Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enigma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enigma. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 d’agost del 2024

Tinc la casa potes enlaire, però no l'he trobat!

L'enigma del dia és on es troba el president. Tot el país esvalotat i els espanyols molt emprenyats perquè, de moment, se'ls ha escapat de les mans. No cal posar-se nerviós i confiar en la nostra policia que coses més difícils ha resolt. 

Al marge del fons de la qüestió, que és el més important, avui ens fixem en les formes, en la picaresca, en el rebombori, en la capacitat de marejar la perdiu del president i els seus col·laboradors. De moment, el govern d'ERC és el més retratat i el que ho té més difícil per justificar res. Ni la seva incapacitat per detenir el president, ni les formes utilitzades pels Mossos d'Esquadra per foragitar els ciutadans, segons sembla amb gas pebre. 

Els vigatans, que varen rebre la seva heroïna Marta Rovira, no sé si avui la voldrien ben lluny. ERC no té marxa enrere, i per això no votaran a favor de suspendre el debat d'investidura de Salvador Illa. No ho poden fer, perquè estan agafats de mans i peus.

Tots els fets d'avui es van sumant a l'historial d'un procés que va sorprendre a mig món, que no va aconseguir arribar al final desitjat, però que encara ens aportarà moltes sorpreses. Qui cregui que tot ha acabat està molt equivocat. Una altra cosa és que els més grans tinguin l'ocasió de reviure situacions semblants.

Espanya està avergonyida per tot el que està passant. No ho poden entendre. La ràbia els cou per dins, i veuen que ni amb l'estimada col·laboració de la judicatura poden tancar el tema. La dreta està que trina, però l'esquerra socialista també. Ho han de dissimular perquè governen gràcies als que els hi fan la guitza, però estan a punt d'explotar.

Estic parlant de les formes, ja que el contingut és molt greu i no se'n pot parlar alegrament ni rient. La prevaricació dels jutges, no acceptant la llei d'amnistia aprovada pel Poder Legislatiu, és vergonyosa i delicte. Segur que arribarà un dia que des d'Europa ho deixaran clar. La llàstima de tot plegat és el temps que ha de transcórrer per deixar-los en evidència.

El temps és el nostre gran enemic, i només podem entretenir-nos contemplant anècdotes com les d'avui, que deixen en evidència la incapacitat de polítics, jutges i policia de fer bé la seva feina.

dijous, 19 d’abril del 2012

Rajoy, el president enigmàtic

Diuen que no li agrada treballar. No sé què hi ha de cert, però molta trempera no la demostra, ni tan sols per protestar contra la decisió de la presidenta argentina. Diu que prendran mesures contra l'expropiació de la filial de Repsol, però no vol avançar quines. 

Avui també ha dit que el seu govern no improvisa; que té molt clares les retallades que farà d'aquí a l'estiu. Per què no ens ho explica? si igualment ho haurem de patir... o no! De fet cada dia ens sorprèn amb decisions noves, totalment contràries a les seves promeses. Com el copagament?

Avui al matí, anant a la feina sentia els enregistraments d'Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, el mateix Rajoy. Tots estaven en contra del copagament. Han canviat d'opinió? Han vist el llop? ...però els catalans sempre anem per davant. Nosaltres pagarem el doble. Pagarem l'euro per recepta i l'increment del percentatge del cost dels medicaments. Ens agrada destacar.
Quan tothom reclamava poder conèixer els pressupostos per aquest any, ell callava a l'espera dels resultats electorals a Andalusia. Quan tothom volia veure la seva reacció a l'expropiació argentina, ell va enviar els dos ministres a parlar amb la premsa. Quan tothom esperava la seva opinió a l'atzagaiada del Rei, ell va callar fins sentir-lo excusar-se.
Un president enigmàtic de qui no saps si és estratègia o una situació dubitativa permanent. La seva actitud l'ha portat a la presidència, després de barallar-se amb els seus propis companys de partit, contra l'opinió del gran Aznar.
La seva personalitat no és típica del PP, i sinó fixeu-vos en la delegada del govern espanyol a Catalunya. La governanta, que anomena Pilar Rahola a l'article d'avui a La Vanguardia. La senyora Llanos de Luna no té pels a la llengua, ni li tremola el pols. No sé si ha estat ella la responsable d'aquesta campanya del Partit Popular, per ajuntar-se amb C's i Convivència Cívica, en contra de la immersió lingüística. Rajoy no es posarà mai a primera fila d'una campanya com aquesta. En tot cas aplaudirà d'amagat i se li escaparà el riure per sota el nas. A Rajoy li va el posat d'enigmàtic, però... és resolutiu?