Sempre s'ha dit que la política és desagraïda i, si se'm permet, encara més quan s'actua de bona fe. En política tot són retrets i no sempre merescuts. Només pot justificar l'interès a entrar-hi, les ganes de servir la ciutadania, el teu poble o país. Les ganes de ser partícip de la gestió pública. Descarto aquelles persones que només esperen enriquir-s'hi, o no els fa cap fàstic fer-ho.
Avui m'ha agradat la columna de Xavier Bosch a la contraportada de l'ARA, parlant de la Marta Pascal. Crec que és de les poques paraules amables que he pogut llegir aquests dies sobre la Marta, i em sap greu que sigui així.
D'alguna manera la Marta Pascal a casa sempre l'hem mirat amb bons ulls. És vigatana, però a més coneixem la seva família. El seu germà petit va estudiar amb el nostre fill, encara que només fos un any, i la Marta, juntament amb la seva germana, va ser alumna de la M. Àngels. A part de tot això, anecdòtic, no ens ha semblat que ho fes tan malament, sinó tot el contrari. Podem pensar diferent d'ella, però crec que ha afrontat molt bé la difícil època que li ha tocat viure. M'agrada l'article d'en Xavier Bosch.
Fa un parell de dies, en aquest mateix bloc, parlava del PDECat. Què els ha passat? Em costa d'entendre la seva situació, i no ho tenen fàcil en aquests moments. ERC no ha acabat de trobar la persona que substitueixi Junqueras mentre estigui a la presó, però el PDCAT no ha pas fet millor. La bicefàlia Torra-Puigdemont no és fàcil de portar, i ja se sap tants caps, tants barrets.
Desitgem que la Marta es sobreposi de la situació viscuda i continuï treballant des d'on ho consideri millor, per fer avançar aquest nostre país que en aquests moments es troba en un atzucac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada