Informació incompleta?

Alguna vegada hem sentit a dir que hi havia un excés de notícies, sobretot amb l'arribada de les xarxes socials. Sempre he cregut que l'abundància de notícies no era mai un problema. En tot cas el problema és la incertesa sobre la veracitat d'allò que llegeixes o, en el cas que avui comento, si hi ha tot el que passa o la informació rebuda és incompleta.

El diari ARA es feia ressò del mapa que et permet localitzar els refugis climàtics que pots tenir a tocar de casa. Un mapa que el proporciona el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya. Si hi entres pots veure tota mena de refugis, siguin edificis climatitzats o espais ombrívols i frescos.

La notícia pot ser interessant, sobretot per aquelles persones que la seva casa no està prou preparada per afrontar aquestes calorades que patim des de fa una bona colla de setmanes. Perquè ja no es tracta d'una onada de calor, sinó d'una temporada ben llarga de temperatures que en diuen fora de la normalitat, però que aviat haurem d'assumir com a normals.

Dic que podria ser una notícia interessant si reflectís bé la realitat, però temo que no sigui així. Les preguntes que em faig són: Com ha obtingut el Departament d'Interior les dades per poder confeccionar aquest mapa? S'ha assegurat que es relacionaven tots els refugis declarats als municipis catalans? 

Puc entendre que algun municipi no disposi de cap refugi climàtic, però m'estranya que això succeeixi a molts municipis catalans, i poso en dubte l'efectivitat de l'esmentat mapa quan veig, per exemple que a la meva vila no hi apareix cap refugi climàtic, quan em consta que el nostre Ajuntament n'ha relacionat uns quants. I és aquí on em pregunto novament: És culpa del nostre Ajuntament que no ha comunicat les dades al Departament d'Interior de la Generalitat, o bé el govern català ha estat poc curós a l'hora d'exposar el mapa, sense tenir la seguretat que tots els municipis hi han dit la seva?

L'exemple d'avui és una demostració que totes les notícies que rebem les hem de contrastar, fins i tot aquelles que ens venen de diaris que considerem seriosos i que ens diuen que les han tret de fonts gens sospitoses de no ser eficients, o sí?

I les eleccions al Parlament quan?

Té raó Miquel Iceta quan parla de la hipocresia d'ERC i JxCat a l'hora de fer pactes, cadascú pel seu compte. Realment el plantejament dels dos partits independentistes és per fer-nos reflexionar i, com a mesura més lògica, trencar el govern de la Generalitat i convocar noves eleccions. Si, com han demostrat des de fa temps, ERC i JxCat són incapaços d'anar junts, el millor que poden fer és partir peres i anar a unes noves eleccions.

Aparquem el procés i ja en parlarem quan tinguem les coses clares, i anem per resoldre la inestabilitat del govern, la paràlisi que Torra i tot el seu equip han provocat a la gestió governamental. No podem estar més temps aturats, necessitem un govern fort i que treballi, que deixi de mirar-se el melic i somiar despert.

Els pactes amb els socialistes, vist el panorama actual, han demostrat la hipocresia d'uns i altres. No es pot estar argumentant la defensa de l'aplicació de l'article 155 per després acabar-hi pactant. No vull pas dir que no siguin bons pactes i puguin comportar un desencallament de la situació actual, però llavors que callin i no xerrin segons els convingui.

Tot plegat demostra la manca de polítics seriosos, de bons polítics capaços de dirigir les nostres institucions. Fa vergonya veure segons quines majories, amb una incapacitat manifesta per tirar endavant les polítiques públiques. Ja va sent hora de clavar un cop de puny a la taula i començar de nou. Senyor Torra, convoqui eleccions!

Preparats? Un, dos, tres... 21D

A poc més d'un mes de les eleccions catalanes i encara no iniciada la campanya electoral, ja sabem a qui podem votar i a qui no, si ens movem en clau sobiranista o unionista. La llista del president Puigdemont, ERC i la CUP, per aquelles persones que busquen la independència; PSC, PP, C's i En Comú Podem, per aquelles que no es considerin independentistes.

Si la classificació la fem entre dretes i esquerres potser no tots coincidirem. Hi ha alguns partits clarament definits, però d'altres la seva classificació és més opinable. La meva proposta seria la CUP i En Comú Podem, a l'esquerra; ERC al centre, i PP i C's a la dreta. Em quedarien fora la llista del president i el PSC. Quant a la llista del president s'haurà de mirar qui la conformen, i el PSC hi ha una barreja de dreta intensa (exUDC), extrema dreta (SCC) i esquerra moderada (socialistes), que fa difícil situar-lo.

A partir d'aquí sorgeixen diferents preguntes: a qui opti pels independentistes, quina garantia tindrà que els elegits ja estaran preparats i no la tornaran a espifiar? Hauran tingut temps per arreglar tot allò que no els ha funcionat? Creuen que l'actitud del PP serà diferent? i la dels estats europeus?

Qui opti per l'esquerra, atès que difícilment hi haurà una combinatòria amb majoria suficient, què prioritzaran? l'esquerra independentista (CUP)? l'esquerra dels dubtes (En Comú Podem)? ERC, que ho porta al nom? El PSC, que se'n considera, malgrat les incorporacions actuals?

L'opció més clara és per als ciutadans de dreta i unionistes. Només tenen dues opcions (PP i C's), i a més saben que votin qualsevol de les dues, l'única diferència seran els noms, però no la seva actitud al Parlament català.

Segur que fins a l'inici de la campanya electoral passaran moltes coses i probablement seran unes altres les preguntes que ens haurem de plantejar. A mi, però, em preocupa que els candidats, de la llista que sigui, tinguin clar què volen aconseguir. No podem estar més temps en fals. Serem seriosos?

El doble error d'Ernest Maragall

Penso que el senyor Ernest Maragall no sap ben bé què vol i encara menys què demana. Proposar a ERC i ICV d'anar junts amb MES en les properes eleccions al Parlament català i a més pensar que això representaria una força d'esquerres, és, al meu entendre, un doble error. 

En primer lloc pensar que ERC és un partit d'esquerra, malgrat el que digui el nom, és tenir un concepte de l'esquerra molt esbiaixat. Ni als mateixos de MES els podríem considerar massa d'esquerres i demaneu-li als d'EUiA què en pensen dels seus socis d'ICV. 

Pretendre defensar la independència de Catalunya anant en coalició amb ICV és el segon error. El mateix que passa amb UDC, encara que ambdós partits comptin amb militants independentistes. S'ha de ser coherent i deixar-ho ben clar. Quan féssim el recompte dels vots tindria molts escrúpols en considerar els seus vots d'independentistes, tal com ara podem dubtar dels vots a CIU.

Aquí les úniques forces que s'han manifestat independentistes són ERC, CDC i la CUP, i aquests tres no aniran junts. Les altres combinacions no deixen clar què defensen i, per tant, d'eleccions plebiscitàries res de res.

Parlem molt de la necessitat que siguin transparents, però jo insistiria també en que cal ser coherents i seriosos. Darrerament la seriositat en els partits polítics catalans deixa molt que desitjar. Si no hi posen remei estarem marejant la perdiu com hem fet tota la vida, i la història d'aquests tres darrers anys serà simplement això, història.

Encara hi ha qui es pren la independència massa a la lleugera

El que està passant a Crimea, salvant les distàncies, ens hauria de fer reflexionar, sobretot a qui és molt lleuger a l'hora de sentenciar i defensar visceralment posicions d'un signe o un altre. La vida no és tan simple com alguns creuen, ni tot es pot decidir d'un dia per l'altre amb una simple manifestació. Cal caminar amb intel·ligència, però també amb decisió, sense ignorar punts de vista diferents als nostres.

Per què ho dic això? doncs perquè fa un dies que molts independentistes es col·locaven a favor d'Ucraïna, com a país feble davant la poderosa Rússia. Els ucraïnesos eren els bons i el govern rus el malvat i pervers que sembrava la discòrdia a la regió autònoma de Crimea.

Ara, potser algú ja no ho veu de la mateixa manera, o si més no caldria pensar en les persones de Crimea que prefereixen annexionar-se a Rússia abans que continuar com a regió autònoma d'Ucraïna. A qui hem de creure? Al govern rus? al govern ucraïnès? al parlament de Crimea? als habitants de Crimea? oi que no és tan clar?

Desconec la realitat d'ambdós països i per tant sóc incapaç d'opinar sobre què és més convenient, però defenso el dret a decidir i per això haig de creure que la població de Crimea, com la població de Catalunya, té dret a decidir quin vol que sigui el seu futur. No és això la democràcia?

L'enuig que ens pugui provocar el president Putin no pot ser motiu per privar als habitants de Crimea a votar lliurement què vol ser. Potser ens fa més gràcia que siguin ucraïnesos, però si ells no volen, no és més just que puguin expressar-ho a les urnes?

A casa tenim molta feina, tant en la discussió sobre el dret a decidir, com en les retallades de tot tipus, no només econòmiques sinó també socials i de drets humans, alguns d'ells assolits després de molts anys de lluita i que ara uns ministres conservadors radicals ens estan negant. Mirem què passa al món, aprenguem de la història, però treballem a casa i comprometem-nos. No des del sofà, sinó a peu de carrer, a les tertúlies, en el temps de lleure i al treball. Siguem coherents amb el que exigim als polítics i no ens deixem vèncer fàcilment. 

Vivim uns temps molt complicats, no només per la possibilitat de decidir el futur amb o sense Espanya, sinó també per decidir quin model de país volem, socialment i polític. El futur l'hem de construir entre tots. No jutgem a la lleugera. Toquem de peus a terra i siguem seriosos.