dimecres, 17 de febrer de 2021

Poc respecte als populars catalans

El PP català ja fa moltes eleccions que juga un paper testimonial, molt residual, sense capacitat per decidir ni influir en la política catalana. És lògic que el president nacional del seu partit consideri que no s'està parlant del mateix quan es refereixen a Catalunya o a la resta d'Espanya. 

Qui hagi tingut la paciència d'anar-me llegint al llarg de tots aquests anys sabrà que sempre he dit que el PP català mai ha defensat Catalunya, com sí ha fet el PP basc, enfrontant-se quan ha calgut amb la direcció estatal. A Catalunya el PP català s'ha comportat com una sucursal en mans del poder central, atacant les pròpies institucions. 

Això ha estat d'aquesta manera i potser és per això que el tracte de Madrid ha set molt poc respectuós vers els populars catalans. Les llistes s'han confeccionat des de Madrid, prioritzant interessos centrals als interessos legítims que poguessin tenir els militants catalans. Una bona mostra són les darreres eleccions, amb la incorporació de dues independents després del líder, que han acabat sent les úniques persones que han obtingut seient al Parlament. O també en les eleccions generals, que va passar el mateix amb la senyora Cayetana i companyia, com si fossin realment representants de la societat catalana.

Aquesta manera d'actuar té un preu i jo diria que és la causa perquè molts possibles votants del PP a Catalunya o bé s'han quedat a casa o han escollit altres opcions. No s'han sentit representats per les persones col·locades a les llistes.

Ara faria com l'escriptor i empresari Xavier Roig, que insisteix tant amb el sistema electoral, i tornaria a parlar de les llistes obertes, o la representativitat directe dels diputats, escollits expressament per l'electorat. Poder responsabilitzar amb noms i cognoms els diputats que ens han de representar al Parlament.

Els populars catalans no han estat ben tractats pel seu partit, però tampoc han fet res, al llarg dels anys, per sobresortir i demostrar públicament que eren representants d'uns societat concreta de Catalunya, amb uns interessos propis a defensar. És el peix que es mossega la cua, i probablement la causa de la seva nul·la representació al Parlament català.

Cap comentari: