dimecres, 9 de juny del 2021

Anem a Europa a la recerca de la Justícia

L'esperança de molts independentistes és la resposta dels tribunals de justícia europeus, ara que ja s'hi pot acudir. La llàstima de tot plegat és el temps que trigaran a dictar sentència, però com a mínim es desitja que aquesta sigui favorable i contradigui les sentències que els tribunals espanyols han dictat.

És evident que la posició de dos dels magistrats del Tribunal Constitucional és un suport important a aquesta esperança, i que com a mínim hi ha hagut algú que ha solemnitzat que les sentències als presos polítics jutjats són desorbitades i que en el cas dels dos jordis, posen en perill la llibertat d'expressió i de manifestació.

No hi ha dubte que el litigi està en el currículum dels jutges que conformen els tribunals espanyols, la seva herència del franquisme, com ho demostra l'informe contrari a il·legalitzar entitats i fundacions que defensen el franquisme.

Hem de confiar que a la llarga Europa ens defensi d'aquests nostàlgics autoritaris i repressors, per convertir Espanya en un país més democràtic sense el llegat del dictador. No hi ha dubte que l'empresa és difícil, perquè tenen massa suport, i ens trobem en una època en què l'extrema dreta es troba valenta i la crisi social i econòmica l'ajuda en el seu discurs populista i mentider.


dimarts, 8 de juny del 2021

Rebent trompades de totes bandes

No hi ha dia que els catalans que estimem el nostre país, la nostra llengua pròpia, els nostres costums i tradicions, la nostra llibertat, no tinguem algun motiu o altre de disgust i necessitat de defensar-nos davant dels atacs que ens venen des de totes les direccions, i darrerament de manera especial des dels tribunals de justícia.

Llegíem ahir que el TSJC ordenava la Generalitat a dispensar el mateix tracte al castellà i l'aranès, del que consideren té el català en les proves per accedir a la Universitat. Com es preguntava la consellera, fins on voldran arribar? Ja no només fan de jutges, sinó que imposen com s'han de fer les coses, a instàncies dels que sempre estan a punt d'atacar la nostra llengua i la nostra singularitat.

Fa bé el govern de no creure en tot allò que se'ls exigeix, encara que és trist que posin en perill la seva carrera política per defensar coses tan evidents. Oi que tothom que vol examinar-se en castellà ho pot fer? On és el problema? De qui la té més llarga?

Sempre s'ha dit que la millor defensa és un bon atac, i això ho han posat en pràctica els contraris al català, els que voldrien que només es parlés en castellà, la llengua de l'imperi. Atacant per la via judicial han vist que fan molt mal, i és per això que no deixen de fer-ho. Hem de trobar la manera de combatre-ho, i aquesta passa per fer bé les coses, i emparant-nos en els nostres drets consolidats.

És molt trist tot el que ens passa als catalans que ens creiem que som diferents a la resta d'espanyols, ni millors ni pitjors. Jo no parlo català per fer la punyeta a ningú, sinó perquè aquesta és la llengua que parlaven els meus pares i els meus avis, i és la llengua que em varen ensenyar. I estic orgullós de poder parlar el castellà, també l'anglès, perquè considero que tot això enriqueix la persona. Ja prou d'atacs inútils i denigrants. Lluitem pels nostres drets i fem-nos respectar!

dilluns, 7 de juny del 2021

Cedir sense que sigui vist

ERC i PSOE volen els indults, però ningú vol passar per haver cedit davant l'adversari. Ambdós voldrien que arribessin de manera natural sense que ningú pogués dir que aquest o l'altre han cedit. No és fàcil, perquè la dreta espanyola té molt clar que els indults no s'han de concedir, i la Justícia hi és al darrere per fer-ho impossible.

Les paraules amables dels presidents català i espanyol, i la carta de Junqueras des de la presó semblen anar en aquesta línia. Alguns socialistes ja han dit que els ha agradat la carta de Junqueras, entenent que és un pas al costat, per facilitar la solució.

A ningú se li pot escapar que l'indult té un alt cost polític per al PSOE, però també és l'única sortida viable per mantenir la majoria que li permet governar Espanya. Aquests esforços per mantenir l'equilibri no son puntuals, sinó que s'han de veure com una solució a llarg termini. La dreta espanyola ho té difícil mentre els nacionalistes catalans i bascos es mantinguin forts. Aquests sempre estaran més a favor de l'esquerra espanyola que no pas de la dreta intransigent.

Si el PSOE és capaç d'adonar-se d'aquest fet, procurarà afavorir la situació dels nacionalistes que li han d'aguantar la majoria parlamentària. Una altra cosa és com es veu des de Catalunya. ERC sembla que ho té clar, però no li passa el mateix a JxCat. Una bona solució seria que es deixés treballar ERC a nivell intern, i que JxCat continués guanyant batalles a nivell europeu. No podem oblidar que la veu d'Europa farà molt per a la futur de Catalunya.

diumenge, 6 de juny del 2021

La caiguda de Caixa Catalunya

He estat llegint el reportatge de l'ARA sobre la caiguda de Caixa de Catalunya, que encara no ha lliurat totes les entregues, i penso que és molt bona feina i interessant de conèixer, ja que malgrat molts pensem que hi ha joc brut al darrere d'aquestes empreses bancàries, no sempre tens la informació necessària per donar suport a aquestes afirmacions.

Amb la lectura del reportatge t'adones de la importància de la manera de ser i obrar dels protagonistes. La cobdicia, sobretot, fa que algunes actuacions siguin clau per a la fallida de les entitats. Un excés de confiança per una banda, i una manca d'escrúpols per l'altra, possibiliten actuacions que perjudiquen les empreses, però no els causants del desastre.

Sempre se sap tard, quan ja no hi ha res a fer, i la Justícia no sempre encerta en el seu judici. L'article és molt clar en les seves explicacions i no cal ser gaire expert en la matèria per adonar-te de tot com funciona i què hi ha al darrere de tot.

La poma podrida ho enverina tot i fa que persones que aparentment actuen de bona fe i amb professionalitat, caiguin en la trampa d'aconseguir una posició social més alta, deixant de banda tots els principis i valors. 

El gran problema de l'actuació fraudulenta és la prescripció del delicte. A vegades coneixem els fets massa tard, quan els culpables ja no han d'assumir la seva responsabilitat i la situació és irreversible. Només ens queda el consol de conèixer la veritat dels fets i els motius que han desencadenat el desastre.

dissabte, 5 de juny del 2021

Trucada entre els dos presidents

Els presidents català i espanyol s'han posat en contacte telefònic i han acordat una trobada presencial a la Moncloa durant el mes de juny. Ambdós tenen ganes de no allargar la situació i trobar-se per intentar posar ordre a les relacions entre els dos governs, després de tanta disbauxa. Sabem que no ha serà fàcil entendre's, però volen si més no aparentar voluntat d'entesa i posar en marxa aviat la taula de diàleg.

Aragonès insisteix que l'autodeterminació és un tema a tenir present i tots sabem què en pensa el president espanyol. Des d'aquí no es pot renunciar a l'objectiu i des de Madrid no se'n voldria sentir a parlar. El front obert amb l'oposició només es pot entendre per la necessitat de majoria al Congrés de Diputats.

M'ha agradat llegir que el conflicte entre Catalunya i Espanya no serà l'únic tema a debatre, sinó que hi ha els fons europeus com un dels temes de l'agenda. Ja fa massa temps que el discurs és monotemàtic i és bo que es parli del futur del país i que es demani com es pensa abordar des de la centralitat.

Continuo pensant que hem de donar un marge de confiança al nou president català, perquè sàpiga reconduir la situació sense que això vulgui dir renunciar als objectius exposats en campanya electoral i que li varen donar prou força com per poder formar govern.

El camí serà llarg, ja ho diu Aragonès, i nosaltres no ens podem inquietar més del compte, però sí que volem resultats i transparència. Volem conèixer en tot moment com estan les coses, i el camí que prenen. Hem estat aturats massa temps, sense guia ni esperances. Cal reprendre el camí, aprendre dels errors i mirar endavant. Catalunya ha de recuperar el prestigi internacional que el caos polític i judicial ha posat en dubte. Els dos presidents tenen feina a fer i no poden trigar gaire a començar-la. Ho seguirem de prop i donarem el nostre suport sempre i quan no ens enredin, sinó que ens diguin la veritat en tot moment.

divendres, 4 de juny del 2021

Instal·lació de plaques fotovoltaiques

Aprofitant que sóc soci de Som Energia he participat en una de les compres col·lectives de plaques fotovoltaiques i les hem instal·lat a casa. Era conscient que no tindria un rendiment del cent per cent, atès que tinc blocs d'edificis més alts de l'actual normativa, i de casa nostra, però tot i així hem cregut que era interessant entrar en aquest món per afavorir el consum d'energia ecològica.

Tot just és el primer dia que estan les plaques en ple rendiment i que tinc l'aplicatiu per fer el seguiment de l'energia que consumim, la que produïm i el saldo que enviem a la xarxa elèctrica. Som coneixedors que el preu de l'energia que exportem està molt per sota del preu de l'energia que hem d'importar, i que per tant no estem parlant de cap negoci.

El més important de tot és la sensació que col·labores a reduir el CO2 de l'atmosfera i la reducció de carbó. És una contribució a la millora del clima i del futur del planeta. S'ha de dir que és important que la inversió necessària per dotar-te del sistema d'energia solar, ve en part subvencionada per l'Ajuntament de la vila, amb una reducció de l'IBI. Crec que és important aquesta ajuda perquè difícilment arribaries a amortitzar-ho econòmicament.

Animo els vilatans a instal·lar plaques fotovoltaiques, que no provoquen cap nyap estètic, perquè s'adapten a la teulada, i en canvi redueixen el consum elèctric de la xarxa i t'alliberen de pensar llevar-te a mitja nit a posar en marxa els electrodomèstics. La gràcia està en concentrar la despesa elèctrica a l'hora del sol.

No cal dir que els primers dies seran d'adaptació al nou sistema, i de fer un seguiment online de la generació d'electricitat, el consum i l'estalvi. 

dijous, 3 de juny del 2021

Més víctimes de violència masclista

Continuen succeint-se morts de violència masclista que fan esgarrifar. El darrer a Porqueres, al Pla de l'Estany. Com una plaga que no ens deixa indiferents, però sí impotents per resoldre-ho. La societat està malalta i la dona esdevé víctima de la barbàrie. 

La reacció de la gent de les diferents poblacions on succeeixen aquests assassinats, és de dolor i ràbia. La llàstima de tot això és no poder evitar les morts. En alguns casos hi ha elements que haurien de fer preveure possibles atacs, però en la majoria passen desapercebuts. Són veïns que no desperten curiositat ni sospites.

L'agressivitat dels assassins es veu reforçada per la nostra manera de viure, on s'hi sumen les dificultats sorgides per les darreres crisis. No son, però, només causes econòmiques, sinó també de pèrdua de la fe en la bondat de les persones. La manca de solidaritat i estima, l'egoisme i ànsies de poder. El buscar la comoditat per sobre de tot.

El respecte a les persones s'ha perdut i sembla que et dona dret a fer i a desfer. Aquest menystenir el valor de la vida dels altres, aquesta facilitat per empunyar una arma assassina, aquest encegament.

Tots plegats som una mica còmplices de la situació que hem deixat el món, i encara que no ens fa responsables d'aquests assassinats, sí que ens ha de fer obrir els ulls i treballar per a un món més just i solidari. Evitar les diferències tan pronunciades i que donen lloc a tanta injustícia. Aconseguir que al nostre voltant es respiri millor, i que se'n beneficiïn els nostres veïns i amics, pot ajudar que l'entorn no sigui tan caòtic i potser, qui sap, evitar que tantes persones caiguin en la temptació de fer mal la seva parella, eliminant el possessiu i ajudant a posar-se en la situació de l'altre

dimecres, 2 de juny del 2021

La gestió de l'aigua

Crec que és important comentar els problemes que estan tenint molts ajuntaments que han optat per la remunicipalització de la gestió de l'aigua, una competència municipal que es va cedir a l'empresa privada i que ara posa molts entrebancs per perdre aquesta concessió.

Hi ha hagut sempre molta discussió sobre l'oportunitat de les concessions administratives de l'entitat local, basant-se normalment en l'especialització de l'empresa privada i les dificultats que l'empresa pública té per dur a terme segons quines activitats. En això hi podem posar l'exemple dels serveis funeraris, la gestió de l'aigua, residències d'avis, escoles, tallers i la mateixa brigada municipal.

La gestió del personal en ajuntaments petits no és fàcil i això ha fet que molts d'aquests serveis es cedissin a l'empresa privada. D'entrada la concessió no és una mala opció, sempre i quan hi hagi un seguiment i control de la gestió privada, i que no perdi el caràcter de servei públic, la qual cosa no acostuma a passar, i fa que alguns ajuntaments es replantegin recuperar la seva gestió pública.

El fet que la gestió de l'aigua es concentri en poques empreses, els dona molt de poder i en aquest cas sembla ser que s'han dedicat a provocar moltes dificultats perquè els petits ajuntaments poguessin recuperar la seva gestió. És per això que ha sorgit una plataforma formada per diferents ajuntaments, per reivindicar el seu dret a restituir la gestió de l'aigua i enfrontar-se de manera conjunta al poder d'una companyia que ha esdevingut clau en la gestió de l'aigua del nostre país.

Prendre la decisió de fer-se càrrec del subministrament de l'aigua d'una població no és fàcil i s'han de tenir en compte molts aspectes i la responsabilitat que s'assumeix. S'ha de tenir molt que es vol fer i que es té la capacitat per gestionar-ho correctament. Una vegada presa la decisió, però, no pot ser que hi hagi obstacles jurídics que ho dificultin, essent com és un servei públic i imprescindible.

dimarts, 1 de juny del 2021

A quina hora farem bugada?

La diferenciació tarifària a la factura de la llum pot fer-nos canviar els nostres hàbits domèstics i l'ús dels programadors dels nostres electrodomèstics, sobretot la màquina de rentar plats i la rentadora. Des d'avui dia u de juny ha entrat en vigor la nova tarifa elèctrica que té en compte les franges horàries a l'hora de valorar el cost del consum, castigant l'ús de les hores puntes del dia i afavorint les nits i els caps de setmana.

No tinc les dades a la mà, però de ben segur que la gran majoria de consumidors familiars no teníem diferenciada la tarifa elèctrica i no ens fixàvem si era de dia o de nit quan realitzàvem el màxim consum. Ara, amb la determinació de tres tipus de tarifes, ens incentiven a programar el nostre consum, mirant d'utilitzar aquells aparells programables, a les hores de tarifa més econòmica.

Aquesta conscienciació induïda pot ajudar a regularitzar les grans inversions per fer arribar suficient potència elèctrica a tots els consumidors, fent baixar les puntes de consum. Els humans tenim això que els diners ens posen a to. És per aquesta mateixa raó que sovint reclamem sancions per fer creure la gent. Només amb mà dura i repercussions econòmiques ens acabem de creure allò que és positiu per al conjunt de la societat.

A partir d'avui, doncs, ens fixarem quan posem en marxa els nostres electrodomèstics i com distribuïm les tasques de casa durant el dia. La pregunta que em faig és si això durarà gaire. ¿Serem capaços d'adaptar aquests canvis i mantenir-los en el temps, o bé d'aquí uns mesos ja no ho recordarem i retornarem a la rutina de sempre?

dilluns, 31 de maig del 2021

La taula del diàleg abans o després de l'estiu

Una de les discussions entre ERC i JxCat a l'hora de fer el pacte de govern, ha estat la seva fe en la taula de diàleg amb l'Estat. Els primers consideren que és important reprendre les negociacions mentre que JxCat considera que és una pèrdua de temps perquè el govern de Madrid no hi creu ni vol anar més enllà de com s'interpreta la Constitució espanyola.

Si una cosa ens han venut darrerament és la voluntat de tornar-se a asseure en aquesta taula i fer-ho abans de les vacances d'estiu, per allò de no allargar-ho massa i que no s'acabi concretant. El president Aragonès ha demanat que sigui una realitat abans de l'estiu, però sembla ser que el govern de l'Estat no té tanta pressa i no ho veuria malament esperar uns mesos més i entretant solucionar temes puntuals.

L'experiència que tenim en la manera de fer del president espanyol és d'enganyar els altres de manera continuada. Fer grans discursos que no diuen res, moltes promeses ambigües que no s'acaben complint i qui dia passa any empeny. Pedro Sánchez és de llarg qui més ha incomplert les promeses fetes, i malgrat això aconsegueix tirar endavant. D'això es queixaven des de JxCat quan criticaven ERC per la seva innocència i bona fe.

No sé què acabarà passant amb la taula de diàleg, ni amb l'indult als presos polítics o amb la modificació de la llei de sedició. Pot molt ben ser que no acabi en res més enllà d'endarrerir qualsevol actuació des de Catalunya. Per aconseguir refredar la pressió que les bases dels partits independentistes fan als seus líders. Aquesta tàctica ha funcionat i el govern de l'Estat n'és plenament conscient. 

diumenge, 30 de maig del 2021

L'ANC i el govern català

Arran de l'acte de l'ANC a Cornellà de Llobregat on es demana al govern català una estratègia de confrontació, crec que és important separar el paper que han de fer uns i altres, respectant el dret a existir d'una entitat que busca insistentment la independència de Catalunya. 

Seria bo que els actuals líders de l'ANC entenguessin el paper del govern català després de tot el que ha passat des de 2017. Sense desistir dels objectius d'assolir la independència, sí que és important saber jugar el millor paper en cada moment i no tornar a fracassar i fer passes enrere.

Estic d'acord que l'ANC pugui mobilitzar la població per reivindicar el nostre dret a l'autodeterminació, a decidir quin és el futur que volem per al nostre país, però també voldria que s'entengués que el govern català, que no hi renuncia, cal que es posi a governar després de tants mesos de paràlisi.

El govern d'ERC i JxCat, ja sigui per convenciment o per necessitat, opta per retornar a la negociació per encaixar correctament Catalunya dins d'Espanya, i probablement és el que pot fer en aquests moments. Exigir l'amnistia i una revisió profunda de les relacions entre Catalunya i Espanya. El govern no ha de sortir al carrer ni posar un mur sense abans no haver intentat asseure's i continuar amb la pedagogia sobre quina és la nostra realitat.

No és fàcil el paper del govern ni de l'entitat sobiranista, però està clar que encara que coincideixin en els objectius, l'estratègia no pot ser la mateixa. Està bé demostrar que la independència no la volen només els partits independentistes, sinó que hi ha una gran quantitat de catalans que la reclamen, però el nostre govern ha de recuperar el prestigi de les nostres institucions i demostrar que ens sabem governar i que volem més llibertat per millorar la situació política, econòmica i social del nostre país.

dissabte, 29 de maig del 2021

El PSOE planta la triple dreta contra l'independentisme

Resulta fins i tot divertit mirar com els tres partits de la dreta espanyola i també catalana, estan competint per veure qui s'emporta el lideratge i al final guanya punts en el seu rànquing particular. Tant a nivell espanyol com català, el procés independentista és una bona joguina per entretenir-se i els dona prou motius per anar trobant excuses a la seva creativitat.

La presidenta del Parlament català juga molt bé la provocació, i el primer a caure-hi ha estat el senyor Carrizosa que, davant dels darrers resultats electorals, necessita protagonisme i la senyora Borràs de ben segur que li donarà oportunitats. La negativa a participar al dia de les forces armades és motiu, segons el líder de C's, per demanar la seva reprovació en seu parlamentària.

Son els tres partits de la dreta sense el PSOE els que lluiten per veure qui és més valent davant els destructors de la unitat d'Espanya. Amb el govern, els socialistes han canviat d'estratègia. Sigui la necessitat dels vots independentistes o la seva responsabilitat per negociar la pau, ha fet que de moment no s'asseguin a la mateixa taula que la triple dreta i això ha permès també que el PSC es distanciï dels mateixos tres partits catalans.

El joc socialista té, però, una data de caducitat. No es troba bé lluitant a part de la triple dreta, i una mostra en son els seus barons, amb Felipe González al capdavant. Durarà el que hagi de durar per conveniència pròpia, i és aquí on els partits independentistes han d'entrar a jugar. Mai ho tindran tan fàcil, i ara és el moment de veure si entenen d'estratègia o bé deixen passar el torn, com ens han vingut acostumant darrerament.

divendres, 28 de maig del 2021

AstraZeneca o Pfizer?

És d'una gran irresponsabilitat el que està passant amb la segona dosi de la vacuna per a menors de 60 anys. El dilema entre una o altra vacuna no hauria d'existir i encara menys posar la por al cos de la gent i fent-los responsables de la decisió que prenguin.

Entenc que res és fàcil, però no s'hauria d'arribar a l'extrem de fer dubtar la gent sobre quina és la millor vacuna a posar-se. Els que tenim més de 60 anys no tenim aquest dilema, però són moltes les persones que des d'aquesta setmana s'estan posant la segona dosi i han d'escollir quina es posen.

Feia massa temps que anàvem bé i que no hi havia contradiccions ni errors de càlcul amb tot el procés de vacunació, però ha arribat l'hora de la gent que li havien injectat l'AstraZeneca, com a primera dosi, i ha entrat el dubte si es podia barrejar vacunes o era millor mantenir la mateixa, malgrat els casos de trombosi de persones menors de seixanta anys.

Les darreres informacions que he llegit són que des de l'Estat es recomana a les autonomies que subministrin la Pfizer i evitin el risc de l'AstraZeneca per a menors de seixanta anys. Aquí hi havia editat un formulari que havies de signar si decidies que et posessin l'AstraZeneca, que segons sembla recomana Europa, encara que no tinguis els seixanta anys.

Aquesta indecisió fa mal, perquè ningú vol assumir una responsabilitat quan no es té coneixement científic per defensar una cosa o l'altra. D'on ve l'error, no ho sé, però les autoritats sanitàries haurien d'evitar situacions com aquestes que poden comportar conseqüències difícils de valorar.

dijous, 27 de maig del 2021

Els partits de l'oposició pressionen el govern socialista

El rebuig a l'indult del Tribunal Suprem continua sent la notícia més comentada i tot el que se'n deriva, com ara les manifestacions dels grups polítics de l'oposició i les mesures que pensen prendre per pressionar el govern perquè no el concedeixi.

Com no podia ser d'una altra manera continuem barrejant política amb justícia perquè mai havia d'haver sortit de l'àmbit polític. Les declaracions del Tribunal Suprem són clarament polítiques i no s'adeqüen a l'àmbit judicial. És per això que animen els partits constitucionalistes a fer el que sigui per evitar l'indult.

També veiem aquests dies l'historial d'indults i els arguments per anar-hi a favor o en contra. Una de les conclusions a què es pot arribar és que el judici i la sentència del Procés és política, però se la vol revestir de judicial.

Els jutges han actuat en ànim venjatiu, com també ho fan els líders de l'oposició. Volen un escarment al marge de la seva adequació judicial. És clar que Europa no pensa de la mateixa manera i que només la seva independència dels poders judicial i polític permetrà a la llarga conèixer la veritat de tot plegat. Políticament els estats es protegeixen, però els tribunals europeus sentenciaran al marge dels criteris polítics. La llàstima és que això passarà massa tard, quan els nostres polítics hauran complert una bona part del seu càstig que no havien d'haver rebut mai.


dimecres, 26 de maig del 2021

El Tribunal Suprem rebutja l'indult

Com era de suposar, el Tribunal Suprem ha rebutjat l'indult als presos polítics per manca de penediment. No podia ser d'una altra manera i és bo observar la reacció dels diferents partits polítics per conèixer millor quina és la realitat d'Espanya i què se'n pot esperar.

La resposta del Tribunal Suprem deixa en mans del president del govern la decisió sobre l'indult i les reaccions de l'oposició no s'han fet esperar, amenaçant de presentar un recurs al Suprem si Pedro Sánchez tirava endavant amb l'indult.

Arrimadas, a qui se l'ha acusat d'acostar-se a Sánchez i d'aquí tots els mals del partit polític, ja ha deixat clar que se'n separa i que no hi negociarà res més a partir d'ara. Com C's, el PP i Vox, ja han manifestat que presentaran recurs al Tribunal Suprem per evitar una decisió que posa en perill la unitat d'Espanya.

Pedro Sánchez ha vingut avançant la possibilitat de l'indult pensant en la necessitat de posar fi a la venjança i trobar la millor manera de dialogar per aconseguir l'encaix de Catalunya a Espanya. No sabem, però si és seriós o, com ens té acostumats, és una estratègia per després dir que ha fet tot el possible per buscar la solució, però que no l'han deixat.

Haurem de valorar també quina és la reacció dels partits independentistes, que s'han manifestat des del primer dia a favor de l'amnistia, com a solució primera a tot el procés, però que no veurien malament l'indult com a primer pas.

Tot això el dia que s'ha conegut més detalls del pacte entre ERC i JxCat, que ens han vingut a dir que es va fer d'amagat del president Puigdemont, el qual està molt enfadat i pensant com hi reacciona. Avui prenien possessió dels càrrecs els nous consellers i conselleres, però el mar no està tranquil. Ho seguirem!

dimarts, 25 de maig del 2021

Cares noves al Govern de la Generalitat

A falta d'unes hores per a la presa de possessió dels nous consellers i conselleres de la Generalitat, ja se'n coneixen els noms, i la primera cosa a dir és que hi ha molts canvis en relació al govern anterior i que predominen les persones joves i de perfil tècnic més que no pas polític.

Ja hem sentit les primeres crítiques en què es diu que al govern s'hi va a fer política i els tècnics hi són per fer costat als consellers. No sé si la voluntat del president i Jordi Sánchez ha estat donar-li més un caire tècnic degut a la situació en què ens trobem, però sobretot per tal com ha funcionat el darrer govern, amb molts problemes polítics no resolts.

A mi em sembla bé que els consellers i conselleres tinguin una formació tècnica important, i em fa l'efecte que això no és incompatible amb tenir igualment ideologia. M'imagino que si pensessin molt diferent del partit que els ha dut al govern, no haurien estat escollits. Potser la principal incògnita sigui qui ha d'ocupar la conselleria d'Economia.

Malgrat ja anem tard, i la posada en marxa s'ha endarrerit excessivament, bé es mereixen uns dies de coll perquè prenguin possessió dels càrrecs i puguem veure per on van els trets. Hi ha molta feina a fer i molts temes a resoldre. Convé que els primers passos siguin aclaridors i efectius, i justifiquin en part el retard en la constitució del nou govern.

Desconec la capacitat de govern dels escollits, però com a mínim hi ha un fet que em resulta interessant i crec que era necessari, i és que ben pocs repeteixin en el càrrec. Els antics consellers i conselleres han demostrat que estaven obsolets i que no tenien futur, si més no per confiar-hi en una nova etapa de la política al nostre país.

dilluns, 24 de maig del 2021

C's no es presentarà a la presa de possessió del nou president

Segons ha manifestat el senyor Carrizosa el seu grup parlamentari no assistirà a la presa de possessió del nou president de la Generalitat. De fet resulta molt poc significativa la seva presència o no a l'acte, ja que només es tracta de sis diputats. No és el mateix de quan eren majoria i es podien notar sensiblement les seves cadires buides.

Ciutadans avui no representa gairebé res dins del Parlament, i fa honor al seu respecte sobre les institucions catalanes. Ja sabem que el partit polític va néixer precisament per menystenir-les i atacar la llengua i la singularitat del país. Avui, doncs són uns fracassats que han vist en què quedava el seu discurs.

La gran sort del nostre Parlament i en conseqüència del país, és que s'hagi substituït Ciutadans pel PSC. S'ha tornat a una normalitat que havia sorprès a propis i a estranys. El seu discurs crític sense aportar res en positiu, tenia els dies comptats, i això s'ha vist no només a Catalunya, sinó també a Espanya i darrerament a la comunitat de Madrid.

L'absència de ciutadans ratifica la seva insignificança i el camí a la seva desaparició del panorama polític català. Al PSC no li agrada la investidura d'Aragonès, però es manté ferm en la seva convicció que s'ha jugar el joc democràtic i respectar les majories parlamentàries. No n'hi ha prou en guanyar, sinó que s'ha de ser capaç de convèncer i formar la majoria necessària per poder governar. Ciutadans no en va ser capaç, però ara amb sis diputats ni opta a donar veu als seus electors.

diumenge, 23 de maig del 2021

Manuel Valls se'n va

Diuen que l'atac és la millor defensa i Manuel Valls, davant del fracàs del seu aterratge a Barcelona, se'n va carregant-se l'independentisme com a font de tots els mals. Ha fracassat estrepitosament perquè va voler arribar com el gran triomfador, qui havia de solucionar tots els problemes de Catalunya a través de l'alcaldia de la seva capital. El resultat no va ser el que s'esperava ni la seva actuació va rebre el suport que podia imaginar.

Va aconseguir que ERC no obtingués l'alcaldia, encara que fos donant el seu suport a Ada Colau, qui es trobava lluny del seu món. Ara ha vist com ERC es feia amb la presidència del país, i manifesta que no se sent català, sinó francès. Torna a la França per fer política, encara que no sap des d'on. Ha tingut molts enemics i no sé si encara hi ha algú que l'espera amb els braços oberts.

Manuel Valls ha tingut una obsessió des del primer dia i és la de combatre l'independentisme. En això és molt francès. Totalment centralista i gens amant de la divisió territorial. A França es trobarà com peix a l'aigua. Aquí no podria suportar una recuperació de l'aire del govern català.

Celebro que desaparegui del mapa, tot i que fa molt temps que no compta per a res. Va ser donar el seu vot a Colau i deixar de fer-se notar. La prepotència i excés d'orgull l'ha portat a fracassar en el seu intent de donar lliçons als barcelonins i els catalans en general. Personatges com ell no ens convenen. Ja en tenim prou i ens calen més braços per treballar amb esperit de servei i sense tant egoisme. 

dissabte, 22 de maig del 2021

Aniran sortint noms de possibles consellers

Aquesta cap de setmana sorgiran tot un seguit de rumors de noms de possibles consellers i conselleres, fins a completar la llista de 14. Caldrà veure si el president Aragonès hi tindrà molt a dir o bé haurà d'acceptar tots els noms que li presentin des de JxCat. Semblaria que el president hauria de tenir el poder de vetar aquelles persones que no encaixessin en el seu estil de govern i tarannà, però no sé si el pacte assolit forçava la potestat de JxCat per nomenar els seus set consellers sense que el president hi tingui res a dir.

El que esperem la majoria de catalans és que les persones escollides siguin les més adients i capaces de fer-nos sortir de l'atzucac. Que tingui capacitat i coneixements per resoldre els problemes que es trobaran en cadascuna de les seves àrees. Capacitat de diàleg i d'entendre que Catalunya és més que un 52% de l'electorat. Però això, perquè ho entenguin els constitucionalistes, no vol dir abaixar el cap i renunciar a tot. Vol dir intentar tirar endavant els objectius i programa electoral, de la millor manera i tenint en compte tota la població.

És important que tots plegats entenguem què vol dir dialogar i negociar. En tot aquest procés s'ha oblidat sovint que l'estira i arronsa afecta tothom i no només a una part. Com que no ha agradat que sortissin a defensar uns drets massa temps trepitjats, llavors tot ha estat excuses per acusar-los d'unilaterals. S'han fet coses malament, però s'ha hagut d'actuar per fer notar que les condicions no eren les mateixes per a tothom.

Per aconseguir un equilibri s'ha de desequilibrar la política a seguir. Quan una llengua està oprimida se l'ha de beneficiar per sobre de l'altra per aconseguir aquest equilibri, i això no s'entén. És per això que caldrà veure si el nou govern és capaç de justificar les diferències en pro d'aquest equilibri que tots reclamem i que ens ha de fer més forts com a poble. Som diversos, però hem de ser dialogants i capaços d'acceptar la realitat, fomentant allò que està oprimit i frenant el que oprimeix.

divendres, 21 de maig del 2021

Un dia molt positiu

Encara que avui ha estat la votació al Parlament del nou president de la Generalitat, no parlaré de política, sinó del bon dia d'avui. Hi ha dies que tot surt malament, però sortosament n'hi ha d'altres que tot surt bé, tot són bones notícies i el dia es fa agradable al costat dels qui estimes.

Avui era el meu primer dia de vacances d'aquest any. Vacances al mes de maig, la qual cosa no és normal, però és que la situació no ho és. Avui també és l'aniversari de la mestressa i això sempre és important. I avui hem anat a Vic, la meva ciutat de naixement i que sempre portaré al cor, malgrat hagi passat més anys vivint fora d'ella.

Hem rebut una trucada que sembla desencallar un tema que portàvem arrossegant des de fa més d'un any, i el més important de tot és que tots ens trobem bé de salut i amb moltes ganes d'afrontar els canvis que vindran ben aviat. Amb un dia clar i assolellat, un bon dinar i un bon viatge de tornada, s'ha de dir que el dia ha estat complert i satisfactori.

No ens calia seguir l'actualitat política, sinó que ens n'hem ben desconnectat, i només arribant a casa ens hem volgut assegurar que ja teníem president i que confiem que la mecànica comenci a rutllar i a fer-nos sortir de la paràlisi que arrosseguem des de fa molts mesos. A Vic sentíem converses parlant d'anades a la platja. Nosaltres la tenim a casa i a vegades no ho sabem apreciar prou. Com diu el meu cunyat: "Quin país!".