Exercir el poder sense oblidar-se del carrer

Hi ha partits polítics que no tenen gaires problemes per dissimular que fan el que volen al marge de què pensa la ciutadania, fins i tot la que els ha votat. A tots ens vénen al cap el PP, C's, PSOE, CIU... Uns partits que s'han acostumat a prescindir de la voluntat de la ciutadania i que han pogut governar sense gaires problemes.

Hi ha partits polítics que no ho tenen tan fàcil. Són aquells partits que han sorgit del poble i han estat sempre a l'altre bàndol del poder. Que no han tastat govern, sinó que han format part de l'oposició. Que han pogut solidaritzar-se fàcilment amb les reivindicacions del poble, que es queixa pel distanciament dels governants.

Aquests partits polítics que no han estat mai al govern, reben una forta sotragada el dia que en tenen l'oportunitat. Avui tenim la gent de Podemos que forma govern en coalició amb el PSOE i que ja s'ha trobat amb més d'un mal de cap. El principal problema és governar, tenir responsabilitat de govern, i ser coherent amb els seus principis, amb aquelles reivindicacions de quan eren al carrer, protestant decisions polítiques.

Podemos ha d'anar amb peus de plom per no desanimar aquells que han confiat en ells i els han donat suport electoral. Aquells que sempre han estat crítics amb els grans partits polítics perquè s'han vist abandonats. Ara Podemos no els pot decebre, no els pot abandonar, i això no els resultarà fàcil.

Podemos haurà de refredar molts impulsos, aparcar algunes reivindicacions històriques, centrar-se en allò que provoca menys mal de caps, però fer-ho de manera que els seus no se sentin traïts.

Fins avui ja s'han empassat alguns galàpets, com es diu col·loquialment, però n'arribaran més, i des de Catalunya ens hi fixarem molt.

Es confirma la pèrdua de confiança al president

Avui s'ha confirmat la pèrdua de confiança del Parlament de Catalunya al president de la Generalitat i el seu govern . Només es tractava que la CUP no votés en contra de la moció que presentava el PSC perquè aritmèticament els partits polítics que donen suport al govern català sumessin menys que la resta. És qüestió d'aritmètica, però no podem menystenir la situació perquè, com ja deia abans d'ahir, el fet no és casual. Són molts els independentistes que estan decebuts amb l'actual govern, i sobretot amb el president.

La misèria s'ha allargat més del compte i ha anat creixent el distanciament entre la població sobiranista i el govern. Alguns li recriminen que no sigui més bel·ligerant i deixi d'acatar les decisions del Poder Judicial, d'altres perquè s'ha oblidat de fer política i els problemes socials es van fent grossos. Sigui com sigui, la suma dels descontents de ben segur que supera als fidels al govern.

Avançar les eleccions, tal com reclama la CUP i els partits de l'oposició no és garantia de res, perquè està demostrat que la societat està molt dispersa, però mantenir aquest govern aturat tampoc és una bona opció. Si el que persegueixen és guanyar temps per tornar a investir Puigdemont estan molt equivocats, però si aquest no és el pretext, no s'entén un govern paralitzat que ni fa ni deixa fer. Tant en un cas com en l'altre probablement la millor sortida és avançar les eleccions, però esperant que hi ha millors candidats per presentar-s'hi.