Especulació urbanística

Vivim en una part del territori on l’especulació urbanística s’ha posat clarament de manifest. Les normes correctores tenen pocs anys de vigència i això fa que tinguem unes edificacions antigues, però no tant, que subsistiran durant molts anys, i que ofereixen una visió força degradant, sobretot ens ofeguen.

Acostuma a passar que quan viatges et fa l'efecte que a les altres poblacions s'han fet millor les coses. Si grates una mica, t'adones que també hi ha nyaps que han perdurat en el temps i que tenen difícil solució. De totes maneres, és cert que, en línies generals, les poblacions de la costa han rebut més que no pas les de l'interior. El turisme va fer que l'especulació urbanística provoqués grans construccions que avui no serien possibles, gràcies en part a la feina de moltes entitats mediambientals. La proximitat a la capital també ha estat un factor desestabilitzador.

Avui, però, encara pots llegir notícies sobre construccions que no s'haurien de permetre. La lentitud en la requalificació de terrenys i la força dels grans tenidors aconsegueix construir en llocs, propers al mar, que s'haurien de mantenir verges.

Una vegada més s'ha d'agrair a la societat civil la seva empenta per exigir a l'administració pública que vetlli pel nostre patrimoni natural i urbanístic. I tot plegat no és fàcil, perquè hi ha interessos ocults, o no tant, que es posen abans que l'interès general de la col·lectivitat. Si repassem la història veurem casos flagrants de corrupció urbanística, potser la que més beneficis fraudulents ha proporcionat a una colla de polítics sense escrúpols. No tots són igual, però n'hi ha, i els que hi ha se n'han aprofitat sobradament.

Avui, encara que puguem partir de l'honestedat dels nostres governants, hi trobem a faltar sensibilitat i valentia a l'hora d'enfrontar-se a fets consumats o pressions potents que venen d'un sector de la població, la que més influència i poder té. Continuarem sense poder prescindir de les manifestacions de les entitats mediambientals, veïnals i ecologistes, per no defallir en la lluita per un territori més sostenible i just.

Pacificar la Nacional II

Hi ha temes que s’eternitzen. En sentirem a parlar tota la vida. El Maresme té una barrera, que hem construït els humans, que ens dificulta l’accés al mar i les platges. Tenim una via fèrria que no veurem mai fora, tot i que se n’ha parlat moltes vegades, i una carretera nacional, que no ofereix els serveis que li pertocaria per categoria, i que es vol pacificar, aprofitant que l’autopista que tenim un parell de quilòmetres endins ara és gratuïta, i s’hi ha desplaçat bona part del trànsit.

Es vol pacificar en el sentit que es transformi en una via urbana quan travessa les nostres poblacions, amb una regulació semafòrica i la incorporació de carrils per a bicicletes i vianants. La idea és bona, però de moment està força aturat, si més no pel que fa al nostre tram. De fet, no és prou ample si volem posar-hi de tot.

Ja he comentat més d'una vegada que el primer govern democràtic, després del període franquista, fa gairebé cinquanta anys, ja celebraven la construcció de la variant de Valldegata que havia d'esponjar la nostra Riera dels cotxes que es volien dirigir a Arenys de Munt, Sant Celoni o Sant Iscle. Allò va ser un goig sense alegria i la variant encara és motiu de polèmica i no s'hi veu un futur clar. En part, l'actualitat és molt diferent, existeix una carretera que connecta les dues vies, tot travessant el polígon industrial, i cada vegada tenim menys terreny agrícola. La pregunta que em faig és si aquesta pacificació trigarà el mateix a ser una realitat.

Voldria pensar que els promotors de la pacificació de la carretera nacional i els tècnics especialistes en mobilitat, per una banda, i en medi ambient i urbanisme, per l'altra, estudiaran bé quina és la millor solució per convertir la carretera en una via urbana, tranquil·la i ben comunicada amb la vila. Ja sé que no podem somiar amb la supressió de la línia del tren que permetés accedir directament a les platges i al port, i que no s'hi destinaran grans inversions per millorar el seu accés. Ens haurem d'acontentar en prioritzar la circulació de bicicletes i vianants, que ja és una millora, però sempre tindrem al cap que no s'haurà fet prou. Estem molt acostumats a fer pedaços. 

Criminalitzar el turisme

No sé què passa, però darrerament està de moda carregar contra el turisme, culpant-lo de tots els mals. Hem arribat a l’extrem de malmirar els turistes, pensant que ens fan nosa i fer-nos antipàtics fins al punt de dir-los-ho a la cara.

S’ha de reconèixer que tot això del turisme no ho hem treballat de la millor manera possible. Ens ho hem trobat, sense fer pràcticament res. No ho hem explotat a fons. Hem engrescat a què molts forasters ens visitessin, sense millorar la qualitat dels nostres serveis, a preus rebentats, provocant que el nivell econòmic dels nostres visitants fos baix, i ara ens fan nosa.

Hem de reconèixer que la indústria turística no té un nivell qualitatiu adequat, però per què culpem els nostres visitants? No ens hauríem d’estar autoculpant i procurar millorar-ho?

El govern de la Generalitat, en mans del PSC, ha pactat amb els Comuns un increment important de la taxa turística que s’aplica en pernoctar en un establiment hoteler. Una taxa que no només paguen els turistes estrangers, sinó que també paguem els nacionals quan viatgem pel nostre país. Espero que de la recaptació se’n faci un bon ús. Seria bo, precisament, que servís per millorar les instal·lacions turístiques, donar millor servei, i potser aconseguiríem pujar un esglaó l’oferta turística, amb millors hotels i millor retribució salarial que bona falta fa, i que al final segur que agradarà als impulsors d’aquesta modificació de la taxa.

Per coherència, si nosaltres gaudim dels nostres viatges, també hauríem d’acceptar els dels altres i en lloc de culpar-los de tots els mals entendre que probablement hauríem de fer-ho millor nosaltres i aprofitar el que puguem per augmentar la productivitat, millorar el nostre patrimoni cultural i natural, oferir millors  salaris i fer créixer la nostra economia.

Hi ha saturacions, i problemes amb els pisos turístics que s'han de regular, però no podem culpar els que ens venen a visitar, sinó que hem de fer-hi front de manera intel·ligent, optimitzar recursos, diversificar-los, i demostrar que som capaços d'oferir bons serveis de qualitat.