La nova delegada del govern i l'aposta per al diàleg

El currículum de la nova delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora Maria Eugènia Gay, no és el millor per fer proclames de diàleg, que jo entenc que sí que fa falta a casa nostra i arreu. L'exemple que ha demostrat com a presidenta del col·legi d'advocats de Barcelona no fa justícia al que caldria esperar d'una delegada del govern.

La seva predecessora sí que ha demostrat aquest tarannà, la qual cosa no vol dir que tothom hi hagi d'estar d'acord, però d'entrada no tenia en el seu historial cap polèmica que la pogués desautoritzar per al càrrec que va assumir i desenvolupar des de la sortida d'Enrique Millo, quan el PP va perdre el govern de Madrid.

Penso que la reacció de Gay al discurs del llavors president del Parlament català, no va ser afortunat. Una cosa és discrepar de les persones i els seus discursos, i l'altra no saber comportar-se davant del públic, per més que creguis que són dels teus. Aquella desafortunada sortida de to, per a molts que no seguíem de prop la jurista, ens va sorprendre i predisposar en contra, no perquè ens pogués agradar més o menys el que estava dient el president del Parlament, sinó per la seva actitud en un acte públic.

Se'm fa molt difícil pensar que la nova delegada del govern sigui capaç d'afavorir aquest diàleg que demana. Tant de bo m'equivoqui i, passat el temps, pugui rectificar i valorar la seva actuació. Amb això no dic que el o la delegada del govern hagi d'estar a favor del govern català, sinó que no el vegi com l'enemic a ensinistrar. Es pot defensar els interessos del govern que t'ha escollit com a delegada, sense deixar-te portar per l'animadversió al contrari. 

El perfil de la nova delegada és molt diferent al de la seva predecessora, que vaig titllar un dia d'actuar d'una manera grisa i amb molt poc protagonisme. A vegades en aquests llocs s'ha d'evitar ser massa protagonista, com li va passar al predecessor d'ambdues, l'actual assessor a la comunitat andalusa, el senyor Enrique Millo.

Tres baixes a l'actualitat catalana

Avui s'anuncien tres baixes, per diferents motius. Es tracta de l'arquitecte Ricard Bofill, que ha mort als 82 anys; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i el president d'Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart.

Com he dit, avui hem sabut de la mort d'un dels arquitectes catalans més famosos d'aquesta generació, que no ha estat exempt de polèmica, tan professionalment com particular. Recordo l'edifici del Teatre Nacional, que no va convèncer a tothom, sinó que va generar força polèmica, i també l'edifici Walden 7, molt comentat entre la població.

Teresa Cunillera va substituir com a delegada del govern a Catalunya, al senyor Enric Millo, del Partit Popular, i que va ser figura discutida i criticada durant tot el seu mandat, amb un repunt important l'any 2017, amb el referèndum de l'1 d'octubre, i el paper que va jugar el seu partit, llavors governant a Espanya.

La delegada que avui ha anunciat la seva renúncia al càrrec, s'ha comportat d'una manera molt grisa, sense massa ressò i actuant de manera fidel al govern socialista de Pedro Sánchez, evitant un enfrontament clar i directe amb el govern català, potser per contrarestar el paper que va jugar el seu predecessor en el càrrec.

Jordi Cuixart deixa la presidència d'una de les entitats més importants del nostre país, i que ha jugat un paper destacat en tot el procés independentista, pagant personalment amb presó, tot el seu bagatge i empenta dins de l'entitat i a la societat catalana en general. Cuixart proposa com a successor el filòsof Xavier Antich, que entenc li donarà un altre color a l'entitat, malgrat formar part de la seva junta.

La mort de Ricardo Bofill, i la voluntat de fer relleu en la presidència d'Òmnium, són dues raons per la baixa dels seus protagonistes. En el cas de la delegada del govern, no se'ns ha dit quina ha estat la seva raó, però de ben segur que ho sabrem aviat. La discreció que sempre ha tingut Teresa Cunillera, també la manté, de moment, a l'hora d'anunciar la seva renúncia.

Per acabar-ho d'adobar ens demanen paciència!

Enric Millo, el delegat del govern espanyol a Catalunya, ha entrat a formar part de la llista de polítics impresentables, molts d'ells a les files del PP català. Les seves paraules i actitud davant dels problemes de col·lapse de l'aeroport de Barcelona no només són una demostració de cinisme, sinó que al mateix temps deixen veure l'atac constant a Catalunya. Volen ofegar la gallina dels ous d'or?

Aquest rancor cap a Catalunya es podria entendre per part del govern espanyol i els seus seguidors, però que això vingui per part de catalans, és increïble. No sé si tenen la ment bloquejada i actuen com a titelles, o bé com es pot ser tan cec anant en contra del país que t'ha vist néixer.

Ens bloquegen els ports marítims, posen totes les traves al corredor del Mediterrani i col·lapsen l'aeroport de Barcelona per frenar qualsevol intent de progrés econòmic. I ens demanen paciència! Que s'ha tornat boig? Com es pot ser tan cínic i malalt? No era el senyor que parlava de diàleg? Com és que no va convocar la part catalana? Com és que no es va presentar a la convocatòria de la Generalitat? Tàctica o gamberrisme?

Reconec que em vaig equivocar arran del seu nomenament. Em pensava que l'etapa gris de l'anterior delegada del govern hauria finit i que en començaria una altra de millor, però va ser un error. No es pot confiar en la gent del PP. Mai faran res per millorar Catalunya, ni l'economia, ni la cultura, ni el benestar social, mai!

I ens demana paciència? A mi se m'ha acabat i crec que tenim prou motius com per pensar d'aquesta manera. El PP català és la negació del nostre país, i em sap greu per molts regidors i regidores d'aquest partit que treballen de la mà de la ciutadania per treure'ns del cul de sac on vàrem acabar arribant, però els seus companys del govern i de la institucions supramunicipals els fan un flac favor.

Tots plegats hem perdut els papers

Anem a pitjor! Jo no sé si tots plegats no ens hem begut l'enteniment i arribarà un dia que ja no sabrem què és normal ni on es troba l'extravagància. Digueu-me, sinó, què us suggereix aquest titular: "Un jutge obre una causa penal contra l'Ajuntament de Badalona per haver obert les portes avui", referint-se al 12 d'octubre, festa nacional espanyola.

No entraré a valorar si s'ha de fer festa, si és obligatori fer festa, ni si haurien reaccionat de la mateixa manera la delegada del govern a Catalunya i el PP, si s'hagués tractat d'una altra festa. Que cadascú pensi com vulgui. Jo només em quedo amb el titular, i em quedo amb la idea de què pensaria una persona de fora que llegís això al diari, sense saber de què va.

Entenc que la causa penal deu ser més per haver desobeït l'ordre d'un jutge que no pas per haver obert les portes, ja que en aquest darrer cas hi hauria altres ajuntaments catalans que haurien de ser jutjats perquè fa anys que no celebren la festa. Tot i així penso que hem perdut els papers.

És cert que tal com ens han presentat les coses el PP, per una banda, i Junts pel Sí i la CUP per l'altra, el camí ens porta cap a una desobediència rere l'altra, i les conseqüents obertures de causes penals. Potser és el camí que pensen seguir fins a la causa final, quan es declari la independència. 

Realment és una llàstima que no es pugui dialogar, que siguin tan incapaços de seure un al costat de l'altre i argumentar, no pas imposar. M'agradarà veure l'actuació del govern espanyol, especialment el ministre d'assumptes exteriors, amb el cas de Gibraltar. El ministre ho té molt clar, però s'asseuran a discutir-ho? Potser seria la manera d'aprendre'n!

Hi ha moltes coses que encara no hem vist i que ompliran les pàgines dels diaris. Esperem que totes elles siguin explicables i no s'hagi de lamentar situacions pitjors a l'actual. De moment els barons socialistes faran possible el nou govern de Rajoy, i el PSC té molts punts de caminar de la mà del PP i C's, en aquesta ocasió a Badalona. Llavors algú dirà... Déu els crea i ells s'ajunten!

Llanos de Luna va fent amics

La nostra delegada del govern espanyol, la senyora Llanos de Luna, cada dia té més feina. Jo em pensava que els delegats del govern eren unes persones amb càrrec honorífic i que simplement cobraven per fer veure als governs autònoms, que l'autonomia era relativa. 

Quan el delegat del govern era l'exalcalde Joan Rangel, no li vaig observar cap actuació contrària als nostres interessos. Suposo que això té a veure amb la persona, els seus caps i les circumstàncies. En aquests moments en que Rajoy i tot el seu govern ha perdut els papers, és força lògic que la seva delegada a Catalunya segueixi els mateixos passos. Això, al marge de la seva capacitat per ocupar un càrrec públic, encara que si el senyor Jorge Fernández pot ser ministre, qualsevol altre pot ocupar el càrrec de delegada del govern.

Avui he llegit el llistat de plets que té començats i la seva dèria per inhabilitat els alcaldes catalans. És la millor manera per fer-se simpàtica, ella i el seu partit, i la millor manera per fer créixer el nombre de persones que n'estem fins als... de continuar tenint-los per sobre governant. La senyora Llanos de Luna podrà continuar amb un càrrec públic, encara que siguem independents, però molt em temo que o canvia de partit polític o ho tindrà molt difícil, perquè qui no estima la seva terra, poc pot esperar dels seus beneficis.

Perdoneu que una vegada més dediqui un post a aquest personatge, tan penós com el ministre d'interior de les cases, tal com anomenava Antoni Bassas al senyor Jorge Fernández. La vida, però, no sempre ens dóna a escollir, i ara, en aquests moments, aquests personatges són els que creen opinió, una opinió llastimosa, però real. Segur que arribaran millors temps, en què ningú no se'n recordarà d'aquests polítics que ens han fet perdre tant el temps i els diners.