L'independentisme que defensa la majoria de catalans no és contra Espanya, sinó contra l'aparell de l'Estat espanyol. Això no és nou i som molts que no ens hem cansat de puntualitzar i repetir les vegades que convingués. Ha estat el propi Estat que s'ha encarregat de mobilitzar els espanyols en contra dels catalans amb la calúmnia de que ens consideràvem millors i no pas diferents com defensem la majoria. Diferents dels castellans tal com ho són els gallecs, els andalusos o els bascos, però sense categories.
Avui llegia la notícia de la voluntat de Societat Civil Catalana de crear un Erasmus perquè els estudiants catalans coneguin Espanya. Jo no ho veig malament, però en tot cas innecessari si només ha de servir per visitar Espanya i conèixer els espanyols. Els catalans poc o molt hem visitat diferents terres espanyoles i convingut que és un país ric tant per la geografia, les cultures, les tradicions i les persones. Per què no ens volen entendre?
És precisament que no tenim res en contra d'Espanya ni dels espanyols que ens fa tan mal que combatin els sentiments independentistes enfrontant-nos amb nosaltres. Si l'Estat fos intel·ligent i amb sentit comú li costaria molt poc fer perdre les ganes de marxar d'una gran majoria dels que avui s'anomenen independentistes. Ensenyar el bastó no és la millor manera.
Per què costa tant d'entendre que podem trobar més sintonia amb un castellà o un andalús a la seva terra que amb segons quin català de la nostra vila. Les persones som diferents, sortosament, i sabem diferenciar entre els que ens volen bé i el mal. Es tracta d'un problema de l'aparell de l'Estat i dels responsables que governen les institucions, donant la cara o movent els fils des de l'anonimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada