No podem viure dels records, la qual cosa no significa que els haguem d'oblidar. No oblidarem el que va passar el dia 1 d'octubre de 2017, però hem d'avançar, no ens podem quedar estancats i això és el que a molts ens sembla que està passant. Tenim govern i volem que governi. Estem farcits d'institucions, crides i moviments que no sabem ben bé per a què serveixen, i no notem que avancem en res.
Un president a Waterloo i un altre a Barcelona. Tenim presos polítics i exiliats que no podem oblidar, sinó que hem de lluitar perquè recuperin la llibertat que els han robat, però el país ha de caminar i no dedicar-se només en commemorar aniversaris.
L'1 d'octubre d'ara fa un any va ser un pas molt important per demostrar al món que alguna cosa estava passant a Catalunya i, sobretot, l'actitud repressiva de l'Estat espanyol. Des de llavors han passat moltes coses, totes elles en contra del nostre país i els nostres dirigents. També molts errors dels nostres polítics. Hem tingut temps per reflexionar-hi i rectificar en allò que no hem fet prou bé, però sobretot per arrancar i sortir d'aquest atzucac on ens trobem.
Hem d'exigir els nostres polítics que moguin fitxa i no permetin que el temps continuï passant sense que la situació millori, sobretot la de les persones menys afavorides i que més ho estan patint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada