La manca d'habitatges assequibles

He llegit al web de Ràdio Arenys que els pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la vila tenen unes seixanta sol·licituds que complirien els requisits per poder-hi optar. És bo tenint en compte que la informació que ens havia arribat fins ara era que hi havia molt poques sol·licituds, la qual cosa no era lògic tenint en compte la necessitat actual de trobar lloguers a l'abast de la majoria de les butxaques, sigui per a joves, gent gran o famílies estàndard.

El problema de l'habitatge no és específic de la nostra vila. Només cal llegir les notícies per veure que arreu hi ha necessitat de disposar de pisos de lloguer assequible, siguin públics o privats, i els motius en són molts, però no podem ignorar que l'administració pública, sigui l'Estat, la Generalitat o els municipis, s'han oblidat de promocionar-ne la construcció i ara tots són presses.

A la nostra vila fa massa anys que parlem de la construcció d'habitatges, i al capdavall només hem aconseguit la iniciativa de la construcció de cinquanta pisos, en un indret que té problemes de comunicació i mobilitat, amb un rial pendent de canalitzar des de fa dècades. 

Entenc que en aquests moments el nostre ajuntament s'ha de concentrar en enllestir aquesta promoció, però no es pot adormir hi ha de començar a pensar què més pensa fer perquè amb aquests cinquanta pisos no satisfem tota la demanda de lloguers actual.

Ens hem posat a la boca la creació d'una empresa pública d'habitatge, però tot queda en paper mullat. S'han presentat mocions al Ple, que han estat aprovades, però després dormen en un calaix abandonat. S'ha arribat a crear una plaça d'arquitecte municipal per dedicar-se a cercar nous habitatges, siguin de nova construcció o rehabilitant-ne de buits i abandonats, però tampoc ha servit de gairebé res.

Des d'aquí, doncs, la petició que no s'escatimin esforços per equilibrar la demanda i l'oferta d'habitatges de lloguer assequible, però també pisos socials, per aquelles persones que no poden permetre's llogar un pis als preus que la promoció actual d'habitatge assequible han fixat per als candidats.

Després del Ple municipal

Tot i que aparentment al Ple d'ahir no hi havia grans temes a aprovar, si ho analitzes amb detall t'adones que no és ben bé així, i que cada cosa té una raó de ser i la seva aprovació o no condiciona d'alguna manera el futur. El dia a dia d'una població com la nostra no està farcida de grans esdeveniments ni grans projectes a realitzar. És la suma de moltes actuacions la que al final acaba decidint quin poble tenim i què podem esperar en el futur.

    És cert que hi ha punts de l'ordre del dia que són un pur tràmit, que la normativa obliga que es portin a aprovació del Ple i que, a més, comptant el govern municipal amb majoria absoluta encara ajuden a la seva insignificança. A vegades es fa més enrenou i soroll amb temes menors, però d'una càrrega política important, que no pas d'altres que dibuixen el model de poble que tenim i volem.

    Ahir es va aprovar una modificació puntual del POUM, en l'àmbit del Polígon Industrial de Valldegata. El POUM és una mica com la Constitució, que ningú voldria tocar per no provocar discussions. Sortosament, però, a la llarga l'anem adaptant a les necessitats de l'actualitat, cosa que amb la Constitució no passa.

    Ahir es va parlar de l'accessibilitat al polígon, amb unes limitacions que condicionen l'expansió del mateix. Recordo que fa molts anys es treballava des de l'Ajuntament per aconseguir que vinguessin empreses, per crear riquesa i llocs de treball. Els resultats són comprovables. Han passat els anys i el polígon no ha crescut. Es va destrossar un territori agrícola, que ha acabat sent un descampat desert. 

    I es va modificar una ordenança fiscal per bonificar taxes a promocions d'habitatges socials, pensant concretament amb els 50 pisos que s'han de construir al capdamunt del Bareu, però fent-ho extensiu a altres propostes. Quants anys fa que parlem de la necessitat d'ampliar el parc d'habitatge social o protegit, sigui de lloguer o compra? Es va augmentar la plantilla amb un tercer arquitecte i existeix una bossa econòmica per invertir-hi. El resultat són cinquanta habitatges que confiem siguin una realitat l'any vinent. Però no n'hi ha prou. Aquest punt va ser de tràmit, però l'objectiu és prou important com per dedicar-hi temps i enginy per ampliar aquest parc d'habitatge. 

    I per acabar cal agrair que cap grup municipal votés en contra de la moció presentada per la CUP perquè la vila d'Arenys dediqui un espai públic al jove assassinat pels feixistes ara fa 31 anys, en Guillem Agulló. La seva memòria ens fa molt present una realitat que d'altres comunitats pateixen més cruelment, però que és una amenaça que no podem menystenir. 

La petjada de Cèsar Martinell

Aquest matí he participat en la proposta "la petjada de Cèsar Martinell a Arenys de Mar", un més dels actes programats a la nostra vila per commemorar els cinquanta anys de la seva mort, precisament a la vigília, el 19 de novembre. Després que durant aquestes setmanes he pogut conèixer millor l'obra i la manera de fer i pensar de l'arquitecte, només puc agrair la iniciativa de totes les entitats que, amb el suport del nostre Ajuntament, han fet possible l'acostament als vilatans, d'una figura que ha passat molt desapercebuda.

Hem visitat el Calisay i l'Església parroquial, uns equipaments que hem trepitjat moltes vegades, però ho hem fet amb uns altres ulls, tot contemplant l'obra de l'arquitecte i valorant un aspecte que ens han destacat des del primer dia, i que m'ha quedat fixat, i és l'aprofitament dels materials i no voler estirar més el braç que la màniga. Una mentalitat que de ben segur va heretar de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, de qui es commemora el centenari de la seva mort, i que també vaig tenir l'oportunitat, fa pocs dies, de visitar una part de la seva obra a la veïna població de Canet de Mar.

Al grup de visitants, hi havia persones de la vila, però també d'altres contrades, i això és important de fer notar, perquè no només és bo que els de casa dediquem unes hores a conèixer més a fons allò que tenim i sovint ignorem, sinó també que puguem donar-ho a conèixer a persones que potser és la primera vegada que visiten la nostra vila, i és bo que en guardin un bon record.

I a tot això hi haig d'afegir la necessitat de tenir cura de la nostra vila, perquè es mantingui neta i endreçada, i això no és només responsabilitat dels nostres governants, sinó de tots nosaltres. Encara ens hi hem de fer molt per aconseguir caminar pels nostres carrers sense que no ens caigui la cara de vergonya per com els tenim. Si haig de ser sincer, avui els nostres ulls i orelles estaven molt atents a tot el que ens explicava el nostre guia. Una persona molt preparada que demostrava l'estimació a la feina i la gran tasca de descoberta del llegat de Martinell.

Acabaré el dia amb aquest bon record, i amb una nova lliçó apresa. Tot això és gratificant, sobretot en uns dies en què la situació política i social no passa pels millors moments. Fa vergonya llegir les notícies dels diaris, de tot el que s'està fent per intentar desestabilitzar el nostre sistema democràtic, només perquè no s'ha acceptat els resultats electorals que han deixat a la dreta extrema al marge del control democràtic del govern de l'Estat. Nosaltres a Arenys de Mar, avui hem parlat de Cèsar Martinell, i ens ho passat molt bé!

Matinal Domènech i Montaner

Aquest matí, amb l’Ateneu arenyenc, hem visitat Canet de Mar i en concret una part de l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Ha estat com un parèntesi dins del conjunt d’actes que diferents entitats i l’Ajuntament d’Arenys organitzen per commemorar el cinquantenari de la mort de Cèsar Martinell, l’any 1973.

De Lluís Domènech i Montaner en celebrem el seu centenari i també l’Ateneu ha volgut incloure dins del seu programa cultural unes referències al gran arquitecte, i una d’elles ha estat la d’avui, visitant la Casa Domènech, la Masia Rocosa, observant des de fora l’Ateneu canetenc i la Casa Roura, i entrant al cementiri de la població, on s’hi troben uns panteons dissenyats per l’arquitecte, que no hi és enterrat, sinó al cementiri de Sant Gervasi, a l’espera que algun dia les seves restes puguin ser traslladades per reposar amb els seus familiars.

Hem comptat amb un guia excepcional, com és en Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que ens ha explicat de manera exhaustiva i amena l’obra i la figura de l’arquitecte, les seves arrels familiars a la població, la història i la seva qualitat com a professional de l’arquitectura, que ha deixat petjada a Canet de Mar, però també a moltes altres ciutats del nostre país, de manera significativa a Barcelona, on hi va residir, tret dels estius que passava a Canet.

Plaent, instructiva i enriquidora serien alguns dels qualificatius amb què definiria la nostra visita a la població veïna. Conèixer la història del país, i gaudir de les obres realitzades pels nostres avantpassats és una bona manera d’estimar la nostra terra i la nostra gent. Estic convençut que és així com podem deslliurar-nos de les xacres que ens empastifen i ens amarguen la vida. La Cultura, en majúscula, és el que ens diferencia de la vulgaritat on hi estan sotmesos massa mortals, i també nosaltres si ens encantem i no hi prestem prou atenció. Hem d’agrair, doncs, a totes les persones i entitats que mantenen encesa aquesta flama que ens fa lliures i feliços, i ens ajuden a aprendre i ser més persones dia rere dia. Gràcies.

Un Ple municipal tens

Podríem fer molts comentaris sobre el Ple municipal d'ahir dijous a Arenys de Mar, més que tot per la tensió amb què es va viure i que considero que no és bo. El que s'ha d'intentar és que la vila no en surti perjudicada. Cadascú ha de fer el seu paper: el govern ha de dirigir l'Ajuntament i l'oposició ha de fiscalitzar la feina, procurant que entre uns i altres qui hi surti guanyant sigui la població a qui representen.

És cert que quan s'acosten unes eleccions el comportament d'uns i altres no és l'òptim. Hi ha molta pressió perquè tothom vol quedar bé de cara a la galeria i procurar que els vilatans els atorguin el seu vot, per continuar governant, o per aconseguir prou vots per fer-ho.

De tot el que es va dir ahir, sobretot perquè penso que és un tema molt important per a tots nosaltres, em quedo amb l'habitatge. Des del govern s'ha recalcat que mai s'ha fet tant per disposar d'habitatge social, i per això no s'accepta la crítica que reben de tenir-ho aturat. M'imagino que no està aturat, però portem massa anys parlant del mateix tema i no s'avança suficientment.

L'oposició reclamava el compliment d'una moció aprovada fa uns mesos, a instàncies del PSC, i l'alcaldessa va manifestar que no era prioritari, que hi havia altres aspectes a resoldre primer, i que en això hi estava treballant l'únic arquitecte municipal disponible. El perill que hi veig és que s'aproven moltes mocions, però queden en un calaix. Podríem fer un llistat. També s'aproven reglaments de comissions que no es convoquen, com el Comitè d'Ètica, i no em sembla bé que es ventili amb una excusa qualsevol.

Desitjo que la reunió que l'alcaldessa va anunciar per avui divendres amb representants de les fundacions encarregades de la construcció dels cinquanta habitatges socials del Bareu hagi anat bé, i que s'avanci en el projecte. També desitjaria que l'arquitecte municipal encarregat de l'habitatge, dels tres arquitectes de plantilla, hi pugui dedicar més hores i puguem veure'n resultats ben aviat. De moment només s'ha adquirit un habitatge i encara amb males condicions.

Està molt bé vanagloriar-se de fer tant per una cosa, però s'ha de vigilar que no passi com el conte de la lletera. De moment tot són projectes, expectatives i desitjos, però els pisos no hi són, i la gestió que se'n pugui fer presenta molts dubtes. L'experiència dels pisos del Pla dels Frares cedits per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya a l'Ajuntament no és precisament d'una gestió per engegar coets, sinó més aviat problemàtica i poc eficient. No vull avançar esdeveniments.

Tres baixes a l'actualitat catalana

Avui s'anuncien tres baixes, per diferents motius. Es tracta de l'arquitecte Ricard Bofill, que ha mort als 82 anys; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i el president d'Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart.

Com he dit, avui hem sabut de la mort d'un dels arquitectes catalans més famosos d'aquesta generació, que no ha estat exempt de polèmica, tan professionalment com particular. Recordo l'edifici del Teatre Nacional, que no va convèncer a tothom, sinó que va generar força polèmica, i també l'edifici Walden 7, molt comentat entre la població.

Teresa Cunillera va substituir com a delegada del govern a Catalunya, al senyor Enric Millo, del Partit Popular, i que va ser figura discutida i criticada durant tot el seu mandat, amb un repunt important l'any 2017, amb el referèndum de l'1 d'octubre, i el paper que va jugar el seu partit, llavors governant a Espanya.

La delegada que avui ha anunciat la seva renúncia al càrrec, s'ha comportat d'una manera molt grisa, sense massa ressò i actuant de manera fidel al govern socialista de Pedro Sánchez, evitant un enfrontament clar i directe amb el govern català, potser per contrarestar el paper que va jugar el seu predecessor en el càrrec.

Jordi Cuixart deixa la presidència d'una de les entitats més importants del nostre país, i que ha jugat un paper destacat en tot el procés independentista, pagant personalment amb presó, tot el seu bagatge i empenta dins de l'entitat i a la societat catalana en general. Cuixart proposa com a successor el filòsof Xavier Antich, que entenc li donarà un altre color a l'entitat, malgrat formar part de la seva junta.

La mort de Ricardo Bofill, i la voluntat de fer relleu en la presidència d'Òmnium, són dues raons per la baixa dels seus protagonistes. En el cas de la delegada del govern, no se'ns ha dit quina ha estat la seva raó, però de ben segur que ho sabrem aviat. La discreció que sempre ha tingut Teresa Cunillera, també la manté, de moment, a l'hora d'anunciar la seva renúncia.

Habitatge social a la vila

Aquest escrit és simplement una pregunta a l'aire perquè en desconec la situació. Fa uns mesos, no recordo quants, l'Ajuntament d'Arenys de Mar va justificar la contractació d'un tercer arquitecte municipal perquè un d'ells es destinava a l'oficina per a la creació d'habitatge social a la població.

Persones amb més memòria que jo recordaran exactament el temps que fa que se'n parla i les possibilitats que hi ha hagut al llarg del temps per a la creació d'habitatge social. Jo en aquests moments desconec com està el tema. Em consta que els serveis tècnics d'Urbanisme estan desbordats, o si més no això és el que sembla, ja que els expedients estan pràcticament aturats. En què s'ha avançat?

Tots som conscients que el COVID-19 ha endarrerit, sinó aturat molts processos, i a poc a poc podrem tornar a la normalitat. Potser el cas dels habitatges socials és un exemple d'això, o és que jo no he sabut trobar la informació al dia sobre aquest tema. 

M'agradaria que la gent de l'Observatori Ciutadà Municipal m'ajudés a conèixer en quina situació es troba l'oficina local per a la creació d'habitatges socials perquè ho considero molt important. S'està parlant molt de l'ocupació de pisos, que preocupa molt a propietaris i a veïns afectats, però a vegades ens oblidem que hi ha una necessitat important de trobar habitatges per a famílies desnonades. L'altre dia en parlava en aquest blog.

Arenys té un problema d'habitatges de lloguer, que ara es veu augmentat amb l'arribada de persones de fora, expulsats de Barcelona on els preus són impossibles d'assumir. Arenys disposa d'habitatges de qualitat per llogar, però falta habitatge protegit i per això hem de recórrer a l'administració pública. A veure si algú me'n pot fer cinc cèntims.

Licitada una obra pública farcida d'errors

De la lectura de la notícia de Ràdio Arenys sobre les obres de les feixes del Xifré se'n dedueix que l'Ajuntament d'Arenys de Mar va aprovar un projecte mal redactat que es va licitar posteriorment, i no ha estat fins al moment d'executar l'obra que s'han adonat dels errors que obligaran a modificar el projecte. Alguna responsabilitat?

Ja no es tracta d'excel·lència, sinó simplement de coneixements tècnics bàsics, que fa massa temps que es repeteixen en la nostra administració local. Algú no tant optimista diria que estem de sort si se n'han adonat abans d'acabar l'obra. Trist, patètic i denunciable. Ens ho agafem en broma, com si no tingués conseqüències, entre elles l'econòmica. Quants diners malgastats per no fer bé la feina? Què li passa al nostre Ajuntament?

Després de fer-se efectiva la moció de censura i el canvi de govern, vàrem conèixer la creació d'un nou lloc de treball, sense concurs públic en tractar-se d'un càrrec de confiança: Cap de protocol. En aquell moment ja ho vaig criticar, no tant per la persona escollida, sinó per la necessitat de cobrir aquest lloc de treball i no un altre més important i necessari en aquells i aquests moments: Gerent.

S'evidencia una gran desorganització tècnica i administrativa perquè no hi ha qui en sigui un responsable real i efectiu. Em comenten, però jo no ho he pogut contrastar, que aquest mes d'agost no hi ha cap arquitecte municipal treballant, sinó que tots són de vacances. Si això fos cert, seria un greu error de planificació i d'atenció ciutadana. 

Els diferents exemples d'obra pública mal feta, que ha provocat reformes posteriors són una mostra del descontrol tècnic del nostre ajuntament al llarg dels anys. Moltes vegades han estat els propis polítics qui han realitzat inspeccions o defensat propostes per sobre dels tècnics, que o bé se n'han desentès o se'ls ha silenciat. En cap cas qüestiono la capacitat dels nostres funcionaris municipals, que no poso en dubte, sinó de la mala organització interna. L'actual govern ha perdut una nova oportunitat de posar-hi remei.

Calatrava, l'arquitecte dels bunyols i les estafades

No hi entenc ben bé res en arquitectura i només em guio pel sentit comú. Si m'enreden quedaré malament, però les notícies que des de fa uns quants mesos, i potser anys, ens arriben són molt poc favorables a qui havia estat l'ídol de l'arquitectura del nostre país (Espanya).

He perdut el compte de la quantitat d'obres que ha realitzat arreu, amb credibilitat internacional, i que tenen problemes importants de manteniment i fins i tot de consistència. La darrera notícia l'he llegit avui sobre el Palau de les Arts de València, que s'ha vist obligat a suspendre la representació operística Manon Lescaut, de Puccini, perquè no està garantida la seguretat dels assistents, ja que ningú no pot assegurar que no hi hagi més despreniments.

I no és això sol el que podria preocupar i preocupa al govern valencià, sinó que es veu que l'obra es va pressupostar en 86 milions d'euros, però el cost final va ser de 478 milions. Esclar... com que ho paga l'administració, ningú se'n fa responsable. És una barbaritat! tots sabem que les obres pressupostades pateixen uns desajustos i sempre costen una mica més, però de 86 milions a 478 n'hi ha un bon tros, i a sobre s'ha de clausurar per despreniments, pocs anys després d'inaugurar l'obra.

Què passa? Aquest senyor arquitecte, que s'ha "forrat" de diners, no té cap responsabilitat? jo penso que sí, però també sé que si hi ha judici, quan es faci pública la sentència ja serà massa gran per anar a la presó, i a més, els diners no els tornarà mai, com ningú no els torna en aquest país de pandereta.

A mi que em perdonin, però aquest senyor és un estafador, que hauria d'estar enrajolat des de fa molt temps, però en el nostre país només van a la presó els miserables. Els rics tenen prou motius per quedar-ne al marge: són rics i amics del PP.

Sert, un català reconegut arreu

Avui al grup de Debat i Tertúlia hem parlat de Josep Lluís Sert, després de Gaudí, l'arquitecte català més universal. Ha estat en Josep Badosa qui ens ha presentat l'arquitecte i la seva obra. En Josep ens deia que Gaudí ha estat reconegut mundialment, sense sortir de casa, i en canvi Sert va sortir a fora "situant-se en el lloc apropiat en el moment adequat"

Barcelona, París, New York i Boston, serien els quatre grans referents de l'obra de Sert, segons en Josep, on pots trobar edificis emblemàtics. Arenys de Mar llueix amb orgull el que havia estat l'escola dels nens i nenes que estaven ingressades a l'hospital, l'edifici Xifré, i que en aquests moments allotja el Centre Espriu. Quants vilatans no l'han vist mai?

Les explicacions d'en Josep Badosa han estat molt interessants, perquè ens ha fet conèixer un gran arquitecte català, força desconegut a casa nostra, la seva obra escampada pel món, i la més propera, que podem trobar a Barcelona o al mateix Arenys.

Després, com és habitual en les nostres trobades, hem parlat de l'actualitat, destacant la conferència de Vicent Partal, en què presentava el seu llibre A un pam de la independència, a l'Ateneu arenyenc. Els assistents, una bona colla dels tertulians, han arribat molt optimistes. Sembla ser que Partal els ha plantejat aquest pam d'una manera molt clara. Gairebé ja es veien independents. Els que no hi havíem assistit els hem fet baixar del núvol, però no massa, perquè l'optimisme també és bo, sobretot si no ens deixem enlluernar.