dimarts, 8 d’abril del 2008

Adéu Marc. T'estimem

Aquest matí en Marc ens ha deixat, i ens ha fet obrir els ulls. M'he adonat que anem per la vida amb els ulls clucs; que no veiem més enllà de la nostra persona, dels nostres problemes, de les nostres diversions, de la nostra feina... i de cop et fan adonar que l'altre també existeix.
La vida dóna moltes voltes, i vas i véns; la comparteixes amb uns amics i amb uns altres; també amb els familiars... però al final l'únic que va sempre amb tu és el teu propi cos, la teva personalitat, i amb ella has d'afrontar tots els reptes que se't presenten. Has d'aprendre a respectar-te, a créixer i a ser fort. No sempre és fàcil, ni tots els moments són els propicis, i és llavors quan, necessites els amics, la família.
Recordarem en Marc, perquè ha estimat i s'ha deixat estimar; perquè va decidir dedicar-se professionalment a tenir cura de les persones que més necessitats tenen. Tots els que l'hem conegut i l'hem estimat, hem plorat la seva mort, i hem volgut acompanyar els seus pares, que estimem, en uns moments tan dolorosos. En Marc ha trobat la pau, i això ens ha de tranquil·litzar, i ha d'ajudar els seus familiars més propers, en la tasca de continuar endavant, ara sense la seva companyia. Adéu Marc!