dimecres, 15 de març del 2006

Informes: necessitat o moda

Avui la premsa es feia ressò de la notícia sobre la despesa de la Generalitat en concepte d’informes i estudis d’assessorament. El to de la notícia era per escandalitzar la ciutadania, tant pel seu import com pels conceptes. Per algunes persones però, la notícia no ha estat cap sorpresa i en tot cas la sorpresa era que no se n’hagués parlat fins ara.
Caldria analitzar a fons la qüestió i no caure en el parany de la frivolitat. Les coses es fan per algun motiu i s’ha de conèixer el per què. Durant molts anys l’Administració Pública ha funcionat a partir de la seva plantilla de treballadors i ha anat incorporant especialistes per atendre les noves demandes. Sigui per necessitat o per moda, en els darrers anys s’ha generat una demanda d’estudis especialitzats, que ha provocat una ràpida resposta de l’oferta, amb petits gabinets, amb molt poca infrastructura i amb uns ingressos relativament fàcils.
Sense menystenir la vàlua dels especialistes en estudis i com acostuma a passar en moltes coses, la tendència ha portat a un cert abús fins a l’extrem que l’Administració sembla que no pugui actuar sinó es realitza prèviament un estudi, per insòlit que sigui. En molts casos aquests estudis queden en un calaix i per tant esdevenen paper moll.
Tot això passa sense necessitat de parlar de corrupcions i favoritismes, ni entrar en els estudis que tenen una finalitat clarament partidista. Tan sols amb aquells treballs que a consciència s’encarreguen, ja valdria la pena reflexionar-hi.
A l’Administració encara li queda un llarg camí per afinar l’eficiència, sense oblidar-nos de l’anàlisi de resultats. Curiosament i a diferència dels estudis previs, encara fan falta molts treballs de valoració final.