divendres, 13 de maig de 2022

Un nou episodi de la variant de Valldegata

He llegit al web de Ràdio Arenys que la Generalitat ha posat a licitar l'elaboració del projecte de variant de Valldegata, per unir la Nacional II i l'Autopista. Els arenyencs hem sentit a parlar d'aquesta variant des de fa molts anys. De fet, abans que jo arribés a viure a la vila, ja se'n parlava i, si no vaig errat, era qüestió de mesos que el primer ajuntament democràtic ho donés com un fet.

Ha plogut molt des de llavors i hi ha hagut moltes discussions sobre la idoneïtat o no de la seva construcció. El tema ecològic ha jugat un paper important, i des de la CUP defensaven enèrgicament no construir-la, per preservar espais agrícoles. La variant havia de servir per alliberar trànsit al bell mig de la Riera, evitant que sigui el punt d'accés a l'autopista, i abans de la seva construcció, la via per arribar a la població veïna d'Arenys de Munt. 

Les últimes notícies que teníem era que la Generalitat, arran de la desaparició dels peatges, havia desestimat la seva construcció, però que des de l'Ajuntament s'havia insistit en la necessitat que es portes a terme. Sembla ser, doncs, que la pressió de l'equip de govern actual hauria aconseguit que la Generalitat rectifiqués i tiri endavant el procés perquè s'acabi construint la variant.

El Maresme patim la barrera arquitectònica de carretera nacional i via del tren, que separa la població del mar. Tot el que serveixi per pacificar la carretera nacional serà benvingut, i facilitar l'accés a l'autopista des d'aquesta carretera sembla una bona solució.

El procés és llarg. De moment es donen deu mesos per a la redacció del projecte d'obra, i després caldrà veure quan es podrà executar. Esperem que ara sigui una realitat, i que govern municipal i autonòmic vagin plegats en la mateixa direcció. No és aquesta l'única obra a executar si es vol millorar la mobilitat a la vila, i fer-la més sostenible i amable. Per la part de llevant, penso que també caldria trobar la manera de connectar les dues carreteres, alliberant el pes que suporta en aquests moments el Rial del Bareu. Això, però, són figues d'un altre paner, i probablement s'haurà d'escriure una altra història. De moment estem a l'expectativa de si es fa realitat allò que a finals dels 70 i començaments dels 80, del segle passat, ja es donava com un fet.