dimarts, 11 d’abril del 2023

El batec immortal de milers de guillems

Vivim en un país on les coses que molesten es silencien i els que intenten retenir la memòria són deixats de banda perquè destorben, fan nosa. Malauradament entre aquests fets que es volen amagar n'hi ha que han provocat víctimes i són una demostració palpable del desinterès de qui ostenta el poder per afrontar els moviments que posen en perill la nostra convivència.

Preocupa que els governs girin els ulls cap a l'altra banda, però el més preocupant és que la societat es deixi portar per aquesta inèrcia opaca que silencia la injustícia, que fa que preferim ignorar que no pas posar en dubte les institucions que ens governen, aquelles que haurien de repartir justícia, al marge de l'origen o el poder econòmic, social o polític dels provocadors, dels instigadors.

Avui es compleixen 30 anys d'un assassinat que s'ha volgut silenciar i que, sortosament, uns joves que encara no havien nascut quan es va produir, són els primers a reivindicar justícia i el reconeixement públic. Què fa por? La ultradreta avui es troba més forta que mai, i ho està per culpa d'amagar el cap sota l'ala. De voler pensar que no tenen futur ni dominen res, però ens equivoquem.

El segle passat va viure una experiència terrible que sembla haver estat oblidada, si més no perquè estan succeint uns fets que no s'aparten gaire del que trobaríem en els llibres d'història. El record del jove assassinat ens hauria de fer reflexionar si tenim prou clares les coses. Si sabem on ens pot portar el menysteniment de la força dels assassins.

Em preocupa especialment que partits polítics com el PSOE, que es consideren progressistes i d'esquerres, facin el joc a la dreta, ignorin els mals de la història, i no lluitin per un món just, on sigui veritat que tothom és igual davant la Justícia, prioritzant la comoditat d'anar vivint sense complicar-se la vida en lloc d'afrontar els problemes que poden desencadenar un terrabastall.

Europa va girant decididament cap a la dreta més extrema, i bona part de la culpa és d'aquesta esquerra que fa anys va deixar els principis ideològics, i s'ha deixat portar pels interessos del capital, sense adonar-se que és la seva pròpia anul·lació.