Campanya informativa sobre l'ús del patinet

La policia local d'Arenys de Mar ha anunciat l'inici d'una campanya informativa sobre la nova normativa de l'ús dels vehicles de mobilitat personal, és a dir, els patinets. Fa ja uns mesos que es va aprovar una normativa local, però en aquests moments ha canviat la normativa d'àmbit estatal que incorpora dos elements molt importants a tenir en compte i que fins ara no es contemplaven. Per una banda, tots els patinets s'han de registrar a la Direcció General de Trànsit, i per l'altra necessiten disposar d'una assegurança per a poder circular.

És una bona idea aquesta iniciativa amb la intenció de no abocar-se a sancionar qui incompleixi la normativa vigent, i, en canvi, ajudar a difondre-la i animar els seus usuaris a complir-la per a la seguretat de tots, la dels vianants i també la d'ells mateixos.

Circular per Arenys de Mar no és fàcil. Tenim un parc mòbil important i els carrers molt estrets. La Riera s'emporta bona part del trànsit i no té uns vials clars alternatius. Si a tot això hi afegim els patinets, la cosa es complica. Però el problema s'agreuja quan els seus usuaris incompleixen la normativa amb fets prou greus i perillosos. Qui no ha vist circular patinets en sentit contrari o bé per sobre les voreres? Això està prohibit i em consta que alguna sanció s'ha aplicat, però no impedeix que no hi hagi dia que no en vegis algun circulant malament.

A les xarxes socials, parlant de temes locals, veus molt sovint queixes per incivisme. Penso en els passejadors de gossos que no recullen els excrements o bé permeten que es pixin a les façanes o mobiliari urbà. Això és cada dia. També tenim el problema de qui no respecta els horaris ni el sistema de treure la brossa al carrer, o aquell que utilitza les papereres per allò que no estan destinades. 

Els patinets són perillosos perquè poden agafar velocitats per sobre del permès i te'ls pots trobar en llocs que no t'ho esperes. És bo, doncs, que s'informi bé dels drets i deures dels usuaris dels patinets, també dels que els patim, caminant pel carrer, i quan estigui tot ben explicat, començar a sancionar a aquelles persones que no tenen cap mena d'interès de conviure respectant els altres.

Vehicle privat versus transport públic

Avui llegia un article al diari ARA que parlava de la saturació de cotxes a les Balears i com es vol resoldre. No entraré en detalls en el tema perquè tampoc ho conec gaire, encara que hagi viscut alguna experiència, però sí que voldria incidir en un fet que és comú arreu, sobretot quan es demana reduir els desplaçaments amb vehicle privat.

No hi ha dubte que la principal raó per anar amb el teu cotxe és la comoditat. Si no has d'estar pendent d'horaris de trens o autobusos i pots arribar fins al lloc exacte on has d'anar, t'estalvia molts maldecaps. Lluitar contra la comoditat no és fàcil, però en tot cas si el transport públic no està ben resolt, la lluita acostuma a ser inútil. Ja s'ha perdut d'entrada.

Només amb una xarxa de transport públic extensa, que arribi arreu i amb una amplitud horària pot estalviar el vehicle privat. Si no ho poses fàcil, no esperis que la gent es resisteixi a agafar el seu cotxe.

Si vius en una gran ciutat tens molts punts per prescindir del cotxe particular. Si el transport urbà està ben resolt, i els desplaçaments a fora són puntuals i disposes també de bona comunicació, perquè t'has de carregar de despeses d'aparcament, assegurança, revisions i manteniment del vehicle. Agafa el transport públic i, si cal, lloga puntualment un turisme per fer un extra.

El problema sorgeix si vius en un poble petit i mal comunicat. Potser no tens tampoc tants problemes per aparcar, i la comoditat de sortir quan vols i on vols, és molt difícil de contrarestar quan els horaris del transport públic no són generosos.

Arenys hem viscut l'experiència d'una recollida de signatures per aconseguir un transport públic al centre sanitari de referència. Avui, desplaçar-t'hi sense cotxe particular és gairebé impossible, llevat que et mentalitzis a seguir una cursa d'obstacles sabent l'hora que surts, però no l'hora que arribes.

És bo que ens mentalitzin sobre la necessitat de reduir els desplaçaments privats, però la solució exigeix millorar l'oferta de transport públic. No es poden demanar peres a l'om.

A vegades, calen condemnes severes

Conduir ebri amb un cotxe sense assegurança i no havent passat la revisió de la ITV des de fa tres anys no és fet puntual, sinó que forma part de la manera de ser i obrar d'una persona i, per tant, davant del risc d'haver pogut provocar una desgràcia, la condemna ha de ser severa, si no volem que ara tothom faci el que li roti posant en perill la vida dels altres.

Desconec els càrrecs que se l'imputaran a aquest jove de vint-i-dos anys, que conduïa pels voltants d'Alcarràs, però m'agradaria pensar que la pena serà prou severa per fer-lo reflexionar. Estic convençut que no és la primera vegada que actua d'una manera incorrecta. Potser de no tanta evidència com ara, en conduir contra direcció i alarmant els cotxes que ho feien correctament.

Considero que hem perdut l'autoritat i tothom es veu en cor de prendre'ns el pèl. Una cosa és actuar al teu aire incomplint les normes que ens hem fixat per a una bona convivència, però l'altra és posar en risc els altres. Esdevenir un perill per a la salut i la vida de tots els altres. Si això no és motiu per una condemna exemplar, ja em direu què cal fer perquè tot el pes de la justícia caigui sobre un incívic i delinqüent?

Deu ser la meva manera de pensar i estar educat que quan llegeixo notícies com aquesta em desespero. No puc entendre que hi hagi persones tan salvatges, si em permeteu l'expressió. Un mal dia el pot tenir tothom, i sempre hem d'acceptar la nostra responsabilitat i acatar-ne les conseqüències, però com deia al començament, aquest jove no estava fent un acte aïllat. No disposar d'assegurança o no haver fet la revisió del vehicle més de tres anys enrere, no són actes d'un dia, sinó que s'allarguen en el temps. En algun moment tenen la ment clara i són conscients que no es comporten com caldria. És per això que la pena ha de ser més severa.

I amb vint-i-dos anys no estem parlant d'un adolescent. Ja ha tingut prou temps per adonar-se de què és la vida i de quines són les seves obligacions com a ciutadà. Si no ho ha après, caldrà fer-li aprendre d'alguna manera, encara que sigui a la força. Hi ha perdó possible, però després del penediment i la reparació dels mals. Estem massa acostumats a la reparació dels danys i poc a preveure'ls.

No n'aprenem!

En clau local hauria de parlar de la commemoració de l'1 d'octubre a la nostra vila, el passat 28 de setembre. N'hauria de parlar, però només ho puc fer a partir de les informacions que han anat apareixent, i també dels comentaris que feien els assistents als actes, ja que no vaig poder ser-hi per un compromís contret, per aquell dia, des de feia uns quants mesos abans. Parlar de la festa i de l'enrenou que ha provocat l'impagament als professionals que varen treballar aquell dia o en la seva preparació, no em ve de gust, encara que d'alguna manera n'ha de quedar constància.

No em ve de gust quan veus que tothom s'expulsa responsabilitats i culpa els altres. Al final sembla que ningú no és culpable de res, però hi ha persones i empreses afectades que, de moment, no han cobrat pels serveis prestats.

No és agradable perquè t'adones que tot estava penjant d'un fil, sense un guió prou clar, i, en canvi, cap administració va fer servir els filtres i controls per assegurar-se que aquells actes es podien celebrar amb un mínim de garanties, en seguretat i bons serveis. Potser qui no va donar permís als actes a programar a la tercera platja ho va veure més bé.

Ara tothom intenta eludir responsabilitats i mira de carregar les culpes a l'altre, però seria bo que cadascú assumís els seus errors, la inconsciència o la mala fe, segons els casos. Jugar amb els diners dels altres és molt fàcil, i encara més si després no n'ets responsable, ni que sigui subsidiàriament.

Tenia escrit un text que he deixat al calaix. Hi ha massa desinformació i no és bo posar més llenya al foc quan no disposes de la certesa que allò que t'han explicat s'ajusta a la realitat. 

Al davant de tot això hi ha un organitzador que va moure cel i terra per celebrar una festa que molt probablement no tenia futur, ni possibilitats d'èxit, no tant en el resultat artístic, que tothom ha valorat positivament, com en l'econòmic. Els costos que es deriven s'han de poder satisfer. També hi ha unes entitats i uns partits polítics que es varen apuntar al joc, potser massa alegrament, sense analitzar a fons tots els preparatius. I també hi ha unes administracions locals que varen permetre que els actes programats no anessin acompanyats d'un pla de seguretat, d'una assegurança de responsabilitat civil, i d'uns serveis mínims d'higiene i atenció personal. 

És per tot això que reclamo l'assumpció de responsabilitats, i no tants esforços per treure's les puces de sobre. No en volia parlar, però és massa important per deixar-ho de banda, i ens ha de servir de lliçó per al futur. No tornem a ensopegar amb la mateixa pedra!

La moralitat de la immunitat

Més d'una vegada m'he preguntat si la immunitat és o no una immoralitat que ens hem imposat, en el cas espanyol, a través de la Constitució. Particularment em molesta que es parteixi alegrament de la idea que un rei o un càrrec públic tingui immunitat que li permeti fer qualsevol cosa sense haver de donar comptes a ningú. Ho trobeu tan normal i lògic? No creieu que és una mica una immoralitat?

    En l'exercici de la responsabilitat pública es pot entendre que hi hagi un mecanisme de protecció davant del risc de ser víctima del xantatge o l'amenaça judicial, per errors que es puguin cometre. Tots podem equivocar-nos i quan tenim responsabilitats sobre tercers, els errors els poden perjudicar greument. Per això cal vetllar perquè els que han estat escollits (o no, en el cas d'un rei) per governar i prendre decisions, tinguin algun tipus d'assegurança que els alliberi d'un judici sever, sense garanties. Una cosa molt diferent és aprofitar-se de la immunitat per delinquir.

    Considero que la immunitat no pot ser un paraigua que ho cobreixi tot, perquè llavors és quan es descobreixen actes de corrupció que queden emparades de manera que no tens manera de portar a judici a aquell que s'ha aprofitar del càrrec per enriquir-se. 

    Tenim prou exemples que ens haurien de servir per reglamentar correctament la immunitat, i saber discernir quan uns actes han de protegir-se i quan no. Si un rei ha actuat de manera corrupta per aconseguir uns beneficis personals, no pot estar al marge de la justícia i n'ha de donar comptes, i pagar pels delictes comesos. Si un president d'una nació ha provocat un intent de cop d'estat per mantenir-se al poder, com podria interpretar-se de les accions del senyor Trump, no pot aixoplugar-se sota la immunitat, sinó que ha de donar comptes dels seus actes i pagar la pena corresponent.

    Si realment pensem que la sobirania resideix en el poble, que és qui escull els seus governants, hem de fer que aquests actuïn de manera honesta i atacar de ple qualsevol intent de corrupció. Si els escollim és perquè decideixin en benefici de tots nosaltres, i no perquè es beneficiïn de la seva posició, lucrant-se a costa nostra. Hi ha actuacions que no tenen cap tipus de justificació, i aquestes no es poden emparar mai sota el paraigua de la immunitat. Caldria revisar què entenem per immunitat i, sobretot, quins casos són legítims i moralment acceptables i quins no. Ni els resultats electorals, ni l'herència familiar, en el cas de la reialesa, poden ser refugi de delinqüents. 

El govern confia en la sort les festes de carrer

Hi ha coses que no les puc entendre i encara menys si vénen proposades per una persona que representa que té un càrrec de responsabilitat, com la de regidor de govern de la nostra vila. Aquests dies ha estat notícia que el govern municipal es desentenia dels riscos que puguin haver-hi en l'organització de les festes de carrer. La notícia deia que l'assegurança de l'ajuntament no cobria els actes organitzats pels veïns i que la solució passava per advertir-los i no obligar-los a contractar una assegurança.

La mesura és greu i irresponsable, i no és digne d'un regidor o equip de govern. Què passarà si en algun dels molts sopars i festes de carrer que tenen lloc les nits d'estiu passa un fet greu? Qui serà el responsable? Jo entenc que l'Ajuntament és qui autoritza l'acte i per tant ha de preveure que tot estigui contemplat. Si no vol exigir la contractació de l'assegurança dels veïns, el que ha de fer és contractar-la l'Ajuntament, o bé negar el permís per celebrar la festa.

No pot ser que tinguem uns governs municipals irresponsables, que no preveuen les coses i només actuen a mata-degolla, esperant que la sort els acompanyi i no s'hagin de lamentar víctimes o desgràcies.

M'he llegit les notícies de Ràdio Arenys en relació al Ple d'ahir, i he vist que hi va haver força picabaralles entre govern i oposició. És normal, sobretot després que l'anterior govern municipal patís una moció de censura. Dit això, però, la seva feina no és només de barallar-se, sinó de trobar solucions a les coses, i per sobre de tot ser coherents.

Si és cert el que diu la notícia sobre la resposta de l'alcaldessa a la intervenció de la CUP pel que fa al procés participatiu per saber on volem els vilatans que s'ubiqui la Biblioteca, ho trobo lamentable i denunciable. El govern diu que vol comprar les Clarisses i que si després els arenyencs no hi volen la Biblioteca, ja buscaran altres coses per posar-hi. Suposo que el mateix que estan fent amb la caserna de la Guàrdia Civil, l'Estella Maris, la Casa de les Aigües, la Raureta...