Ser amables

 Fa uns anys, o potser mesos, vaig escriure sobre una iniciativa perquè la gent s’acostumés a saludar-se pel carrer, sense la necessitat de conèixer-se. Ho vaig trobar d’allò més interessant i haig de dir que ho acostumo a practicar, potser no sempre, peró força sovint. Si vius en una vila petita o mitjana, que ningú no se m’enfadi,  resulta més senzill, encara que no és una pràctica habitual.

Avui pensava que si tots plegats ens proposéssim a ser més amables ens ho passaríem més bé. Segur que davant d’una situació qualsevol, si el nostre interlocutor es mostra amable i afectiu, allò que volem fer, tramitar o resoldre ens resulta més agradable. Llavors arribem a la conclusió que si ens esforcem, que no costa tant, a ser amables amb les altres persones els agradarà i nosaltres també hi sortirem beneficiats.

Ara que hi ha tant d’enrenou arreu, no creieu que no seria bo promoure aquesta iniciativa? No es tracta de ser enganxós ni flasc, simplement ser amable, atent i respectiuós. Conviure no és fàcil, però ho podem fer més agraït i confortable. Som-hi!