L'engany de Putin

A mesura que passen els dies la guerra a Ucraïna avança i cada vegada Putin es veu més valent contra totes les mesures sancionadores d'Occident. No sé si és cinisme o simplement maldat, però fa l'efecte que Putin es troba bé encarant-se a Occident i prenent-nos el pèl. Va fent arribar missatges contradictoris amb el que realment passa, i d'alguna manera despista els seus adversaris. 

La darrera amenaça que he llegit a la premsa és la de tallar el subministre de gas si no se li paga en rubles. Una mesura per reforçar la seva moneda que s'ha vist perjudicar pel bloqueig econòmic dels països de l'OTAN. Putin se sent valent per la dependència energètica d'Europa i pel suport que rep bàsicament de la Xina. 

Entretant els europeus estem patint unes restriccions i una alça de preus que desestabilitza tot el sistema. Una situació que es pot trampejar si no té una llarga durada, però que cada vegada resulta més feixuga, i amb conseqüències desfavorables per a les nostres economies.

Aquest estira i arronsa entre els països occidentals i Rússia, amb Ucraïna patint-ne les conseqüències més dramàtiques, sembla envalentir el líder rus, i d'alguna manera satisfer el seu ego. Cada vegada se sent més fort, sobretot tenint en compte que no l'importa gaire el que pugui patir la població russa. De fet ell pretén sentir-se l'amo de l'imperi, un imperi que havia fet aigües, i que ha lluitat des de fa anys per capgirar.

Sap molt greu que amb tot això hi hagi víctimes mortals, tant d'un costat com de l'altre, i que la pressió que Europa i el EUA estan fent, no serveixi de gaire. Hem passat d'un cert optimisme, pensant que el bloqueig econòmic podria fer canviar d'opinió a Putin. Ho va semblar quan afirmava que s'acontentava amb les repúbliques de l'est, deixant de castigar la capital ucraïnesa, però hem pogut observar que era tot una mentida, perquè continua castigant tot el país.

Només ens queda esperar qui aguantarà millor la situació tensa entre els dos mons, amb ganes de creure que la guerra no es pot eternitzar, i que cal trobar una solució el més aviat possible. Putin ens enreda a tots, i a sobre es fot de nosaltres.

Un Euro mal planificat pot suposar el caos a la UE

Diversos temes són notícia, però potser la situació de Grècia ocupa el lloc destacat. Es parla molt de la seva situació econòmica i de la possibilitat de que deixin l'euro. Molts internautes preocupats, però... són solidaris o tenen por dels efectes que ens pugui ocasionar la seva sortida de la moneda europea?

¿Tenim prou coneixement del què passa a Grècia, de per què s'ha arribat fins aquí i quines són les millors eines per resoldre el tema amb el mínim cost? Penso que desconeixem el fons. Tenim informacions superficials i esbiaixades, depenent dels mitjans que consultem. És bo per a Grècia, i els grecs, sortir de l'euro? És aquesta l'única sortida possible? Per què la troica no ho vol?

El Nobel d'Economia Paul Krugman anima els grecs a votar 'no' en el referèndum, i el seu govern a preparar la sortida de l'euro. Segons l'economista, l'euro és la causa de tota aquesta situació, perquè es va unificar monetàriament els països europeus sense unificar la política fiscal i bancària. A més acusa les autoritats europees de continuar en una política equivocada d'austeritat que en el cas de Grècia no tindrà fi i la situarà en una depressió sense que se'n pugui sortir mai més.

Fa anys, sí, anys que uns quants economistes de reconegut prestigi han predicat que la política d'austeritat imposada als estats europeus era un greu error, i encara continua aquesta dèria. No és estrany que Paul Krugman sigui mal vist pels polítics que marquen les directrius econòmiques de la Unió Europea, i se'm fa difícil entendre la seva obsessió per continuar predicant l'austeritat, a no ser que hi hagi uns interessos molts clars que no se'ns expliquen.

No diré mai que la situació de crisi europea sigui fàcil de resoldre, però continuaré pensant que la política de l'austeritat no és el millor camí per trobar la solució. Des dels meus petits coneixements d'economia, defenso clarament la posició del Nobel Pau Krugman.

Russos i creuers a la baixa

Avui podies llegir dues notícies referides al turisme que no són massa positives. Per una banda ens deien que el mes de juliol ha experimentat una disminució del 20% en el nombre de creueristes a Barcelona respecte a l'any passat, i l'altra el descens important de turistes russos al país. Les previsions que s'havien fet, per l'experiència dels darrers anys, s'han vist estroncades. Sembla ser que la devaluació de la moneda russa en seria una primera causa, i també la propaganda estatal per anar de vacances a altres estats o a la mateixa Rússia.

He recordat un escrit de Xavier Roig en què, com acostuma a ser en ell, es queixava molt que baséssim les nostres expectatives de creixement econòmic en el turisme. Tot i que ell en té mes coneixement, jo seria menys radical i diria que no és bo pensar que el turisme és la nostra salvació, però sí que és important tenir-lo en compte i innovar.

El redactor de la notícia sobre la disminució del nombre de turistes russos d'enguany, afegia que aquests eren els que més consumien, per la qual cosa el descens és més impactant. Els turistes majoritaris de poblacions com Lloret i Calella, aporten pocs diners, si bé la suma d'ells és important, però els maldecaps que ocasionen no ens fan gaire bona propaganda.

Hem treballat poc el turisme de qualitat, pensant que amb els turistes de les poblacions abans esmentades ja en teníem prou, i ara que semblava que trobàvem el filó amb els creuers, ara ens diuen que aquests també es desinflen.

Em ve a la memòria el famós estudi econòmic d'Arenys de Mar, que havia de servir de base per promocionar la vila i fer-la créixer econòmicament, però que ens hem quedat com sempre amb una mà al davant i l'altra al darrere. Els diferents equips de govern que han passat per l'ajuntament han estat incapaços de rellançar la vila i continuem vivint del record i anant a treballar a fora de la població perquè a casa poca feina hi ha.

On va a parar el nostre vot europeu?

Segur que són molts els motius perquè en les eleccions al Parlament europeu hi hagi un percentatge tan alt d'abstenció. No ens acabem de creure les seves competències ni sabem veure-hi els beneficis, els resultats... Els candidats tampoc enamoren massa, que diguem, i potser perquè el vot al partit que nosaltres seleccionem té una aplicació no sempre prou clara en la pràctica.

Votar, per exemple, CIU és dividir el vot entre el Grup del Partit Popular Europeu, on s'hi adscriu Unió, de bracet del PP,  i el Grup Aliança Lliberal i Democràtica, que s'hi apunta CDC. Al mateix temps, compartim vots amb el PNB a qui l'ajudem a que hi entri el seu representant. Votar el PSC és aconseguir com a molt un parell de diputats d'entre una llista de molts socialistes espanyols. El mateix podem dir del PP. Les altres candidatures són més clares, encara que amb pocs efectius i desconeixent força on s'enquadraran en el moment de constituir el Parlament. 

Aquestes incògnites, que potser caldria que els partits ens clarifiquessin, no ajuden massa a que els catalans ens animem a anar a votar, encara que es presentessin plegats.

Si els partits catalans que estan per la consulta, haguessin decidit presentar-se junts, on s'haurien adscrit els diputats escollits? a quin grup parlamentari? si els diputats de CIU es divideixen en dos grups, no hauria passat el mateix amb els diputats d'aquesta llista unitària? Llavors on hi ha la gràcia?

Si resulta complicat entendre el posicionament dels diferents grups parlamentaris a Catalunya i Espanya, sobretot a Espanya, no és estrany que això es compliqui quan parlem del Parlament europeu. 

Si en la política més propera cal un esforç pedagògic i generador de confiança, en el cas de les europees l'esforç ha de ser més gran. Convertir-ho en un cementiri d'elefants, com ha passat massa sovint, com a moneda de canvi o gratificació pels anys dedicats a la política, no ajuda gens a que la ciutadania ens prenguem aquestes eleccions prou seriosament.

Un nou intent de pagar sense diners

Llegia avui a la premsa que es vol implantar unes targetes per fer els petits pagaments, aquells per als quals no utilitzes la targeta de crèdit, els micropagaments que diuen alguns. La Caixa i un parell de bancs distribuiran un tipus de targetes, anomenades contactless, a Madrid i Barcelona, per fer la prova. Es tracta d'utilitzar-les en pagaments per sota dels 20 euros. Un sistema de pagament que t'estalvia portar monedes i als comerços els hi estalvia les comissions que paguen per les transaccions amb targeta de crèdit.

La posada en marxa d'aquesta iniciativa a Madrid i Barcelona, a diferència d'altres municipis més petits on ja s'ha provat, determinarà si és un encert i si definitivament s'ha trobat el sistema. Tots recordem antics intents d'eliminar la xavalla i substituir-la per una tarja que havies de carregar a la caixa o banc.

També, en algunes poblacions, els comerços organitzats en associacions, havien creat unes targetes per a la compra en els seus establiments. Un sistema que funcionava entre els clients habituals, però no en el cas de passavolants.

L'èxit o fracàs d'aquest nou intent dependrà de l'àmbit d'aplicabilitat i la seva generalització per a tot tipus d'establiment. L'avantatge de les targetes de crèdit és que les pots fer servir pràcticament arreu, i en tot cas ja evites d'entrar als establiments que no les reconeixen, la qual cosa incentiva perquè les adaptin, malgrat els representi uns costos bancaris.

En el meu cas, si la targeta és acceptada d'una manera general, la utilitzaré amb la mateixa facilitat amb què utilitzo la targeta de crèdit, doncs sóc molt poc amant de portar diners a sobre. Probablement és el futur que ens espera. Si vàrem ser capaços d'emetre moneda valorada per sobre del seu propi valor, per què no hem d'anar a parar a la targeta? Si ho hem fet per a pagaments a crèdit, per què no podrà ser amb pagaments al comptat?