Les continuades amenaces de la dreta

Llegint els diaris no et pots sentir gaire optimista. Tinc molt clar que l'alternança política a Espanya ens portarà un govern de dretes d'aquí a dos anys o amb una mica de sort sis. Està vist i comprovat que les esquerres tenen els dies comptats i no acostumen a durar gaires legislatures seguides. Sortosament la dreta tampoc.

Dic que no et pots sentir optimista per les amenaces que llegeixes un dia rere l'altre per quan el PP torni a governar a Espanya. De fet han aconseguit paralitzar els nomenaments dels nous membres de les institucions dominades per la dreta més propera a Vox, com és el cas del Tribunal Constitucional, i està molt clar que aconseguiran mantenir-los fins que tornin a tenir majoria al Congrés de Diputats i al Senat.

Davant les amenaces de fer marxa enrere en les poques lleis progressistes que s'han pogut aprovar, viure a Espanya no és cap cosa divertida, i així els ho explico als meus fills. És una llàstima perquè renunciar a Espanya és també fer-ho a la nostra Catalunya, ja que la independència ha esdevingut una quimera.

M'agradaria pensar que els dirigents de les esquerres espanyoles són conscients de la seva responsabilitat, sobretot quan tenen majoria a les cambres legislatives, normalment gràcies a partits minoritaris i independentistes. Si quan poden no són capaços de canviar les coses, què pensen fer quan tornin a l'oposició?

L'experiència ens ha demostrat que estem sempre parlant d'individualitats i herències que no són cap garantia de res per a la col·lectivitat. Els discursos actuals de Felipe González o Zapatero són tristos i sense cap tipus de valor. El primer perquè et fa oblidar que va liderar l'esquerra, i el segon perquè quan ho va fer, no va brillar i es va mantenir massa caut. Ara el que ens puguin dir no ens soluciona res. No és estrany, doncs, que puguem pensar el mateix de l'actual president. 

Arribes a la conclusió que només busquen salvar la papereta mentre governen, sortir el mínim d'esquitxats i mantenir-se al poder mentre poden. Poca aportació a l'avenç del nostre poble en drets i justícia social. El pitjor de tot és que és el poble qui els escull i qui els fa fora. El mateix poble que en paga les conseqüències i que només se n'adona quan ja és massa tard.

Més accidents de trànsit

Ahir parlava d'un cap de setmana negre i avui ho podria completar amb un accident de trànsit que ha provocat la mort d'una noia de 13 anys i un nen de 4. Són moltes les víctimes a les carreteres i sembla que no ens ho agafem prou seriosament. Tots estem exposats a tenir un accident i també provocar-lo, i per això cal anar molt en compte. Hem de tenir present que el vehicle i la carretera serveixen per aproximar-nos on volem anar, i que ho hem de fer molt concentrats, sabent que sempre hi ha un risc.

No hem de témer la conducció, sinó ser conscients de la responsabilitat que assumim quan conduïm un vehicle. Del mal que podem ocasionar i del que podem rebre per part dels altres, la majoria de vegades per inconsciència i mala praxis.

Aquesta mateixa setmana moria un noi de 21 anys, de Canet de Mar, que circulava en moto. La vulnerabilitat de conduir una motocicleta l'hauríem de tenir molt present, no només els seus conductors, sinó els que circulem en cotxe. La protecció que tenim amb el cotxe, que no sempre és suficient, no la tenen els motoristes i encara menys els ciclistes. D'aquí la meva insistència que cal entendre els viatges com una necessitat per poder-nos desplaçar i no com una diversió, i sobretot no fer imprudències.

L'accident d'aquesta matinada a Vidreres sembla ser que ha estat causada per l'endormiscada d'un dels conductors. Abans d'agafar el cotxe hem d'assegurar-nos de tenir el cap clar, tant perquè no hem begut, com perquè no tenim son. Si no n'estem segurs, val la pena ajornar el desplaçament o permetre que sigui un altre qui condueixi. Tota previsió és poca davant la possibilitat de tenir un accident i morir o matar a la carretera.

Un cap de setmana negre

Aquest cap de setmana està resultant poc agradable, amb un incendi a Llançà que ens preocupa i al mateix indigna perquè es confirma que l'ha provocat un irresponsable llençant la cigarreta des del cotxe. Es parla de negligència, però jo més aviat ho qualificaria de delicte. Aquesta acció no es pot permetre ni estiu ni hivern, però ara, amb la sequedat que hi ha i les altes temperatures, és més que una negligència.

Tampoc ens acompanya la situació de la pandèmia a Catalunya. Som els que liderem la pitjor situació a Europa i això comporta cancel·lacions de viatges des de l'estranger. Els que tenim persones de fora aquests dies, ho sabem per la informació que es rep de Catalunya a fora. 

I per als amants de l'esport tampoc són bones les notícies que arriben sobre les olimpíades a celebrar a Tòquio. Cada vegada són més els esportistes que renuncien a participar-hi, sobretot avui que s'ha conegut que una persona que ha estat a les instal·lacions olímpiques s'ha infectat.

El conseller de salut diu que es varen equivocar i probablement té raó. Tots pressionem perquè ens deixin fer coses, com ara els festivals d'estiu, i ells cedeixen. Al final s'ha vist que les mesures preses no eren suficients i per això aquesta cinquena onada que ens deixa en evidència.

No és fàcil organitzar un estat d'alerta davant d'una pandèmia com la que ens ha afectat, però sí que ens agradaria més serietat i contundència en els nostres governants. Està bé que reconeguin els errors, però ara cal que aprenguin d'ells i prenguin les mesures adequades. Tampoc els tribunals judicials els ho posen fàcil, i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estat d'alarma no ha fet, al meu entendre, justícia. Potser per això hi ha una clara divisió i enfrontament entre els membres del Tribunal Constitucional. No pot ser que juguin políticament, tal com ahir comentava en aquest mateix blog.

Els incendis i el Tribunal Constitucional

Mentre el Tribunal Constitucional es dedica a fer política la trista notícia d'aquests dies són els incendis que s'estan produint al nostre país. El darrer que jo sàpiga és el de Llançà i Port de la Selva que ha obligat a desallotjar alguns habitants d'urbanitzacions afectades, en previsió que les flames puguin arribar a les seves cases. 

Sabem que l'incendi de Martorell va ser degut a una negligència i desconec si ja saben l'origen del foc de Llançà. Amb uns boscos tan ressecs, és important estar molt atents a les nostres accions que puguin ocasionar incendis. Malauradament encara hi ha massa persones incíviques que llencen cigarretes per la finestra del cotxe. No fa gaires dies que ho vaig veure en un cotxe que circulava davant meu. Què fer en aquests casos?

Si realment estimem el nostre país, segur que no ens dediquem a posar en perill la vida dels altres i els seus béns. Jo sempre he pensat que les persones que llencen cigarretes des del cotxe no s'estimen el país ni a les altres persones. Són indignes de viure en societat. Com és possible?

Desitjo que els bombers aconsegueixin extingir aviat el foc, i demano seny i actitud cívica de tothom per no col·laborar en uns incendis que ja tenen prou a punt el terreny, mancat de pluges des de fa temps.

I al Tribunal Constitucional els desitjo més enrenou del que ja hi ha, perquè hi hagi més gent que s'adoni del seu funcionament partidista. No podem estar en mans d'unes persones sectàries que tenen més poder que el que determina el poble. D'alguna manera s'ha de resoldre la situació, però ja veiem que la dreta espanyola està ben servida amb els protagonistes actuals i no té cap interès en canviar-los. Cal un posicionament clar de la societat civil per fer arribar a Europa la injustícia del sistema judicial espanyol.

Jocs olímpics d'hivern

Coincidint amb l'article de Germà Bel al diari ARA apareix la notícia de l'aval del govern català a la candidatura de Barcelona-Pirineus per als jocs olímpics d'hivern de 2030. En aquesta proposta hi té molta importància el paper de la ciutat de Barcelona, però també del territori dels Pirineus, i segons diu la notícia, el govern vol demanar l'opinió de la ciutadania abans de fer efectiva la seva candidatura.

Bel, en el seu article es pregunta si val la pena organitzar aquests jocs olímpics. Saber quins beneficis en trauríem i quins inconvenients i costos patiríem. La CUP ja va dir en el seu moment que no hi estava d'acord, perquè ho considerava una activitat especulativa. Barcelona diu que no ho vol liderar, encara que sí hi estaria d'acord amb la seva organització.

Aparentment l'organització dels jocs olímpics de Barcelona 1992 va ser l'oportunitat per donar a conèixer al món la capacitat del nostre país per organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud, i la ciutat de Barcelona es va obrir al mar, amb tot el conjunt d'inversions que s'hi varen produir. A vegades sembla que aquesta és la manera d'aconseguir fer avançar un país i millorar-ne la infraestructura.

No sé si el cas que ens ocupa és una bona ocasió per millorar les comunicacions entre la capital i el territori pirinenc. De ben segur que hi ha mancances que s'haurien de solucionar, però no ara amb motiu d'uns jocs olímpics d'hivern, sinó des de fa molt temps per respecte a la població afectada i al desequilibri territorial del nostre país.

La meva opinió no té cap interès, però sí que voldria dir que qualsevol cosa que impliqui una millora de les condicions en què vivim, sempre és benvinguda. La llàstima és si això és a costa d'inversions que després no es puguin amortitzar. El perill seria malbaratar els recursos i també la sostenibilitat mediambiental. Crec que si es decideix presentar la candidatura, caldrà anar molt en compte en no deteriorar més el país. Si l'organització dels jocs comporta destrossar el territori, és preferible oblidar-nos del projecte i dedicar tots els esforços a millorar-lo sense necessitat d'organitzar res.

La Festa de Sant Roc

És noticia la proclamació de la Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. No cal dir que els arenyencs n'estem molt orgullosos, també els que no hem nascut a la vila, però fa molts anys que hi vàrem arribar. Sempre he dit que la festa de Sant Roc, que no és la Festa Major, ha arrelat molt i és més participativa que la pròpia Festa Major. 

La tradició ha fet que els macips es passegin per la vila ruixant els vilatans, en record del vot de vila per l'alliberament de la pesta. Ara que la Generalitat ha decidit considerar-la com un bé patrimonial d'interès nacional, segur que els participants n'estaran més orgullosos. No farà que la gent s'ho passi més bé o hi tingui més interès en participar-hi, però sí que ajuda a valorar les festes tradicionals i a mantenir-les en el calendari festiu malgrat totes les dificultats.

S'ha de felicitar el Patronat de Sant Roc, a tots els seus membres actuals i els que en algun moment hi han format part, per l'esforç i dedicació en l'organització de la festa, que va tenir uns anys de crisi quan se li va qüestionar el paper religiós que també té. Uns anys en què joves molt crítics amb la doctrina de l'Església varen voler fer un gir i negar-li el sentit inicial de la tradició.

Sortosament el tràngol es va superar, ja sigui perquè els joves van passant o bé perquè algú amb encert va fer-los veure la realitat i el saber entendre tots els posicionaments. Avui torna a ser una festa estimada, amb una gran quantitat de joves que hi participen i que la fan gran. 

Felicitats a tots els que han fet possible aquest reconeixement i que tinguem macips i almorratxes per molts més anys!

Negacionistes

He llegit una notícia que diu que, segons el govern andalús, el 72% de les persones ingressades a les unitats de cures intensives són negacionistes, de la franja d'edat entre els 50 i els 60 anys. No sé si es tracta d'una excusa o bé és cert, la qual cosa ens faria pensar sobre l'actitud dels negacionistes i l'abast de la seva repercussió.

Caldria diferenciar entre el negacionista que s'ho creu i no en fa publicitat, d'aquell que ho utilitza per criticar la pràctica del govern de torn i atacar la vacunació de la població. En el primer cas hem de concloure que tothom té dret a pensar el que vulgui, encara que hauríem de veure si això té efectes a la resta de ciutadans i per tant en pot perjudicar la seva relació amb els altres. En el segon cas, sí que és quan et venen ganes de dir 'ja els està bé'.

Perquè qui ataca la política de vacunació i treu importància als efectes del coronavirus que han provocat morts, i en rep les conseqüències, és una manera de pagar per l'actitud, sovint gens reflexionada i amb ganes de portar la contrària. Jo no soc una persona que m'agradi que em vacunin, però entenc que quan es produeixen fets com els que hem viscut amb aquesta pandèmia, s'ha de confiar en les autoritats sanitàries i seguir els seus consells.

M'imagino que la notícia d'Andalusia tindrà més ressò i podrem saber si realment són certes les dades. En tot cas crec que ens ha de servir per creure en les persones que tenen coneixement de les coses, i no voler predicar sense coneixement de causa. Si no hi creus, no et vacunis, però calla!

L'evolució de la pandèmia no és positiva

La marxa enrere en la llibertat de moviments per l'evolució de l'epidèmia del coronavirus crea certa inseguretat i por a la vegada. Ens havíem acostumat a una millora progressiva de la situació i una tranquil·litat quan havíem rebut la segona vacuna. L'augment de casos entre els joves ho consideràvem lògic pel fet que són els que tenen més vida social i no estaven vacunats.

La situació ha empitjorat i hem trobat casos de persones grans que han estat contagiades. L'explicació era que el contagi no s'evitava amb la vacuna, però que aquesta afeblia la perillositat i això quedava demostrat si ens fixàvem que no hi havia increment d'hospitalitzacions i encara menys de morts.

Ha arribat, però el cas d'una mort, d'una persona que havia rebut les dues dosis de vacuna i que el seu contagi l'ha portat a l'hospitalització i posterior mort. Això marca un punt que potser serà d'inflexió i no sé si el govern català prendrà mesures noves per restringir de nou els nostres moviments i fer la temuda marxa enrere.

Ja es parla d'una tercera dosi per assegurar la immunitat i es demana que la gent no s'ho prengui a la fresca, sinó que conservi mesures protectores i eviti les gran aglomeracions. A l'espera, doncs, de què dirà el govern, sembla que l'estiu no serà tan planer com ens el plantejàvem, i que la indústria del turisme no es lliurarà d'una nova recessió. Hi ha països, com Alemanya, que recomanen els seus ciutadans de no venir a Catalunya, i això no és bo per a l'economia del nostre país, ni per la nostra moral, que ha passat per moments molt baixos i ara semblava que s'havia recuperat.

Un niu de tortuga a la Picòrdia

És bo quan la notícia, encara que sigui a nivell local, prové de la naturalesa. La vida animal també ens dona notícies agradables i avui ho ha estat el descobriment d'una tortuga que posava els seus ous a la platja de la Picòrdia, a Arenys de Mar.

Des de fa uns estius és freqüent que tortugues babaues facin els seus nius a la costa catalana. Recordo que ara fa tres anys, treballant a l'ajuntament de Mataró i sent responsable del portal del voluntariat, una tortuga fa pondre els ous a la platja, davant d'un xiringuito. La mobilització de voluntariat per protegir el niu fins a la sortida de les petites tortugues va ser tota una experiència que en guardo un bon record.

El canvi climàtic també té incidència en la nidificació de les tortugues. L'augment de la temperatura sembla ser que fa que cada vegada aquestes posin els seus ous més al nord, en llocs on no havia passat abans. L'experiència potser ens humanitzarà, encara que la necessitat d'haver de comptar amb personal voluntari per protegir el niu no diu gaire res a favor del nostre comportament com humans.

L'ajuntament ha iniciat, junt amb el departament de la Generalitat i els tècnics del CRAM el protocol per fer el seguiment de l'evolució de les futures tortugues. Han estat 140 ous dels quals 90 es quedaran al niu per tractar d'aconseguir l'objectiu que les tortugues tornin al mar en el moment del seu naixement, que s'espera sigui abans de seixanta dies.

Qui vulgui inscriure's com a voluntari ho pot fer a través de l'enllaç que es troba a la pàgina web de l'ajuntament d'Arenys de Mar.

Canvi de ministres

La notícia del dia és la remodelació del govern espanyol amb alguns canvis que a mi m'han sorprès, tot i que haig de reconèixer que tampoc no en faig un seguiment prou profund com perquè em pugui venir de nou un canvi o un altre. Sí, però que si m'ho haguessin preguntat no ho hauria encertat en el cas de la sortida del govern de la ministra Calvo i del mateix Ábalos. Creia que eren dos puntals importants per al president i que aquests es mantindrien.

No entenc tampoc gaire el canvi de ministeri de Miquel Iceta. Potser perquè semblava que ocupava el ministeri que més li esqueia, tenint en compte el seu historial i la manera com va entrar. Ja sé que l'evolució d'un ministeri depèn molt de l'equip que hi ha al davant i no tant del propi ministre, però veurem com s'espavila amb el tema de Cultura i sobretot Esports.

Aquests canvis que s'anomenen crisi, acostumen a anar bé sobretot per desorientar el personal i entretenir d'alguna manera l'oposició. És clara l'opció del president cap a un govern jove i amb molta presència femenina, i també era previsible que no es toqués cap ministre de Podemos, encara que dies enrere es parlava de la possibilitat que plegués el ministre Manuel Castells.

De fet és bo que el tema del dia sigui la crisi de govern i deixem d'escoltar per unes hores comentaris molt desagradables pels fets de Galícia, amb l'assassinat d'en Samuel, o de la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid sobre el cartell de Vox.

Si parlem de la presència de ministres catalans, hem de destacar la incorporació de l'alcaldessa de Gavà, que des de fora sembla haver fet una bona tasca a la població. Ho dic així perquè no en tinc coneixement directe i m'imagino que des de dins hi deu haver opinions de tot, però sí que Gavà ha destacat per iniciatives que després han seguit altres poblacions catalanes.

Veurem en què es tradueix aquest canvi de carteres i esperem que estiguin a l'alçada de les circumstàncies, després de la relliscada del president amb l'entrecot.

L’assassinat d’en Samuel

És important que s'aclareixi el més aviat possible l'assassinat del jove Samuel a Galícia, perquè fets com aquest no es repeteixin. En un moment en què sembla que el moviment LGTBI està ben correspost a nivell mundial, és molt trist que succeeixen fets luctuosos com aquest i actituds homòfobes com les del primer ministre hongarès.

L'actitud de Vox els fa culpables encara que no en tinguessin la culpa directament. El clima que creen amb el seu discurs no és bo per aturar els assassins que es creuen prendre la justícia per la seva part, partint de la base que ells tenen la raó de ser i tothom ha de pensar i actuar com ells.

Ho deia ahir que sentències com la de l'Audiència de Madrid amb el cartell de Vox, no afavoreixen un bon clima de convivència, sinó que més aviat inciten a l'odi, perquè els donen la raó.

He llegit que hi ha diverses persones detingudes pel cas d'en Samuel, i és de desitjar que tots els culpables paguin pel delicte comès, i serveixi perquè ningú més actuï d'aquesta manera criminal. Però hem de fer alguna cosa més. Hem d'aconseguir que els tribunals de justícia siguin rigorosos i no confonguin la llibertat d'expressió quan els convé o els agrada.

Sortirem al carrer quan convingui, però els polítics que governen les institucions han de procurar que la pràctica de la justícia condemni aquests assassinats i, en el cas dels menors no tutelats, se'ls respecti com a persones humanes, amb més problemes de subsistència que la resta de ciutadans, i per tant amb més miraments a l'hora de pronunciar-se davant del discurs xenòfob i homòfob de l'extrema dreta.

Involució democràtica

Haig de confessar que estic preocupat per com està evolucionant el nostre país, per aquesta involució cap a situacions menys democràtiques, amb la gran influència dels postulats de Vox i el suport que reben dels estaments judicials. És precisament això el pitjor, perquè tots podríem entendre l'existència d'un partit ultra, amb unes declaracions que ens poden semblar aberrants, però el que és més trist i alhora perillós és la resposta dels tribunals de justícia, com ha estat en el cas de la pancarta xenòfoba de Vox en contra dels immigrants.

Em preocupa perquè s'encomana com una taca d'oli que ho impregna tot i les relacions socials esdevenen crítiques, i gens convivencials. No és la qüestió catalana i tot el conjunt d'elements de venjança a mans de les institucions espanyoles, sinó que és en la pròpia convivència a l'Estat espanyol.

Segurament és per això que procuro distreure'm i aprofitar l'ocasió per pensar en altres coses, no llegir tant les notícies que ens afecten de prop i procurar trobar coses positives en les relacions personals. Es fa difícil.

Llegia avui l'escrit transcrit del diari The New York Times, de l'escriptora Gioconda Belli, a l'ARA, i he pensat que no ens trobem sols en la desesperació, la qual cosa no ens ha de consolar. Belli parla del tirà Ortega, amb qui havia col·laborat per fer fora Somoza de la presidència de Nicaragua. Hi he pensat moltes vegades quan he llegit sobre la repressió que exerceix al seu país. Com es pot canviar tant? Com es pot convertir una persona en un personatge tan odiós?

La història ens ensenya molt i et fa veure que no et pots refiar de ningú, encara que li vegis les millors intencions. El poder corromp, i d'això en tenim moltes mostres. És una llàstima que no ens sapiguem organitzar millor, i caiguem en la trampa de l'ànsia de poder etern. 

Com podeu veure, avui no em sento gens optimista. Ho veig força negre tot i em sap greu perquè la vida s'ha de viure amb alegria i optimisme, però sovint t'adones que ho desgraciem bastant tot. Encara hem d'aprendre moltes coses, i una d'elles és a tenir paciència i esperar temps millors per avançar com a societat. No ens ho posen fàcil, però ho hem d'intentar.

Recordant la tirolina

Després de visitar Vic i Tavertet hem fet una marrada i hem arribat fins a Cantonigròs. L'objectiu era recordar les estones que els meus fills havien passat jugant a la tirolina. Sembla estrany com fets puntuals i sovint sense importància, són recordats amb certa nostàlgia. El paisatge s'ho val i hem tingut la sort de coincidir amb la Montserrat, a qui hem saludat i desitjat molta sort.

Ha estat un dia de família i sense contacte amb l'exterior, sobretot amb les notícies que dia rere dia ens arriben des de la premsa, televisió i xarxes socials. Hem contemplat la natura i també el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Vic, la meva ciutat natal.

Suposo que la jubilació deu ser això: aprofitar moments per recordar sense haver de pensar en la feina i les obligacions més immediates. Poder-ho fer amb calma i a deshora, una mica a contra corrent de la gent. Mentre els altres treballen, tu tens l'oportunitat de practicar la contemplació.

Tavertet, si no hi heu estat mai, val la pena una visita. T'adones que la vida no és només tribulació, concentració de persones i soroll, sinó que hi ha espai per a la contemplació, la relaxació, l'encant en silenci. El cos ho necessita i tothom hauria de tenir l'oportunitat d'experimentar-ho, encara que no agradi. Encara que estiguem tan acostumats a les tribulacions que el silenci ens faci mal.

Com diu el meu cunyat: tenim un gran país, amb molts racons que encara no hem descobert i que a mesura que ho anem fent en podem gaudir. Per poc que pugueu, feu una escapada i encara que només sigui per una estona, per un dia, imagineu-vos el món contemplant la pau i tranquil·litat des de les cingleres de Tavertet.

El fons per avalar els alts càrrecs denunciats

És important que els passos que faci el govern de la Generalitat estiguin validats jurídicament, per evitar continuar agreujant la situació política del nostre país. És cert que ha de trobar la manera de frenar la pressió abusiva del Tribunal de Comptes, però ho ha de fer avalat pels serveis jurídics, sabent que des d'Espanya s'està mirant amb lupa tots els moviments que es fan des del govern autonòmic.

Penso que moralment no és just que es trigui tant a conèixer la sentència final, i en canvi s'exigeixi de manera urgent dipositar la fiança. Aquest marge no és just, perquè no hi ha sentència ferma, tenint en compte que sempre es pot arribar als tribunals europeus.

La creació del fons que té previst el govern de la Generalitat per avalar els alts càrrecs amenaçats pel Tribunal de Comptes sembla una bona mesura, i estic segur que s'ha estudiat bé abans de posar-ho en marxa. Sabem que els partits polítics de l'oposició ho criticaran d'entrada sense valorar si és legal o no. El mateix PSOE també hi posarà dubtes, per la qual cosa cal anar molt en compte.

Com queda demostrat, no estem en condicions de passar pàgina al procés d'independència català, perquè els tribunals espanyols continuen estudiant la manera de perjudicar els polítics i alts càrrecs catalans. Llegia, un dia d'aquests, que la pressió que s'exerceix fa que costi molt prendre decisions per por que siguin impugnades i els seus responsables denunciats per prevaricació o malversació.

Aquesta pressió debilita la força del govern català, i alenteix la presa de decisions per sortir de l'atzucac que ens va portar tota les reaccions al procés sobiranista. Confiem en què el govern sabrà com ha d'actuar, i s'enfrontarà a aquells que busquen qualsevol excusa per menystenir la sobirania catalana, fins i tot en aquells aspectes que són plenament constitucionals.

C's, buscant un lloc on agafar-s'hi

C's té feina a retrobar el seu camí per evitar la seva total desaparició de l'espectre polític. Després del fracàs a les eleccions catalanes, on va passar de 36 a 6 escons, ara ha de mirar de situar-se i veure què queda més penjat que pugui atendre i agafar-s'hi per aguantar el tipus.

Avui llegia una anàlisi interessant, aprofitant la informació que hi ha sobre unes reunions dels dirigents catalans de C's amb membres de la societat civil que no és independentista. S'ha de tenir en compte que el fet que el PSOE hagi concedit els indults als presos polítics, fa que el PSC quedi una mica al marge del bloc constitucionalista. Això fa que C's es pugui desmarcar i agafar protagonisme, sobretot tenint en compte els discursos radicals de Vox i l'actual PP.

Semblaria que l'actitud d'aquests partits constitucionalistes, li deixarien un lloc al pensament serè de qui ataca l'independentisme, sense ser estrafolari. No hem d'oblidar que el discurs de Casado, i de retruc de tot el PP, ha derivat cap a posicions més típiques de Vox, amb els empresaris i els bisbes en contra, una cosa mai vista.

L'hereu d'Aznar ha de suportar el revés i la lluita interna que lidera la presidenta de la comunitat de Madrid, la senyora Ayuso. No ho té fàcil i l'única cosa que el pot salvar és el temps que falta per arribar a les noves eleccions, i el fet que té moltes forces a favor, com són els jutges, els militars i la premsa espanyola.

Si C's són intel·ligents, podran trobar la manera de fer-se un lloc a la política catalana, i evitar el que seria la seva desaparició del Parlament i per tant de la vida política catalana. Caldrà veure els favors que hauran de fer a entitats com Societat Civil Catalana, perquè els donin el suport que necessitaran el dia que es convoquin eleccions. Els interessa que tant Vox com el PP continuïn desbarrant, i d'aqueta manera assegurar una base de futurs votants que els doni suport.

Trobada de Junqueras i Puigdemont

La trobada de dimecres entre Junqueras i Puigdemont genera una sèrie d'expectatives al voltant del to i el contingut de la reunió prevista. Tots sabem que han estat moltes les discrepàncies entre els dos líders, si més no després de la fallida declaració d'independència, però també s'ha escrit molt sobre la situació prèvia. 

Desconec com estan les coses, però molt em temo que molta concòrdia no hi ha, i això no és bo per al país. Encara que puguem pensar que es tracta de polítics dels passat, tenen prou influència en la situació actual, i el seu discurs pot afectar de manera important el futur de Catalunya.

Darrerament algunes declaracions de Junqueras han donat a entendre com si afluixés una mica la seva pressió a Madrid, i el fet d'haver rebut l'indult i poder-se moure lliurement, també m'imagino que l'ha de condicionar. Per l'altra banda tenim el president Puigdemont que continua a l'exili amb la impossibilitat de tornar al país. A través de les xarxes socials continua pressionant contra l'Estat espanyol, i donant força a qui encara pensa en una sortida unilateral al conflicte.

Continuo pensant que ara necessitem un temps de tranquil·litat i de caminar segurs, sense oblidar el passat ni la situació en què es troben molts polítics catalans i alts càrrecs, amb el Tribunal de Comptes al darrere pressionant per embargar-los-hi tot. És per això que és important aquesta trobada de dimecres, si més no perquè no creï més enrenou del compte. No sé si fer les paus, però sí almenys no embolicar-ho més.

L'epidèmia continua

El rebrot important en els contagis del coronavirus entre la població jove ha fet que tothom s'esvalotés i comencem a dubtar de si les mesures preses han estat encertades o no. La veritat és que estàvem acostumats a la lenta desaparició dels efectes de la pandèmia i això que ha passat entre el jovent ens ha vingut de nou.

El dubte que ha sorgit ara és de si cal fer passes enrere o bé accelerar la vacunació dels més joves. El cert és que si volen fer vida normal o molt propera, cal tenir en compte que encara no s'ha extingit l'epidèmia i si no tota la població està vacunada, voldrà dir que hi ha una part de la gent que continua en perill de contagiar-se. Si hi afegim que aquests són els joves, els que tenen més vida social, no és estrany que l'evolució dels contagis hagi anat a l'alça.

Desconec si hi ha manera o no d'accelerar el ritme de vacunació, però seria important intentar-ho, ja que fer marxa enrere ara és molt difícil. Portem massa temps arrossegant l'epidèmia i totes les seves conseqüències, i ara prendre decisions al respecte no és el mateix que mesos enrere.

Primeres tasques de la nova etapa

Una d'aquelles coses que sempre deixes per a quan tinguis temps és l'ordenar les fotografies. Abans, però, has de tenir-les en l'aparell adequat i si no és així, es tracta de traspassar-les, amb molta paciència, procurant no deixar-te'n pel camí.

El primer dia de jubilat aquesta ha estat una de les tasques que hi he dedicat més temps. Un dia estrany en què trobava a faltar la consulta al correu electrònic de la feina per si havia arribat algun missatge que fos urgent a respondre. Em semblava impossible que això no passés, després de tants anys d'estar-hi enganxat, també en període de vacances. Suposo que aquest costum no el perds d'un dia per l'altre i que encara trigaré uns dies a fer-me'n la idea. Això sí, és molt descansat!

No he tingut ni temps per mirar les notícies i saber si hi ha alguna novetat. M'imagino que els comentaris polítics deuen anar al voltant del Tribunal de Comptes, i de la qualitat democràtica del nostre país. Sembla impossible que hagin passat tants anys des de la mort del dictador, i que encara tinguem problemes de salut democràtica. Tant que ens pensàvem que havíem superat aquella maleïda etapa!

Sembla estrany que la dreta franquista espanyola estigui tan arrelada i liderada per joves que varen néixer després de la mort del dictador. Es tracta dels hereus d'aquells que varen viure gràcies a l'autoritarisme i els privilegis dels que varen guanyar la guerra i varen estar al costat de Franco.

La meva generació ha viscut una involució que poc ens pensàvem. Alguns havíem cregut que amb l'entrada a Europa s'haurien acabat tots aquests mals, però ja veiem que no és així. I que no és amb la mort dels franquistes que aconseguirem la democràcia real del nostre país, perquè ja han nascut aquells que mantindran viva la lluita contra els drets humans, contra els més febles, alguns dels quals inconscientment els voten, empassant-se el seu discurs populista i fals.

Què passa amb la recollida selectiva?

La brutícia als carrers d'Arenys de Mar resulta endèmica. No fem més que parlar-ne i no hi ha manera de trobar-hi solucions. Culpar només als polítics de torn no seria just, perquè hi ha una part molt important que no està funcionant, i és la col·laboració amb un comportament cívic de la població. No podem carregar totes les culpes als responsables de gestionar el servei de recollida de la brossa o de la neteja dels carrers i places de la vila, si nosaltres no ens comportem correctament, si deixem la brossa on no toca o no tenim cura de no llençar papers al terra.

Malgrat tot, és molt preocupant la incapacitat de gestionar el servei de neteja i recollida de la brossa per part de l'equip de govern. La seva gestió és nul·la i la resposta als problemes que sorgeixen és molt lenta i no sempre eficaç. No podem valorar positivament la gestió que des de l'Ajuntament s'està fent de la recollida selectiva de la brossa. Fa massa temps que el problema persisteix i no valen excuses. No pot ser que es trigui tant temps a resoldre els temes pendents.

Tot plegat queda demostrat que no tothom és vàlid per gestionar una administració pública. No n'hi ha prou amb bona voluntat i ganes, sinó que també cal capacitat de gestió, i està vist i comprovat que aquesta no existeix en aquest equip de govern.

Fins quan haurem d'esperar perquè entri en funcionament la nova concessió administrativa? Fa molt temps que sentim dir que s'estan elaborant els plecs per a la contractació. Quina és la dificultat? Si realment els tres grups municipals que governen tenen clar el sistema que volen portar a terme, per què triguen tant a posar-ho en pràctica?

Un grup de veïns ha reclamat una votació per decidir el sistema a implementar en la recollida de la brossa. Jo penso que no és tan important el fet, com que l'equip de govern desplegui el sistema i comencem a veure el fruit del mateix. Nosaltres hi haurem de col·laborar, però el govern municipal s'ha de posar les piles d'una vegada i desencallar-ho urgentment.

Dinar de comiat

Avui, amb un dinar, m’he acomiadat del meu equip de treball amb qui he compartit feina els darrers anys. Són etapes de la vida que configuren una vida, que saps quan comença, però no quin serà el final. Avui ha estat un final d’etapa que et convida a reflexionar sobre totes les experiències viscudes.

No hi érem totes les que hi havíem de ser, precisament per circumstàncies de la vida que t’apareix quan menys t'ho penses, i que a vegades són prou doloroses. Hem gaudit d’un bon àpat, una mica sorollós per uns veïns que acabaven el curs i ho celebraven, i ens hem dit adéu amb la incertesa de si ens retrobarem.

En tot cas en guardaré un bon record, ja que amb algú fa molts i molts anys que compartim despatx, durant moltes hores del dia i molts dies de l’any. Un canvi d’hàbits que han de precedir un nou estil de vida amb nous projectes i il·lusions.

Són molts actes esperant el darrer dia que passaré pàgina d’aquests gairebé 36 anys a la capital del Maresme, amb un parèntesi per gaudir de la vida osonenca. Molt a prop, a la vila d’Arenys de Mar, repassaré les pàgines viscudes per retenir-ne els millors moments.