Com afecta a la salut el coronavirus

Avui es reclamava més atenció als efectes del coronavirus, també en persones joves. Sovint ens fixem només en les morts, que evidentment és el més greu, però no tant en els problemes que ocasionen a les persones que se'n surten amb vida, però amb moltes seqüeles.

Deia el periodista que potser si s'entrés més en el detall de tots aquests problemes que deixa la malaltia, assumiríem més responsabilitat a l'hora de prendre mesures per evitar caure o fer caure els altres en la malaltia. La mort la veiem molt lluny, i si oblidem aquestes reaccions, que encara no sabem si persistiran o bé a la llarga desapareixeran, no parem tanta atenció en la malaltia, ni en les mesures per evitar contraure-la.

Suposo que a la Marató d'aquest diumenge es veuran casos d'aquests i ens explicaran què han patit i estan patint les persones que han estat contagiades amb el coronavirus. Potser serà la manera de prendre'n més consciència i prendre més mesures aquests dies de festes nadalenques.

Perquè les mesures que ha pres el govern català i que tindran efectes a partir de dilluns dia 21 de desembre són un xic incoherents, no són ni carn ni peix, i ho deixen massa en mans de la gent, a la seva predisposició a tenir en compte que cal minimitzar els moviments, sense que els prohibeixin.

Crec que han estat molt taxatius amb les activitats professionals dels restauradors, i molt laxes amb la mobilitat. Permeten anar on sigui, sempre i quan s'hi vagi en família. Permetran que les famílies amb segona residència puguin anar a la Cerdanya a esquiar, però qui no en disposi, s'hagi de quedar a casa. Ja sé que mai es fa prou bé al gust de tothom, però penso que en aquesta ocasió no han estat prou justos amb les persones que en reben les conseqüències d'una manera més directa i intensa.

Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys (2)

Seguint les entrevistes-declaració del web de Ràdio Arenys a membres del govern sortint, ahir va arribar el torn de l'actual alcaldessa, l'Anabel Moreno. El titular de la notícia feia patxoca: "Moreno diu que s'ha fet més feina en aquests tres anys que durant els últims 15 a l'Ajuntament".  Apa-li! No sé si qui es passa de ratlla és l'articulista o la mateixa alcaldessa, que Déu n'hi do!

Després llegeixes què s'ha fet i... fum. Segur que han fet més del que es refereix a la notícia, però crida l'atenció que surti el viver d'empreses, iniciat per l'antic Consistori i que està aturat, i el Mercat municipal, que segons diu Moreno, tenen moltes idees, però... Reconeix que han fracassat amb la regidoria de Ports i en la recollida selectiva, en aquest cas per culpa de l'incivisme d'alguns vilatans.

Estic d'acord que l'incivisme a Arenys de Mar, en matèria de brutícia a la via pública, és real i fa vergonya, però també penso que el govern hi podia haver fet més de la seva part. Si hi ha un reglament que permet sancionar, s'ha de sancionar. Moltes persones es mouen quan veuen el bastó. És una llàstima, però és així.

Entrar a governar no vol dir tenir moltes idees i prou, sinó que s'ha de ser resolutiu, eficient i eficaç. Un bon tros a l'olla si ens quedem amb les idees!

La meva impressió és que aquests tres anys han estat molt poc productius, més enllà de tancar temes que arrossegàvem d'anys. Pot semblar bé la compra de les Clarisses, però resulta incoherent amb la incapacitat d'aprovar un pla d'equipaments, perquè sumem més equipaments sense utilitzar.

Estic d'acord que no tot depèn de l'Ajuntament, sinó que hi ha temes que pengen d'institucions supramunicipals, però no ho hem de fer servir sempre d'excusa. Es podien fer moltes coses que no s'han fet, i alguna s'ha aconseguit o s'ha aturat gràcies a l'oposició.

Continuo pensant que l'Ona i en Josep Anton, amb els seus equips, poden ser unes alternatives de govern interessants, per sortir d'aquesta apatia de fa un parell de mandats.

Passi-ho bé senyor Millo!

Aquests dies hem conegut la nova feina de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, el senyor Enric Millo. Se'n va a Andalusia com a secretari general d'Acció Exterior. Aprofito per dir que trobo una poca-soltada el twit de l'expresidenta del Parlament català, la senyora Núria de Gispert. No es justifica en res.

El senyor Millo té el dret a trobar una feina, i el partit polític que el va utilitzar en feines no gens agradables l'ha de recompensar. La burla que alguns han fet (torno a deixar al marge l'expresidenta) és pel caràcter del senyor Millo, una persona que aparentment no brilla per la seva intel·ligència, o si més no per les seves aptituds socials.

Per justificar la seva anada a Andalusia, quan no en tenia cap necessitat, va dir que ell era català per casualitat. Una manera de parlar que pot semblar justificar el seu treball tan d'esquena als interessos de Catalunya, i amb això tornaria arribar a les conclusions que sempre comento de que el PP català mai ens ha defensat, sinó que s'ha posat a disposició del PP nacional per perjudicar-nos.

Sincerament crec que el senyor Millo més li valdria estar una mica calladet, anar treballant en allò que li ofereixin, i deixar de justificar-se, perquè ni en sap, ni té memòria o bé és un incoherent que diu allò que li interessa a cada moment, sense importar-li les pròpies contradiccions. Passi-ho bé senyor Millo!

Les declaracions del bisbe Xavier Novell indignen el PPC

Una de les coses que em molesta més dels partits polítics és la utilització de qualsevol cosa, qualsevol persona o institució amb finalitat partidista, i de manera totalment incoherent i contradictòria. Quan algú que no és polític diu alguna cosa que interessa no es diu res, però si allò que diu no agrada, llavors l'ofès sí que es queixa.

Permeteu-me que us digui que en això hi són tots els partits polítics. No és que jo els posi tots en el mateix sac, sinó que ells mateixos hi entren. De fet és un vici generalitzat que no és exclusiu dels partits polítics. La utilització de les declaracions dels altres per a satisfacció pròpia o bé per criticar-ho durament és molt habitual en tots els àmbits.

Haig de reconèixer que les declaracions del bisbe de Solsona, en relació al dret a decidir, em varen sorprendre. No estem massa acostumats que clergues joves del nostre país es posicionin d'aquesta manera, i no ho entenc com un posicionament polític, sinó de sentit comú. Estàvem tan acostumats a sentir els atacs dialèctics de l'arquebisbe Rouco Varela, que no ens crèiem que un bisbe actual pogués dir el que ha manifestat el bisbe de Solsona.

M'escandalitzen les declaracions de la senyora Alícia Sánchez-Camacho, exigint que el bisbe es dediqui a les seves funcions de bisbe, i demanant als altres bisbes que actuïn en contra d'ell. Qui s'ha cregut que és la senyora Sánchez-Camacho? A més, no recorda les declaracions de l'arquebisbe de Madrid exigint la unitat d'Espanya? No recorda tampoc les mans i mànigues de Rouco Varela per influir en el Vaticà pels nomenaments de bisbes, per qüestions polítiques? I la seva pressió sobre els governs socialistes i fins i tot de Mariano Rajoy?

I tot i que sembli que faci comparacions, en cap cas les declaracions del bisbe Xavier Novell estan en la tessitura de Rouco Varela, perquè el que el bisbe de Solsona ha dit és una evidència com que el dret a decidir està per sobre de qualsevol Constitució. La senyora Sánchez-Camacho és injusta i descaradament partidista en les seves exigències, i li hauria de caure la cara de vergonya perquè no hi ha dia que no critiqui algun comportament que ella mateixa ha tingut abans.

Jordi Pujol sí, però Alícia Sánchez-Camacho també

Poca varietat en els temes que es comenten a casa nostra. Es continua parlant de la V de l'Onze de setembre i de la consulta del 9-N. Es farà? no es farà? Mas diu que sí, mentre que la vicepresidenta recorda que ningú amb voluntat de governar pot exigir a cap govern que incompleixi la llei. Com s'explica tot això? Potser és que el govern té un as a la màniga? 

Lligat o no amb tot això, hi ha la famosa confessió de Jordi Pujol i les conseqüències que se n'ha derivat i una pregunta que molts ens formulem: Pot Alícia Sánchez-Camacho exigir Pujol a presentar-se al Parlament quan ella s'hi va negar? A la vida la coherència és important, però en política hauria de ser imprescindible. Com pot un polític demanar el nostre vot si actua de manera incoherent, exigint als altres allò que ell no és capaç de fer?

Estic totalment d'acord en que Pujol doni la cara al Parlament i expliqui el seu comportament i passar la vergonya del que ha enganyat tothom, però si el PP sabia alguna cosa i va planificar la trobada de la senadora amb l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, ho havia de dir. Amagar un frau no és el mateix que realitzar-lo, però es converteix en encobridor i no crec que això sigui massa ètic ni justificable.

Les compareixences al Parlament no són la bicoca, però tenen un significat que per ell sol ja té la seva importància. La negativa a presentar-s'hi és una demostració de menyspreu a la institució. Aquest menyspreu el va tenir la senadora que la va escollir per anar a Madrid. Espero que Pujol no actuï de la mateixa manera, i estic convençut que no ho farà perquè li demana l'Alícia Sánchez-Camacho, sinó per respecte a la institució i al país.