Hem de parlar

De manera humil, coneixent l'abast del meu blog, de tant en tant comento temes que em preocupen per la desinformació que hi ha, o millor dit, per la falsedat de molts arguments i exposicions. La facilitat que tenim d'escriure i expressar tot allò que ens passa pel cap, fa que, a vegades, expressem erròniament conceptes i fets que potser ens sembla que van d'aquella manera, però no ho encertem. Deixo de banda la manipulació intencionada, que això ja és un altre capítol.

Ens agrada guiar-nos pel sentit comú i la lògica, però ens sembla que allò que pensem i en què creiem és el comú dels sentits i la raó certa, sense arribar a pensar que potser no és cert. Ens deixem portar efusivament defensant posicions que ens agradarien que fossin d'aquella manera. Quina culpa en tenim?

La nostra vida laboral, professional i també familiar, va acumulant experiència que en la majoria dels casos ens serveix de raonament per plantejar sortides, respostes i opinions, però cal estar alerta no sigui que estiguem una mica contaminats. D'aquí la importància que els entesos en la matèria s'hagin de comprometre a fer una mica de pedagogia, i no quedar-se muts quan escolten o llegeixen segons quins disbarats. La resposta més usual és: quina mandra!, per què m'hi haig d'embolicar.

És important que quan opinem en públic tinguem la certesa que allò que diem és realment cert i ens abstinguem de dir tot allò que no hem contrastat o afinat prou. No podem anar sentenciant si no en tenim la certesa, i hem d'evitar reproduir i escampar opinions dels altres quan no ens hem aturat a valorar-ne el contingut i tenir el convenciment que allò que diuen i escriuen és cert.

I si no podem opinar lliurement d'allò que no sabem, encara menys criticar i insultar els que fan allò que tu, sense coneixement, creus que fan malament. Una mica d'humilitat, si us plau, i menys ganes de protagonisme. Tots tenim les nostres coses, els nostres coneixements. No pretenguem saber de tot i pensar que són els altres els que van errats. Permeteu-me que no us digui amb qui estic pensant mentre escric aquest pensament. Qui sigui frare, que prengui candela! 

Desconfiança a les escoles

El conseller Bargalló no acaba de convèncer i els responsables de les escoles del nostre país mostren certa desconfiança a l'hora de reobrir els equipaments. El conseller ha manifestat que el curs s'acabarà el dia 19 de juny, telemàticament, però que entre demà i dimarts s'obriran les escoles als alumnes de les famílies que ho han demanat. 

Per què aquesta desconfiança? Al marge de la incertesa sobre la situació en què ens trobem, tampoc queden prou clares les mesures de seguretat per evitar possibles rebrots a les aules. Des del primer dia ens hem trobat en situacions estranyes, desconegudes i sense tenir clar com havia d'acabar tot plegat. Ara que la desescalada ha portat a que moltes regions sanitàries arribessin a la fase 2, i després de constatar que el tancament de les escoles provocava desigualtats perilloses entre l'alumnat, se'ns demana que s'obrin les escoles. Hi ha prou evidència que no hi ha perill amb aquesta obertura?

Els dubtes que han manifestat tenir els polítics del nostre país durant tota aquesta pandèmia fa que s'hagi perdut la confiança en ells. No es té clar que dominin la situació, ni que tinguin la certesa que ja és hora de tornar a la normalitat, encara que sigui nova, amb moltes mesures de protecció. En serem capaços?

Quan has de decidir un canvi no és fàcil, sobretot si no tens la certesa de les conseqüències que se'n poden derivar. Hi ha escoles que es neguen a obrir, però la decisió del Departament d'Ensenyament és que ho han de fer. Què passarà aquest dilluns i dimarts a Catalunya?

Buscar culpables quan ha passat és un absurd

Entrar a discutir de qui és la culpa que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) no vingui a Barcelona és un absurd perquè no ens posarem d'acord. Els constitucionalistes del 155 diran que és culpa dels independentistes i aquests donaran la culpa a l'actuació policial del dia 1 d'octubre. Qui té la raó? Probablement la situació política d'aquests mesos hagi condicionat la votació, però en tot cas si fos així, tots plegats en seriem els responsables. El que cal ara és fer millor les coses, sense que això vulgui dir que haguem de donar la raó als defensors de l'statu quo. Algun dia es podrà canviar alguna cosa?

Em preocupa més tenir la certesa que serem capaços de sortir de l'atzucac actual que tot allò que haguem pogut perdre fins ara, perquè lamentar-nos-en no ens servirà de res. Les eleccions del dia 21 de desembre, que algun dia es reconeixerà que es varen convocar sense cap cobertura legal, han de servir per començar a endreçar les coses, però si tothom manté la mateixa posició, no anirem enlloc.

Tenim polítics a la presó per haver complert l'encàrrec de la majoria de catalans, amb encert o no, amb suficient representativitat o no, que haurien de sortir-ne fins que no siguin jutjats i condemnats, si aquest és el cas. La dissortada mort del fiscal general pot servir d'excusa per canviar les formes, sense que això vulgui dir que no ha passat res. Seria interessant que la campanya electoral es presentés sense candidats presoners ni exiliats. Algú podrà pensar que beneficia una part i perjudica l'altra, però personalment crec que és un perjudici per a la democràcia que tant ens posem a la boca.

On som ara?

Avui tenia la possibilitat d'escriure el post a primera hora de la tarda o bé a darrera hora del dia, quan arribés a casa. He descartat la primera opció perquè en aquells moments no hi havia cap certesa d'on érem. Per uns moments tots pensàvem que el president català havia convocat eleccions i la dissolució del Parlament, però després semblava que no hi havia cap decret signat ni cap decisió presa... tot eren rumors i especulacions.

He decidit, doncs, escriure el post al final del dia amb la possibilitat que tinguéssim clar quina era la situació del país i les perspectives per als propers dos o tres dies. He arribat a casa i m'he posat a buscar les darreres notícies. Sabia que s'havia convocat el Ple del Parlament i que el president ho deixava tot a les seves mans.

Si no ho he vist malament, sembla ser que Junts pel Sí proposaran al Parlament de fer efectiu el mandat del referèndum del dia 1 d'octubre, i si bé a primera hora de la tarda hi havia un parell de diputats del PDeCat que presentaven la dimissió, ara ha estat el conseller d'Empresa Santi Vila qui ha presentat la seva dimissió al president.

Tota l'oposició demana que Puigdemont decideixi finalment la convocatòria d'eleccions per evitar el 155. Tothom? Ningú pot garantir que la convocatòria d'eleccions freni al PP i C's l'aplicació del 155, i això és el que ha planat tot el dia i per això no hi ha res decidit.

Veurem si el coixí de Puigdemont l'inspira i demà té menys dubtes que avui a l'hora de prendre decisions. 

Dos-cents independentistes per a En Comú Podem

Encara que la majoria són o han estat militants i simpatitzants d'ICV o de Podemos, crida l'atenció i fa enfadar a alguns el fet que unes persones es titllin d'independentistes i no demanin el vot per CDC o ERC, sinó per Podemos. I això com s'entén?

Convé tenir clar que cada institució té les seves característiques i àmbit de govern. No és el mateix parlar del Parlament català que de l'ajuntament tal o del Congrés de Diputats o Senat. I si això és així, no totes les eleccions es poden posar de costat ni analitzar-les de la mateixa manera. 

No és gens difícil de veure-ho i un petit exemple seria el fet que les CUP no es presenten en les eleccions estatals, i una prova molt evident és que ni CDC ni ERC tenen el mateix paper i protagonisme al Parlament català o al Congrés de Diputats.

La gran majoria de persones acostumen a votar un mateix partit sigui quina sigui la convocatòria electoral, però cada vegada hi ha més gent que ho té en compte i reparteix el vot segons les circumstàncies. Jo ho he fet sempre.

Els que s'escandalitzen pel titular i suport d'independentistes a En Comú Podem, haurien de valorar què podrà fer CDC o ERC a Madrid, i què seran capaços de fer tots els grups que conformen Podemos. Si realment són sincers i actuen d'acord amb el que prometen, és més fàcil aconseguir-ho a través de Podemos que no pas amb CDC i ERC sols. Una altra cosa, important, és tenir la certesa que En Comú Podem mantindrà el pols i serà correspost per Podemos. Aquest dubte pot frenar vots independentistes i engrandir el feix de crítiques.