He intentat fer pedagogia del dret de vaga, de la necessitat d’explicar a tothom els problemes reals de l’habitatge i dels salaris que no et permeten viure dignament, de la repercussió i avenços de les grans vagues de la història, però veia que l’interlocutor feia més aviat ganyotes.
Després d’esplaiar-me una bona estona m’ha comentat que no acabava d’entendre el qualificatiu d'informatius, i ha afegit: i el meu dret a treballar, a desplaçar-me amb cotxe per les carreteres, d’accedir a l’estació per agafar el tren en horari de serveis mínims? Qui me’l respecta?
No és fàcil explicar-ho amb un discurs raonable. El respecte als drets és sagrat i llavors vas a parar a allò de la llibertat d’un acabava on comença la de l’altre. Però, esclar, si jo haig de respectar qui es vol manifestar contra allò que considera inaguantable, perdent part del seu salari, per què ell no em respecta a mi, quan vull anar a la feina o desplaçar-me per carretera?
Avui entrevistaven unes treballadores que defensaven la convocatòria de la vaga, però no es podien permetre no anar a treballar i perdre el sou del dia.
La conclusió és clara: tothom té raó i res és fàcil a la vida. Hem de defensar els nostres drets, els nostres ideals, la nostra vida, però no a qualsevol preu. Hem de saber valorar l’actitud dels altres i respectar-la.
I quan donava per acabada la conversa m’ha preguntat: aquesta vaga anava contra el govern en funcions o contra el possible govern que sortirà després de les urnes? I aquí li he contestat que tenia una mica de pressa. Que m’esperaven feia mitja hora, l’estona que havíem estat parlant de la vaga general d’avui, dels piquets informatius i de la repercussió de la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada