dilluns, 13 de novembre del 2017

El procés de la inconsciència o alta sensibilitat per alliberar-nos de l'opressió

En paral·lel als preparatius electorals del 21D es poden llegir algunes reflexions de polítics immersos en el procés independentista que ens fan pensar. Ens preguntem si la manca de reacció dels partits independentistes una vegada el govern de l'Estat va posar tots els mecanismes per fer-lo fracassar es deu a una reculada per evitar víctimes humanes, tal com algú diu, o és que només s'havien preparat el camí per arribar a la proclamació de la República i prou.
No vull col·locar-me al costat dels destructors que fan llenya de l'arbre caigut, però sí que val la pena valorar si els catalans anem amb el lliri a la mà, i ens deixem entabanar fàcilment. Polítics del PSC advertien que els partits independentistes portaven enganyats els catalans sobiranistes i que al final tot seria un fracàs. Es podia interpretar com una manera de defensar els seus principis, o potser és que sabien alguna cosa més.
Més d'una vegada hem sentit a dir que els experiments amb gasosa a casa. No serà que l'exaltació d'una majoria de catalans va empènyer més enllà del convenient al govern del president Puigdemont? Quin grau de responsabilitat compartida hi tenim cadascú de nosaltres?
La pregunta que sorgeix ara és què passarà el dia 22 de desembre, l'endemà de les eleccions. Si els resultats són semblants als actuals, es partirà del mateix lloc on va acabar l'anterior etapa, just abans de l'aplicació de l'article 155? Es farà una passa enrere per agafar embranzida?
L'objectiu dels independentistes, en aquests moments, és no treure pitjor resultat, i el dels unionistes aprofitar els fets per animar la seva gent a votar en contra dels actuals socis de govern. Això és molt clar, però no tant què passarà després de les eleccions, encara que, vista la situació i la manera com es preparen les llistes, hi ha una cosa molt clara: si els unionistes sumen majoria absoluta, el moviment que va iniciar-se l'any 2010 haurà acabat, i la història ens haurà de preparar nous temps, que molts de nosaltres probablement ja no veurem.
La necessitat de creure que no continuarem sent governats per un govern corrupte, com és el PP, ens fa somiar en canvis. La il·lusió que no es perdi mai!