diumenge, 5 de juny del 2022

La imbecil·litat al poder

Sovint ens avergonyim dels nostres polítics ja sigui per la seva manera d'actuar o per declaracions que fan i que els deixen en evidència. Ser polític en exercici no és fàcil, i quantes més responsabilitats tens més es complica. Això no treu, però que a vegades els nostres polítics són uns inconscients i altres uns prepotents i creguts.

Avui, mentre escoltava tota una sèrie d'informacions sobre el canvi climàtic i els efectes que ja té avui dia, recordava les declaracions que va fer el seu dia qui fou president del govern espanyol, el senyor Mariano Rajoy, en què afirmava que un seu cosí, molt savi i entès en la matèria, li havia dit que això del canvi climàtic era una rucada que no sé qui s'havia inventat. 

Tirant més enrere podríem recordar l'accident a les costes gallegues d'aquell barco que transportava petroli i que va fer un vessament tan desastrós, el "chapapote". En aquells moments el senyor en qüestió era ministre d'interior i també va haver de fer el ridícul minimitzant els efectes del naufragi.

Em preguntava avui com podia ser que hi hagués gent tan imbècil i que pogués arribar a tenir un càrrec polític tan important, com el de president de govern. Què li passa a la nostra societat que no hi ha uns filtres de qualitat i competències capaços d'evitar aquestes escalades, i deixar a mans d'inútils i arrogants el poder d'un estat?

No és estrany que cada vegada hi hagi més desafecció a la política i menys confiança en els polítics que han de governar el nostre país. Els catalans ho estem patint per duplicat, i el futur que es presenta no és gens engrescador. Avui es confirmaven els càrrecs d'un dels partits de govern a Catalunya, i més aviat ens entra pell de gallina.

En una xerrada improvisada que vaig tenir ahir, sense aprofundir en temes polítics sí que arribàvem a la conclusió que calia no ser tan pessimistes i pensar que s'ha viscut èpoques més complexes i les hem superat d'alguna manera. Potser sí que ara vindran uns anys complicats, però hem de confiar que serem capaços d'afrontar-los, si més no per donar ànims als nostres fills que són els que hi hauran de fer front en un futur no molt llunyà.