Avui un anònim em convidava a que escrivís sobre les declaracions de Maragall, atès que ho havia fet sobre Carretero, en alguna ocasió. M’hauria agradat més que qui m’ho demana, hagués signat amb nom i cognom, però ja veig que no tothom sap o vol donar la cara.
Malgrat tot, l’anònim té raó, i és bo que en parli, perquè em molesta igualment, com m’ho havia fet el conseller Carretero. M’agrada que la gent sigui crítica, i encara més quan es tracta de gent de partit. Penso, i potser m’equivoco, que la gent d’esquerres és més autocrítica, i això és bo, fins a cert punt. M’explico.
Tots cometem errors, i és bo que ho sapiguem reconèixer. Els grups o en aquest cas els partits polítics, també s’equivoquen i és important que els serveixi per millorar. Les divergències són interessants perquè ajuden a créixer, però s’han de tractar bé i en el seu moment. La unanimitat, en la manera de pensar, més aviat m’espanta, ja que em recorda moments d’autoritarisme i repressió. Entenc que la vida és complexa, la política viva, i això ens porta a la diversitat de pensaments i actuacions.
Les persones que anem per lliure, som responsables dels nostres actes, però les que van en grup, o nosaltres, quan decidim caminar plegats, hem d’actuar de comú acord, que no vol dir perdre el nostre criteri ni la nostra manera de pensar, sinó que hem de treballar en equip i consensuar les accions.
Les meves crítiques al conseller Carretero es basaven en l’efecte negatiu sobre accions de govern. En més d’una ocasió, quan la primera pàgina dels diaris hauria d’haver estat dedicada a acords importants de govern, unes declaracions inoportunes li treien protagonisme. En aquests moments, el president Maragall, ha ressorgit per manifestar la seva opinió sobre l’Estatut i el seu desencís per haver estat decantat de la política. No es tracta del mateix que en el cas de Carretero, ja que el conseller ho feia des de dins del govern i Maragall ho ha fet des de fora, un cop ha estat apartat del govern. De totes maneres, però, no deixa de fer un flac favor a l’actual govern de l’Entesa.
Tindrà això conseqüències electorals, o el que seria pitjor, sobre l’estabilitat del govern? Caldrà veure si la societat en general, i els polítics de manera especial, són prou madurs per destriar una cosa de l’altra. No és menys cert que conèixer la veritable història dels fets, ajuda molt a comprendre el present i també el futur, per la qual cosa, les declaracions de Maragall no són simples anècdotes sense importància.
Voldria creure que a partir d’aquestes declaracions del president, i les que encara estan per arribar, tots fóssim capaços d’analitzar on hem fallat i què ens queda per aprendre. La resolució del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, serà decisiva, per al futur de la nostra nació. Maragall diu que, mirat en perspectiva, la reforma de l’Estatut no ha valgut la pena. Això ja ho va dir ERC, però va quedar en minoria. El govern de Catalunya pensa que no és cert, que l’esforç sí que ha valgut la pena. Tot és molt relatiu, i hi ha gent d’Arenys que, fins i tot, arriba a dir que aquest mandat de CIU+PP, ha servit d’alguna cosa, la qual cosa em fa pensar que qui no és feliç és perquè no vol.
Hauria preferit que Maragall, si tenia alguna cosa a dir, ho hagués fet en el seu moment, i no haver esperat fins ara. També és cert que és millor ara que no pas després de conèixer el veredicte del Tribunal Constitucional. El que demano és que el govern treballi i no perdi el temps. La nostra nació no es pot permetre el que li ha succeït a Arenys aquest darrers quatre anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada