa sobre l'indici d'actuació il·lícita de ministres del govern i del Fiscal General de l'Estat, per impedir o posar difícil la investigació de casos de corrupció del PP.

Em direu que em repeteixo molt i que parlo tot sovint de corrupció, però no em negareu que no estiguem colgats per tot arreu de corruptes, molts dels quals ens governen i pretenen donar-nos lliçons. Fins i tot la Santa Inquisició de La Razón ha posat la barba a remullar.

Correbous, on s'ha de signar?

Ja ho vaig dir quan es va aprovar la llei catalana que prohibeix les curses de braus, i vaig titllar d'incoherents els contraris a les curses i favorables als correbous, encara que no els matin. Si prohibim que els circs que s'exhibeixen a Catalunya tinguin animals, com és que són permesos els correbous? Per tradició? I que no era una tradició a Catalunya les curses de braus? Qui diu que no?

Mai he presenciat una cursa de braus, ni tampoc els correbous típics del sud del país, les meves referències són el que he pogut veure a través de la televisió i en tinc ben prou i de sobres. La llei aprovada al Parlament coixeja des del moment que salva els correbous, i ja tenim prou incoherències en la política catalana com per afegir-n'hi una altra.

Tota exhibició d'animals que pateixen s'ha de prohibir, i qui em defensarà que als correbous les pobres bèsties no pateixen? Hi ha moltes coses per fer i defensar les tradicions sense necessitat de continuar maltractant els animals. Mai m'he considerat un fanàtic animalista, però és simplement per sentit comú, per educació i sensibilitat. Qui no ho entengui, que s'ho faci mirar!
Celebro la ILP i felicito els seus impulsors.

Un món injust basat en la mentida i la corrupció

Entenc que en el món de la justícia no es pot anar amb la sang calenta perquè la majoria de mortals sentenciaríem de seguida qui se'ns posés al davant, a la primera que veiéssim que ha actuat de manera corrupta. Ho entenc, però tampoc cal caure a l'altre extrem on sembla que els jutges tinguin la sang glaçada.

Quan llegeixo que el senyor Rodríguez Rato presenta un recurs al Suprem a la seva condemna per les targetes black, se'm fa difícil acceptar-ho després d'haver llegit tota la seva història de blanqueig de diner mentre dirigia el Fons Monetari Internacional. A mi em sembla que amb això ja n'hi ha prou com per condemnar-lo per tot.

És en aquest sentit que entenc que no es pot anar pel món amb la sang calenta, però és injust que els que han robat diners puguin pagar-se les defenses més cares per estalviar-los anar a la presó, i si hi acaben anant, és després de molts anys i, a més hi estan quatre dies.

Aquesta és l'explicació de perquè la majoria estem convençuts que la Justícia no és igual per a tothom. Els desgraciats que no tenen on raure ho tenen molt difícil per salvar-se de la condemna, cosa que no podem dir el mateix de la gent adinerada. 

I aquesta queixa que abans podies posar en boca d'un socialista del PSOE ara ja no li trobes. Ens hem aburgesat de tal manera que fins i tot els sindicats hi passen xiulant pel costat. Serà Podemos qui vetllarà perquè això no passi? Ho tenim difícil, perquè passen l'estona criticant i tractant minúcies, i s'obliden del pecat de la nostra societat: hem construït una societat injusta!

Adéu Setmana Santa, la vida continua

Darrer dia de festa de la Setmana Santa d'enguany i a punt d'iniciar el darrer tram del curs 2016-17, amb un Sant Jordi a la porta. Com tinc per costum, aquests dies m'ha acompanyat la música de les passions, concretament les passions segons Sant Mateu, de Bach i de Telemann. No penso que es tracti d'unes peces que només es puguin escoltar en aquesta època, però sí que els dóna una força especial.

La Setmana Santa d'ara no té res a veure amb la que vaig viure de petit. El món que abastàvem d'alguna manera s'aturava i tot girava al seu voltant. Les funcions dels dijous i divendres, i la vetlla pasqual. No era fins al diumenge que tot recuperava la normalitat. Els cinemes, les discoteques, les sales de festa... Es fa estrany veure com tot ha canviat tant!

Ara és molt fàcil criticar-ho, perquè ara tot ho fem bé... o això ens sembla. La Setmana Santa és una setmana de festa als col·legis i d'excusa per sortir de casa, ja sigui a la segona residència, si encara es porta, o a fer algun viatge, precursor de les vacances d'estiu. Sobretot ara que sembla que ja hem deixat una mica enrere la crisi, encara que no tothom.

No sé si aquests dies que la religiositat s'ha convertit més en un espectacle que no pas en una reflexió de vida, ens haurà servit per fer nous plans, per encarar millor la vida, però en tot cas, manifestem o no la nostra fe, sí que és bo aprofitar els dies de repòs per plantejar-nos si anem pel bon camí, o ens fotrem un pal. La vida continua, però hem d'evitar que ens arrastri sense que siguem capaços de prendre la iniciativa.

Més enquestes per anar fent bullir l'olla

Les darreres enquestes presentades per La Vanguardia mantenen els 62 escons a Junts pel Sí, però amb una pujada d'ERC a costa del PDECat. Tot i la baixada de la CUP, de 10 a 6, es mantindria la majoria absoluta dels independentistes, ara, però pels pèls.

Llegint els moviments dels diferents partits es pot dir que el PP recupera tres escons a costa de C's, i Catalunya Sí que es pot creixeria a costa de la CUP i una vegada més del PSC. Aquests no aconsegueixen reprendre el vol i molt em fa pensar que és per culpa de les jugades d'Iceta que ha heretat la Puta i la Ramoneta de l'antiga CIU.

El mea culpa d'Iceta i el "no tornarà a passar" de l'altre dia a can PSOE és molt fort, i dóna a entendre que és un fals que diu les coses que interessen escoltar a cada lloc, però que pel que fa a Catalunya ja no compten. Aquest llançar la tovallola no els pot fer créixer més enllà de l'àmbit espanyol, i demostra una vegada més que el seu paper a Catalunya s'ha acabat, col·locant-se al mateix nivell i punt de partida del PP i C's.

El Parlament català serà cosa de quatre i les engrunes per als altres tres. El paper que ha jugat la CUP aquesta legislatura els fa ser els menys representats, però probablement continuïn tenint la clau del desenllaç final del país. Tot plegat un joc que sembla no tenir fi, i que a molts ja ens comença a cansar.