Una mala persona

La premsa ha destacat aquestes paraules del papa Lleó XIV durant la seva visita a la capital espanyola: "Ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear el germà", i ho ha fet el mateix dia que coneixíem l'existència d'unes gravacions on el número dos de l'exministre Jorge Fernández Díaz declarava la falsedat de l'informe Trias, on s'acusava el llavors alcalde de Barcelona de tenir un compte en un banc suís. Un fet que Trias va desmentir i es va querellar contra el ministre, però que el Tribunal Suprem se'n va desentendre. Així funcionava i funciona el país! 

En aquestes gravacions, l'exsecretari d'Estat assenyala Fernández Díaz com el responsable de les filtracions i explica com es pagava als col·laboradors policials per inventar-se els informes. Uns pagaments que en algun cas eren de per vida.

Ja em perdonareu si considero l'exministre una mala persona. Una persona que sempre s'ha declarat catòlic practicant, amb un àngel custodi que el salvaguardava de tots els mals. Personatges com aquest fan perdre la fe al més pintat, i és per això que les paraules del papa, tocant el crostó a poderosos hipòcrites són molt encertades i segur que toquen l'os a més d'un.

La visita papal no està resultant tan plàcida com podien pensar alguns càrrecs polítics i posseïdors de grans fortunes i influències. Malauradament, no podrem evitar que els que remenen les cireres continuïn als seus despatxos, però seria bo que s'obrissin els ulls de molts dels que innocentment s'ho creuen tot, sobretot si venen de persones amb corbata i coll fort.

No pot ser que visquem en un món on la calúmnia està a l'ordre del dia. Unes denúncies falses i interessades que, encara que s'acabi descobrint la veritat, el mal ja està fet. Què li hauria de passar a l'exministre com a responsable de la seva actuació? Què li passarà? No és just i la Justícia espanyola no està fent la feina que se li suposa.

No és tan difícil

Acabo de fer una trucada per sol·licitar una visita a casa i un pressupost. No tinc ni idea si el fet arribarà a bon port, però us haig de dir que les sensacions, després de parlar-hi tres o quatre minuts, han estat molt positives. Un intercanvi de paraules amable, agradable i senzill. Em direu que és lògic tractant-se d'una petició de feina, però us he de dir que, malauradament, això no és tan normal.

És cert que la persona en qüestió pot estar interessada en un nou client i, per tant, en aportar diners a l'empresa, però hi ha moltes maneres d'interactuar, de demostrar que un, al marge de si es fa negoci o no, sap parlar amb cortesia i educació. I això es veu amb el to de la veu, les paraules i la resolució de la proposta plantejada.

Avui dia es fa difícil el tracte amb les persones, més per l'actitud, la paciència o la formació i educació rebuda, que no pas per les dificultats dels temes a tractar, o fins i tot de l'entorn i les pressions que rebem. Els conflictes són constants i arreu, i d'alguna manera et condicionen la manera de ser. Tens pressa i vols que tot quedi resolt al moment i, si pot ser, amb grans beneficis. Importa menys el tracte, les paraules amables, la predisposició a donar un servei.

Ens queixem de com està el món, i és cert que grans influències de la nostra part no hi poden ser, però sí que hi podem contribuir, i fer possible que al nostre entorn tot sigui més agradable. Fer feliç, content, satisfet o atendre amablement a l'altre hauria de ser un propòsit de bon matí en llevar-nos. Tan dins la família, amb els amics, a l'escola o el treball. Si tots hi poséssim de la nostra part, canviaríem el món, i fins i tot faríem dubtar els grans personatges que són els que ens condicionen, però els podem deixar amb un pam de nas, actuant de la manera més senzilla que et pots imaginar. Ja tenim un propòsit de sortida del llit.

Ara tots correm-hi que no s'ho emporti tot Podemos

Un dels motius principals de la desafecció política de la majoria de ciutadans és veure com mouen el cul els polítics a la recerca del vot. Un moviment que es produeix cada vegada que s'acosten unes eleccions. Aquesta és la imatge que donen els partits polítics del nostre sistema de democràcia representativa. Només els interessa el nostre vot per després fer el que els dóna la gana.

A tot això s'hi ha d'afegir el fenomen Podemos o Guanyem, que gràcies al ressò que ha tingut, ha fet que els partits tradicionals tinguin por i encara que en un primer moment només se'ls ha acudit criticar-ho i desprestigiar-los, després tot són corredisses per ocupar les primeres pàgines dels diaris i les primeres files dels auditoris i les places.

Encara que Podemos només sigui un miratge en el desert en què s'ha convertit el món de la política, i la seva vida útil sigui totalment efímera, ja haurà servit per posar la por al cos i fer-nos adonar de la hipocresia i de quin és l'interès real dels polítics de sempre, aquells que no han fet res més en la seva vida i es jubilaran a dalt de l'escó.

De totes maneres tampoc podem menystenir aquests moviments que han aflorat amb tant d'èxit, perquè són el fruit de la llavor sembrada que n'hem dit corrupció, incompetència, i distanciament de la realitat de cada dia. Caldrà veure si els líders d'aquests moviments seran capaços de fer front al perill de caure en els mateixos vicis dels polítics a qui volen substituir. La teoria és molt fàcil, però la responsabilitat de govern és complicada i carregada de perills, pressions i influències indecents.

Necessitem creure en què algú pot exercir una altra manera de fer política, i ser generosos en el marge de confiança sense, però, abaixar la guàrdia.