dissabte, 16 de juliol del 2022

Un congrés de circumstàncies

El congrés de JuntsXCat sembla que segueix la mateixa tònica de mantenir-se en la rebecaria inicial de quan va conèixer que els resultats electorals els havia deixat per darrere d'ERC. La impressió que tinc és que això no s'ha superat i que qualsevol excusa és bona per encallar-se i encallar les solucions a molts problemes de país. 

Es dediquen a parlar molt, però a decidir molt poques coses i les van allargant com si esperessin les noves eleccions per tornar a provar sort i, aquesta vegada, quedar per sobre del seu etern rival. Això fa que la majoria de persones avorreixi la política i desconfiï de la capacitat dels nostres polítics de liderar un projecte de país.

El tàndem Borràs-Turull, que és fruit de les circumstàncies i d'un pacte in extremis per continuar existint, sembla ser que no solucionarà la situació per on passa el partit, i encara menys el país. Tancar-se en banda a tot i no resoldre els problemes, o si més no intentar-ho, no és la millor manera de fer avançar el país, i amb el pes que té i la seva participació en el govern, caldria que fossin més responsables i deixessin d'actuar com a criatures.

Realment em sorprèn que hi hagi persones adultes que formin part d'aquest congrés i no passin vergonya per tot el que hi ha. Crec que és una demostració clara del nivell dels nostres polítics, però també de la base, ja que s'entén que en el congrés hi ha també les joves promeses del futur. 

Resulta molt trist que la notícia del cap se setmana sigui el desenvolupament del congrés de JuntsXCat, i que vegis que temes tan transcendents, com la continuïtat en el govern, es deixin per a més endavant, en lloc de prendre una decisió ferma i seriosa i deixar de jugar amb la gent. 

Cada vegada tinc més clar que no serviria per formar part d'un partit polític perquè es prioritza l'estratègia al sentit comú, a l'eficàcia a l'hora de resoldre temes claus, i t'adones que les discussions per optar a les seves direccions són més fruit de l'interès personal de dirigir el partit que no pas de plantejar solucions als grans temes a resoldre del dia a dia d'un país.