Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conclave. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conclave. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de maig del 2025

S'inicia el conclave

Aquesta tarda, els 133 cardenals que hauran de decidir qui serà el successor del papa Francesc, s'han reclòs a la Capella Sixtina a deliberar. La fumata blanca serà la que anunciarà l'acord pel nomenament, que pot trigar uns dies, si tenim en compte tot el que s'ha dit sobre els candidats i els posicionaments encontrats entre seguidors de Francesc i aquells que s'hi han afrontat, i que faran el possible per evitar un candidat continuista.

De totes maneres, a vegades penso que això és parlar per parlar, ja que la història ens ha ensenyat que després de moltes especulacions, el resultat ha estat totalment contrari als pronòstics i, al mateix temps, tampoc els papes han respost sempre a les expectatives creades.

És curiós veure tota l'expectació creada en un món cada vegada més allunyat de la fe catòlica. Un signe de la importància de la figura del papa, al marge de creences religioses. La premsa i televisions d'arreu hi han enviat els seus corresponsals, per tal de posar a la primera plana dels diaris i l'inici de les retransmissions informatives, les notícies que es puguin desprendre des del Vaticà.

S'ha parlat molt de la pressió que el corrent més conservador ha exercit per tal d'evitar un papa continuista. En un món cada vegada més ancorat a la dreta, temen que la màxima autoritat de l'Església catòlica pugui deixar en evidència actituds poc humanitàries, en contra de la immigració i la població més vulnerable. Es tracta que ningú aixequi la llebre, i procurar mantenir el poder d'uns pocs.

Seguirem tot el que ens arribi des del Vaticà, esperant conèixer qui serà el nou papa, però sobretot, mantindrem la nostra atenció per analitzar no només el seu perfil, sinó també quins canvis proposa i executa. Massa sovint tot queda en la intencionalitat dels canvis, però aquests no acaben d'arribar mai.

diumenge, 10 de març del 2013

La xemeneia i les quinieles a punt al Vaticà

Segons les notícies que ens arriben, sembla ser que la decisió de qui serà el nou Papa no està clara, si més no tan clara com en l'anterior conclave en què es va nomenar el cardenal Ratzinger. La incògnita sobre què passa dins la Cúria romana ens dificulta preveure qui pot ser escollit, atès que sembla ser que és aquesta realitat la que condiciona el nomenament.
Molts membres de la Cúria poden estar preocupats per si surt elegit un cardenal que es vulgui ficar amb ells. D'alguna manera preferirien un model Joan Pau II, que es distreia fent viatges, i els deixava en pau, o bé algun cardenal que ja ho conegués i que faria els ulls grossos a tots els problemes detectats per Benet XVI.
Dimarts comença el conclave i els cardenals italians intentaran recuperar el que havia estat un costum des de fa molts segles i que el nomenament d'un cardenal polonès ho va canviar per a sorpresa de tots. Ara, si l'escollit fos un Papa americà ja no ens vindria de nou, i fins i tot sona algun nom.
La xemeneia està a punt i les quinieles també. L'arquebisbe de Milà, Angelo Scola, sembla que és un dels noms que més sona, però n'hi ha d'altres que li podrien treure la cadira. L'arquebisbe de Durban, de raça negre, podria ser l'escollit, de manera que el Vaticà i Washington compartirien un tret comú, amb Wilfrid Fox Napier i Obama.
L'arquebisbe de Barcelona participarà en aquest Conclave i ens agradaria saber a qui pensa votar. S'alinearà amb els cardenals italians, o es decantarà per un cardenal d'un altre continent?


dilluns, 11 de febrer del 2013

El Papa emèrit Benet XVI

Ahir em queixava de no poder parlar de res més que no fos corrupció o d'atacs a Catalunya, i vet aquí que Roma ho va llegir i acaba de donar-nos una notícia bomba. El fet que el papa Benet XVI plegui no és un fet normal. Sempre hem vist el conclave després de la cerimònia de l'enterrament del papa. Sempre, des del segle XV.
S'ha de dir que la nova situació que ens presenta Benet XVI, la de tenir un papa emèrit, no hauria de sorprendre a ningú, i fins i tot seria bo que es tractés d'una pràctica més habitual. La manera amb què va acabar el papa Joan Pau II no és la més convenient, i arribada a una certa edat, el papa hauria de renunciar per donar pas a un cardenal més jove.
Avui la premsa ja especulava amb el nom dels possibles successors. El diari ARA n'esmentava deu, la majoria al voltant dels 70 anys, i un d'ells per sota els 60 anys. Cardenals de totes les nacionalitats i diferents continents. A diferència d'altres vegades, pocs candidats italians. Sembla que la moda d'escollir cardenals no italians continuaria.
Sigui qui sigui, però, ens passa el mateix que amb els actuals nomenaments dels bisbes: ja no tenim l'al·licient de somiar amb algú que sigui capaç de sacsejar la Cúria diocesana o romana. El seu dia vàrem pensar que un papa no italià podria ser un revulsiu, i encara va ser pitjor. És per això que sigui el que sigui i que Déu ens trobi confessats.