Avui ha estat el lehendakari Iñigo Urkullu qui ha tocat la nafra dels espanyolistes amb la seva proposta de treballar en pro de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. Des del PSOE i el PP ja l'han contestat. I està vist i comprovat que la diversitat a Espanya no l'accepta ni entenc cap partit polític espanyol. No l'entenen ni l'han entès mai, i només s'ha parlat del tema quan els hi ha convingut, quan han necessitat els vots per fer-se amb el poder.
Ara els socialistes espanyols semblen interessats en l'encaix de Catalunya a Espanya, però és pura necessitat. Si els partits independentistes no els voten es quedaran sense el govern, i per això fan mans i mànigues per semblar receptius i preocupats per la nostra situació. I avui, com que ja donen per fet que comptaran amb els vots del PNB, a Urkullu li tanquen la porta.
És per això que fa tanta ràbia la ineficàcia dels nostres polítics. Aquesta lluita per ostentar el poder a casa, enfrontant-se als adversaris, i permetent que des de Madrid es marqui el nostre futur. No penso que els polítics espanyols actuals siguin gaire millors que els nostres, però això a mi no em preocupa. El que trobo greu és el baix nivell dels polítics catalans, que ens han portat a un atzucac del qual no en sortim des de fa més de sis anys.
Tothom ens recorda que estem en període de negociacions. El PP tem que els socialistes ens regalin el que volem per tal de continuar a la Moncloa. El PSOE té por que les nostres exigències siguin massa agosarades i no puguin satisfer-les i haver d'anar novament a les eleccions. Entretant nosaltres semblem una colla d'inconscients que no sabem què demanar i fins on estirar. I tot això passa mentre la situació econòmica del país no és la millor, i molta gent té veritables problemes per tirar endavant.
Tot plegat una colla de despropòsits, però donem voltes i voltes sobre el mateix tema i no avancem. Malgrat tot, jo tinc molt clar que ningú em farà desistir de la lluita pel reconeixement i respecte a la meva llengua, la meva cultura i el meu país. Ho vaig lluitar de jove, amb el franquisme, i ho continuaré lluitant ara, contra tota força repressiva que m'impedeixi desenvolupar-me tal com soc. Hi hagi qui hi hagi a Madrid i a la Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada