Hisenda som tots i totes, publicitat o sornegueria?

Em podeu titllar d'anecdòtic, demagògic, oportunista, simplista... Però tot i així vull referir-me a la notícia de la pobra jubilada que haurà de pagar 23.000 euros a Hisenda per haver estat cobrant 91 euros mensuals per unes classes de treballs manuals a la Universitat d'Ossa de Montiel, a Albacete. 

Sembla ser que a més, se li va demanar com a favor i que des de la Universitat havien fet la consulta a Hisenda i, en tractar-se de només 91 euros mensuals, els varen dir que no hi havia incompatibilitat amb el que cobrava de jubilació. Davant la impotència de la jubilada i la direcció de la Universitat, s'ha decidit fer-ho públic.

Històries com aquesta són les que provoquen frustració, però al mateix temps estimulen la picaresca i el frau. També indignació quan penses en la facilitat de grans fortunes d'evitar qualsevol càstig pels seus actes corruptes. I els polítics, els primers que haurien de donar exemple.

Només se m'acut titllar la notícia de patètica i deplorable. Ja sé que els sentiments o el cor no són els millors companys de viatge a l'hora d'aplicar la justícia, però precisament perquè tothom ha de complir davant la llei, no és just que sigui una pensionista qui pagui per la seva acció il·legal i encara hi hagi tantes persones que no han retornat els diners de les black cards.

I el més trist de tot és que no sé veure cap opció de govern possible que ens auguri remeis contra tanta injustícia. Tot acaba en grans promeses i boniques paraules i intencionalitats, però sense que es solucioni res. 

Entenc que si es pot demostrar que Hisenda va mal aconsellar la jubilada, ara se li hauria de condonar la pena, però no sé perquè m'imagino, que ningú acceptarà l'error d'Hisenda i la víctima serà la més dèbil. L'única via que els quedava era denunciar-ho públicament per aconseguir, ja sigui per pietat o vergonya, que la sentència no s'executi.

Els corruptes temen els populistes

Si busquem la definició de Populisme de l'Institut d'Estudis Catalans hi trobem una primera accepció: "Corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos del poble." Llegit i rellegit arribo a la conclusió que si et titllen de populista no és una crítica, sinó un elogi. Què s'espera d'un partit polític i dels seus líders si no és la defensa dels interessos del poble? doncs per què tan d'escàndol amb Podem?

Una segona accepció de populisme diu: "Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici." Això és molt diferent! Si quan et titllen de populista estan pensant en aquesta segona accepció, ja no t'ha de deixar tan tranquil i hem de suposar que l'ús més habitual d'aquest mot és aquesta accepció.

Com deia l'altre dia, els partits polítics s'ho haurien de fer mirar, abans de titllar de populistes els altres partits. El seu afany per mantenir-se en el poder els fa actuar de qualsevol manera menys en benefici dels seus votants. I tot això sense pensar en la corrupció que, malauradament, des de fa mesos és el tema estrella i recorrent.

Tots hem viscut experiències desagradables en què només podíem titllar de discursos populistes. Falsos discursos buscant perpetuar-se en el govern tot enganyant la ciutadania, i comprant el seu vot a canvi de favors, sense cap més criteri que guanyar vots.

Quantes inversions i despeses inútils podem identificar fruit d'aquesta política populista, i ara s'alarmen amb l'amenaça dels 'revolucionaris' de l'establishment. En una entrevista al diari ARA d'ahir dilluns llegia que amb l'arribada de Podem, Espanya se n'anirà en orris. No sé què pot passar, però el que em fa por és com podem acabar amb gaires més dies amb el PP.