El PSOE no és diferent dels altres partits i com a tal acostuma a "col·locar" els seus militants fidels per assegurar-los la nòmina en moments difícils. Acceptant la política com a professió es pot entendre que les persones que han estat vivint de la política i de res mes, se'ls compensi "col·locant-los" en algun lloc que els continuï mantenint. Els que pensem que la política no és un ofici, sinó que hauria de ser un servei, per un temps més o menys llarg, ens resulta nefast que es blindi els polítics a costa de l'erari públic.
El paer Àngel Ros, president del PSC, quan ha vist que la seva continuïtat al capdavant de la Paeria de Lleida no estava segura, s'ha buscat una alternativa i el seu amic Borrell, ministre d'exteriors, li ha proporcionat el lloc: l'ambaixada espanyola a Andorra.
També, en la mateixa jugada, sembla ser que el seu gendre, que va "col·locar" a la Paeria, tot i haver demostrat la seva nul·litat, l'ha fet "col·locar" a la subdelegació del govern, convençut que quan marxi de la Paeria, el seu gendre tindria els dies comptats.
Tot això és el que molesta i provoca desconfiança vers els polítics. No tots són iguals, però hi ha massa casos que demostren la mala praxi de la política. La conclusió a què arribes és que per ser polític has de ser molt amic dels que manen més que tu, i d'aquesta manera anar pujant graons. No és tan important la vàlua personal, com la capacitat d'afalagar el superior en el moment i lloc oportú. És per això que anem tan bé!
