El problema dels pressupostos de l'Estat són els executats. Portem molts anys veient com de les inversions previstes per a Catalunya en els pressupostos inicials no se'n compleixen ni la meitat, ni molt menys! Això fa que la confiança que hi podem dipositar sigui mínima, per no dir nul·la.
En aquesta ocasió el president espanyol ha anat més enllà i després de prometre el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, quant a percentatge d'inversió en relació al PIB, resulta que ni en el pressupost inicial s'arriba a la xifra. Llavors demana suport als partits independentistes. Barra, eh!
Penso que sempre hi ha el mal menor, i en el cas del govern de l'Estat tinc molt clar que el PSOE és el mal menor, si ens fixem en el PP, per experiència, i C's i Vox, pel seu discurs. Arribats a aquesta situació puc entendre el posicionament del govern català, dels dos partits independentistes que permetrien aprovar els pressupostos espanyols. Es fa difícil aconsellar-los, perquè és molt fàcil opinar des de darrere la barrera.
Crec que els pressupostos haurien d'aprovar-se, amb la col·laboració dels dos partits polítics independentistes, i col·locar el mèrit al sarró. Un dia s'haurà d'utilitzar, però de moment convindria mantenir els ultres arraconats i permetre les millores que el PSOE ha plantejat.
El problema és que, facin el que facin ERC i PDECat, tindran sempre algú que els criticarà, però el més important és que decideixin i actuïn. El problema de l'actual govern català és que genera més desconfiança que res més, també en l'entorn independentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada