Ja sé que és cansat, però no podem defallir. I la nostra insistència no l’hem de veure com un atac, sinó com una defensa. No badem!
Érem vint persones, dinou parlàvem el català i la que feia vint el castellà, però entenent perfectament el català. Fins aquí tot correcte. A l’hora de conversar, la llengua emprada era el català, i tothom ho feia de manera natural ja que era la nostra llengua materna. En el moment d’intervenir qui parlava en castellà tothom li responia en aquesta llengua i no amb la pròpia. Per què?
Ens equivoquem si pensem que és una mostra de respecte. Més aviat és un insult, donant per suposat que no ens entendrà, que es una ignorant i que no és una dels nostres. A part, fem un flac favor a la nostra llengua. La menystenim i no la defensem com a llengua d’entesa entre tots els que convivim en un mateix país, sigui quina sigui la nostra procedència, la nostra llengua materna, la nostra ideologia, els nostres interessos.
Fem ús del català sempre i, en tot cas ja ens diran que no ens entenen. No parlem en català per molestar, sinó perquè és la nostra llengua i els convidem a fer l’esforç d’entendre’ns i acceptar-nos. No estem faltant el respecte a ningú!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada