És a partir de l'article de Lourdes Parramon al diari ARA d'aquest dissabte que voldria parlar de la transparència, que des de fa uns anys se'n parla molt en política, donant-li un alt valor democràtic, però amagant una realitat que és preocupant. Queda molt bé donar valor a la transparència, però hem de ser conscients que aquesta no agrada a la majoria de governs, i que s'intenta falsejar-la i minimitzar-la tant com es pot.
Realment un govern amb polítiques transparents és la millor opció d'un model pretesament democràtic. L'altra cosa és pensar que tots els governs democràtics que coneixem tinguin gaire devoció i interès perquè aquesta transparència sigui real i total.
Cada vegada hi ha més excepcions regulades que justifiquen l'absència de transparència. Ja no només es tracta d'enganys i obstruccions, més o menys dissimulades, sinó que les pròpies lleis que es proclamen i defensen des de les institucions públiques ho proclamen, sempre en benefici d'una ocultació proteccionista del sistema, que no deixa de ser res més que una protecció de les pròpies vergonyes de govern.
I aquí és quan ens lamentem que també aquells governs que es consideren progressistes d'esquerres, cauen en la mateixa trampa de la dreta i de posicions autoritàries i de perfil poc democràtic. Perquè si una cosa esperàvem dels governs d'esquerra era la desaparició dels secrets que durant anys han protegit unes classes dominants, per mantenir el poder sobre la majoria de la població. Quan t'adones que els governs amics també amaguen la veritat, perds tota mena de confiança en els polítics i les seves promeses ideològiques.
L'article esmentat comenta alguns exemples a tenir en compte, i no deixa de posar la por al cos, perquè t'adones que cada vegada estem menys protegits. L'evolució política i social del nostre sistema marca una tendència a la pèrdua de drets, i a sentir-te cada vegada més indefens davant els poders polítics i econòmics que controlen el món.
A ningú li ve de nou el discurs del ministre d'Interior espanyol, després de tants anys al capdavant del ministeri, però sí que sorprèn que un govern que es considera el més progressista de la història d'Espanya mantingui un personatge amb el discurs a què ens té acostumats. Hi ha dies que llegint el diari el teu estat anímic cau en hores baixes i has de fer un veritable esforç per aixecar-te i pensar que encara tenim molta feina a fer, i que aconseguir una societat plenament democràtica és possible. Siguem positius!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada