A mesura que les notícies de les negociacions del nou Estatut ja no són a primera pàgina dels diaris, tot i que no hi hagi res tancat encara, van aflorant temes que fins ara havien quedat mig amagats: la nova llei electoral la divisió territorial de Catalunya...
Quan es parla d’aquest darrer tema, la divisió territorial, s’hi barregen dos conceptes que ens porten a confusió. Per una banda, hi ha l’efecte de sentiment de pertinença, aquell que ens aproxima a uns quants i ens diferencia d’uns altres. Aquella sensació que ens determina formar part d’un poble, d’una comarca o d’una província, d’acord amb la divisió actual. Per altra, hi ha la necessitat d’acostar l’administració a la ciutadania i facilitar les gestions: estem parlant d’efectes de proximitat.
És per això que quan es decideix modificar la divisió territorial del país, substituint les províncies per les vegueries, trobem elements sentimentals i n’hi ha d’estratègics per aconseguir l’efecte de proximitat i eficiència administrativa. Els dos elements són importants i no es poden minimitzar.
Tots recordarem la proposta Roca Junyent, que aconsellava reduir el nombre de poblacions catalanes, per aconseguir una administració local més eficaç. La proposta va provocar moltes crítiques i oposició, perquè la majoria de catalans no volia renunciar a pertànyer al poble on havia nascut i crescut. És obvi que l’alternativa a aquesta concentració municipal és la mancomunació de serveis. Un fet que cada vegada és més habitual.
Les filtracions sobre la notícia de la creació de set vegueries, en substitució de les províncies, ha comportat força polèmica en alguna part del territori. Penso en les plataformes del l’Alt Ter i del Penedès, per posar dos exemples. Unes comarques que s’han alçat contra la proposta d’agrupar-les en una vegueria, amb la qual no se senten identificades.
La decisió que es pugui prendre no és fàcil, sobretot si es vol mantenir el criteri de la participació i consulta als municipis afectats. Considero que s’ha treballat poc i convé esforçar-s’hi més, per no ferir susceptibilitats i tenir present el principi de proximitat i eficàcia.
Malgrat el que jo pugui pensar, pel fet de trobar-s’hi implicada la comarca on vaig néixer i viure tota la meva joventut, em preocupa més que es pugui aconseguir el segon element exposat. M’amoïna comprovar que l’administració pública no és àgil, que continua posant molts entrebancs, tot i les millores introduïdes, que encara existeixen massa parcel·les administratives on t’has d’adreçar per diferents gestions... i em preocupa que això no quedi solucionat amb la proposta de divisió territorial que es presenta.
La divisió territorial només té sentit si alleugereix i soluciona els problemes de relació entre l’administrat i l’administració, i aquesta necessitat no acabo de veure que es contempli en la proposta territorial.
Donaria per un llarg estudi parlar de la finestreta única i també de l’Administració única i això no és possible en aquest escrit, però sí que es pot apuntar. Imagineu-vos que a Arenys hi hagués una única finestreta on poder-s’hi dirigir per sol·licitar certificats de convivència, llicències d’obres, pagar els impostos, demanar un certificat de naixement, fer la declaració de la renda, demanar la cèl·lula d’habitabilitat, inscriure’s a l’atur, registrar la propietat d’una finca, renovar el DNI, sol·licitar el Passaport, inscriure el fill a l’escola...
Examinant aquest pocs exemples de tràmits administratius, us adoneu quantes finestretes haureu de visitar? Però no tot s’acaba aquí. Fixeu-vos a la part baixa de la Riera i mireu quantes administracions hi intervenen: la Dirección General de Costas; Ports de la Generalitat; RENFE; MOPU; ACA... i per d’alt? ACESA. Veieu amb quantes administracions s’ha de posar d’acord el nostre Ajuntament?
La proposta de divisió territorial de Catalunya no soluciona aquest problema. La finestreta única continuarà pendent i les diferents administracions que he esmentat, continuaran tenint competències, i el que encara és més greu, molts problemes per a una entesa. D’aquí que em faig aquestes preguntes: Per què tant interès per una nova divisió territorial? Només per qüestió sentimental? Quant temps trigarem a poder simplificar l’administració? És només qüestió de competència política?
La ciutadania vol respostes i solucions. Ens movem per sentiments però no es tracta d’anar remenant la perdiu i prou. Defenso la revisió territorial; defenso una divisió més nostrada; defenso tot allò que tingui en compte els sentiments de la gent, però busco eficàcia administrativa i més atenció a les persones, simplificant la burocràcia i comptant amb una administració eficient i pràctica.
Arenys ha obert una oficina d’atenció ciutadana i queda pendent l’ampliació horària de l’atenció municipal. Són passos que ara per ara s’han d’anar fent, sense oblidar però que encara som molt lluny d’una administració àgil al servei de les persones.
Quan es parla d’aquest darrer tema, la divisió territorial, s’hi barregen dos conceptes que ens porten a confusió. Per una banda, hi ha l’efecte de sentiment de pertinença, aquell que ens aproxima a uns quants i ens diferencia d’uns altres. Aquella sensació que ens determina formar part d’un poble, d’una comarca o d’una província, d’acord amb la divisió actual. Per altra, hi ha la necessitat d’acostar l’administració a la ciutadania i facilitar les gestions: estem parlant d’efectes de proximitat.
És per això que quan es decideix modificar la divisió territorial del país, substituint les províncies per les vegueries, trobem elements sentimentals i n’hi ha d’estratègics per aconseguir l’efecte de proximitat i eficiència administrativa. Els dos elements són importants i no es poden minimitzar.
Tots recordarem la proposta Roca Junyent, que aconsellava reduir el nombre de poblacions catalanes, per aconseguir una administració local més eficaç. La proposta va provocar moltes crítiques i oposició, perquè la majoria de catalans no volia renunciar a pertànyer al poble on havia nascut i crescut. És obvi que l’alternativa a aquesta concentració municipal és la mancomunació de serveis. Un fet que cada vegada és més habitual.
Les filtracions sobre la notícia de la creació de set vegueries, en substitució de les províncies, ha comportat força polèmica en alguna part del territori. Penso en les plataformes del l’Alt Ter i del Penedès, per posar dos exemples. Unes comarques que s’han alçat contra la proposta d’agrupar-les en una vegueria, amb la qual no se senten identificades.
La decisió que es pugui prendre no és fàcil, sobretot si es vol mantenir el criteri de la participació i consulta als municipis afectats. Considero que s’ha treballat poc i convé esforçar-s’hi més, per no ferir susceptibilitats i tenir present el principi de proximitat i eficàcia.
Malgrat el que jo pugui pensar, pel fet de trobar-s’hi implicada la comarca on vaig néixer i viure tota la meva joventut, em preocupa més que es pugui aconseguir el segon element exposat. M’amoïna comprovar que l’administració pública no és àgil, que continua posant molts entrebancs, tot i les millores introduïdes, que encara existeixen massa parcel·les administratives on t’has d’adreçar per diferents gestions... i em preocupa que això no quedi solucionat amb la proposta de divisió territorial que es presenta.
La divisió territorial només té sentit si alleugereix i soluciona els problemes de relació entre l’administrat i l’administració, i aquesta necessitat no acabo de veure que es contempli en la proposta territorial.
Donaria per un llarg estudi parlar de la finestreta única i també de l’Administració única i això no és possible en aquest escrit, però sí que es pot apuntar. Imagineu-vos que a Arenys hi hagués una única finestreta on poder-s’hi dirigir per sol·licitar certificats de convivència, llicències d’obres, pagar els impostos, demanar un certificat de naixement, fer la declaració de la renda, demanar la cèl·lula d’habitabilitat, inscriure’s a l’atur, registrar la propietat d’una finca, renovar el DNI, sol·licitar el Passaport, inscriure el fill a l’escola...
Examinant aquest pocs exemples de tràmits administratius, us adoneu quantes finestretes haureu de visitar? Però no tot s’acaba aquí. Fixeu-vos a la part baixa de la Riera i mireu quantes administracions hi intervenen: la Dirección General de Costas; Ports de la Generalitat; RENFE; MOPU; ACA... i per d’alt? ACESA. Veieu amb quantes administracions s’ha de posar d’acord el nostre Ajuntament?
La proposta de divisió territorial de Catalunya no soluciona aquest problema. La finestreta única continuarà pendent i les diferents administracions que he esmentat, continuaran tenint competències, i el que encara és més greu, molts problemes per a una entesa. D’aquí que em faig aquestes preguntes: Per què tant interès per una nova divisió territorial? Només per qüestió sentimental? Quant temps trigarem a poder simplificar l’administració? És només qüestió de competència política?
La ciutadania vol respostes i solucions. Ens movem per sentiments però no es tracta d’anar remenant la perdiu i prou. Defenso la revisió territorial; defenso una divisió més nostrada; defenso tot allò que tingui en compte els sentiments de la gent, però busco eficàcia administrativa i més atenció a les persones, simplificant la burocràcia i comptant amb una administració eficient i pràctica.
Arenys ha obert una oficina d’atenció ciutadana i queda pendent l’ampliació horària de l’atenció municipal. Són passos que ara per ara s’han d’anar fent, sense oblidar però que encara som molt lluny d’una administració àgil al servei de les persones.
Article publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys, el mes de març de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada