dimecres, 24 de juny del 2015

Alerta per la llibertat d'expressió a Espanya

Avui, mentre llegia el titular, em fregava els ulls per assegurar-me que era cert el que estava escrit: "Alerta de grups internacionals per la llibertat d'expressió a Espanya". De sobte he retornat a un passat que ja creia oblidat. 
La notícia parla del deteriorament de la llibertat d'expressió en aquest darrer tram de la legislatura de Mariano Rajoy, amb una colla de decisions que signifiquen una pèrdua important de la qualitat democràtica del país. En concret esmenta la preocupació del International Press Institute (IPI) que ha marxat d'Espanya sense haver pogut parlar amb ningú del govern del PP.
L'informe de l'IPI parla de la politització descarada de RTVE, que reconec que no miro ni escolto mai i per tant no puc opinar; la manera de concedir les sis llicències de TDT que ho decideix el govern i no un organisme independent, encara que al nostre país això d'organismes independents no sabem què són; la nova llei de seguretat pública; la manera com es gestiona la publicitat institucional, i la pressió aplicada als propietaris de mitjans per controlar la seva línia editorial.
No ens resulta gens difícil trobar exemples d'aquesta tendència a limitar la llibertat d'expressió amb qualsevol excusa. És fruit de la incapacitat de dialogar, consensuar, pactar... esgrimint les lleis com a raó de tot, unes lleis que modifiquen i creen servint-se de la seva majoria absoluta i amb el suport del poder judicial, polititzat com mai.
Molts esperen el final, aquesta tardor, amb una derrota cantada de Rajoy i el PP, però no convé quedar-nos amb els braços plegats perquè les coses no es fan soles i hi ha qui té molt interès en què continuï la situació actual. Fins fa poc l'única alternativa era el PSOE, però en perspectiva veiem que no ens va resoldre tots els problemes que el PP ens havia ocasionat, i així ens va anar. 
Ara Rivera i Iglesias s'han llançat a la pista per intentar acabar amb el bipartidisme, afegir alternatives  i il·lustrar la diversitat del país, quaranta anys després de la caiguda del dictador. Els catalans, però no ho acabem de veure clar. No hi sabem veure cap opció que ens sigui favorable i d'aquí les eleccions del 27-S. Qui ho resoldrà?