dijous, 9 de febrer del 2017

Traficants d'urnes, paperetes i formularis

Deixeu-me frivolitzar sobre el que està passant aquests dies. Puc entendre la seriositat en què s'agafen el judici a Mas, Ortega i Rigau els unionistes, però no deixa de ser grotesc tanta pantomima per ambdues parts. Tothom hi diu la seva, sobretot quan se'ns pregunta què s'està jutjant. Ja ho sé que és seriós, però la manera com s'ha portat a terme és ridícula i em fa riure, per no dir pena.
El fiscal que no va veure-hi motius per aturar la jornada participativa, és qui demana ara la inhabilitació dels polítics responsables. El partit en el govern espanyol que va parlar de farsa estèril,  vistos els resultats, i sense deixar de menysprear-ho, ho denuncia i en demana responsabilitats.
Què està passant? Que ningú em digui que hi ha tal o tal altre partit polític que en queda al marge! Tots han estat fent el ridícul i l'hipòcrita en un moment determinat. Què se n'ha fet d'aquell PSC de Maragall o Montilla? El mateix Iceta defensava la via del referèndum i ara va predicant i fent lletjos a aquesta idea. No li produeix vergonya ser tan fals i interessat?
Del PP poca cosa podem dir de bo en aquest tema. Ells que podien haver actuat d'interlocutors amb els seus socis espanyols, han actuat com si no fossin catalans. Probablement C's serien els més coherents. Ells sempre han lluitat contra els interessos d'una Catalunya amb valors propis. De fet varen néixer per arraconar la cultura, la llengua i els drets diferencials catalans.
D'ICV ja no se'n canta ni gall ni gallina. El partit ha quedat absorbit per un moviment que va néixer amb molta força, però que és inconsistent, dubitatiu i imprevisible, amb un portaveu al Parlament superat pels fets i l'entorn. I un PDECat que no troba la manera d'aixecar el cap, amb uns socis de govern que li posen més pals a les rodes que no pas aplanar-li el camí. 
No és estrany, doncs que amb un panorama com aquest, amb una Espanya cada vegada més retrògrada i immòbil, ens entretinguem a descobrir els traficants d'urnes, paperetes i formularis a qui cal carregar totes les culpes. Què en dirà la història de tot plegat?