dijous, 7 d’octubre de 2021

La llengua i la independència

Entenc les dificultats de C's per fer-se un lloc a la política catalana, després de la gran davallada a les darreres eleccions i l'entrada de Vox amb molta empenta, dins la mateixa tònica. C's es veu obligada a fer-se notar per no desaparèixer del tot, i un dels temes estrella és el que va motivar la seva aparició: destruir el català. 

C's vol posar tots els obstacles possibles a la normalitat en català. Voldrien que només el parléssim quatre maníacs de poble, que ho portem a la sang, però que les persones que arriben de nou, o bé els fills i filles d'immigrants, també procedents de la resta d'Espanya, no el tinguessin en compte.

C's no pot entendre, ni acceptar, que el català sigui llengua vehicular, i confon la defensa d'una llengua minoritària, amb un odi al castellà. Cap català ha de voler menystenir el castellà, sinó simplement defensar, per la seva feblesa, el català, en tots els aspectes i situacions.

Està clar que amb els fets de 2017, qualsevol excusa és bona per atacar la singularitat del nostre país, en llengua i cultura, i partits com C's, PP o Vox, fan tot el possible per posar pals a les rodes. El PSC no ens ajuda prou, a diferència d'altres temps, i només ens queden els partits independentistes, per la qual cosa es confon la defensa del català amb la independència.

Aquesta hauria de ser una reflexió per a tothom. No només pels partits de dreta, sinó també pels partits independentistes, i sobretot per a la gent que no milita en cap formació política. Cal defensar el català perquè és part del nostre patrimoni, la nostra història i la nostra cultura, al marge de si volem i lluitem per a una Catalunya independent.