Avui m'he assabentat de l'acord entre PP i PSOE per renovar la cúpula del Poder judicial, després de cinc anys d'estira-i-arronsa. Us haig de dir que he llegit la notícia molt en diagonal i no he acabat d'entendre ben bé l'acord ni per què fins ara no ho havien aconseguit. Què ha canviat? Qui ha cedit? Vull pensar que a partir d'ara les coses aniran millor, però tinc tants dubtes que no ho celebraré fins que els meus ulls no ho vegin i comprovi que els dos partits polítics n'estan ben convençuts i, el que és més important, que els jutges imparteixen la justícia de manera objectiva, sense seguir consignes retrògrades com fins ara. És demanar molt, oi?
L'altra notícia ha estat l'inici de l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els primers beneficiats, un d'ells l'Oleks, a qui coneixem molt bé i, per tant, ho celebrem de veritat. Els càrrecs que tenia i la condemna rebuda eren totalment desproporcionats, fins i tot als ulls d'aquelles persones que no han cregut mai en el Procés, i que s'hi han manifestat en contra.
No sé si estem normalitzant la situació i posant les coses al seu lloc, o és un simple miratge que tard o d'hora ens farà obrir els ulls. Portem tant de temps amb els passos canviats que, ara, qualsevol cosa que reconsideri les acusacions ens sembla positiva, encertada i esperançadora.
Seguirem els esdeveniments, tot confiant que els mesos vinents arribin a ser decisius per arreglar una situació de paràlisi i crisi política i social que arrosseguem des de fa massa temps. Quedem-nos avui amb aquestes dues notícies, sobretot amb l'amnistia de l'Oleks, a qui esperem veure aviat per felicitar-lo de tot cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada