Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estratègica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estratègica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 d’abril del 2018

Els grans partits espanyols i la corrupció, un frau democràtic

La lògica, el sentit comú haurien de col·locar C's molt lluny de les primeres posicions ens unes hipotètiques eleccions generals. El seu descarat engany hauria de fer enrere els milers de votants que va tenir i deixar-los a l'estacada. Aquesta seria la reacció lògica si a l'hora de depositar el vot a l'urna cadascun dels electors repassés quines varen ser les promeses de C's i quin ha estat el seu comportament, però aquesta lògica no succeeix.
C's es va presentar per trencar el bipartidisme amb un missatge clar: fer fora de la política els partits i personatges corruptes. El seu compromís era no pactar amb els corruptes i això podia entusiasmar a més d'un, en un país on la corrupció està en l'ordre del dia.
Aquest compromís no s'ha complert. C's continua donant suport al PP encara que pensi guanyar-lo en les properes eleccions. C's no ha tingut oportunitats de comportar-se de manera corrupta, però no ha complert la seva promesa de deixar de donar-los suport. A la Comunitat de Madrid ha quedat clar que no tenen intenció d'actuar com ens varen prometre. La creació d'una comissió d'investigació és una manera de dissimular el seu posicionament i permetre que la presidenta mentidera continuï al capdavant del govern autonòmic. Aquí el PSOE ha estat clar, però permeteu-me que tingui els meus dubtes a l'hora de valorar aquesta actitud. Crec que és purament estratègica, perquè on podria ser clau a l'hora de presentar una moció de censura, al Congrés de diputats, aquí no ho fa. Per què? Potser no ens ho voldran explicar, però la seva inacció també hauria de tenir-se present en el moment de dipositar el nostre vot en les següents eleccions. La conclusió és que els tres partits estan molt lluny dels interessos dels espanyols. La política espanyola és un frau democràtic que es repeteix des de fa molts anys.

diumenge, 5 de juny del 2016

Una escalada més en les incerteses del Sàhara

Què passarà amb el Sàhara? Amb la mort del líder i fundador del Front Polisario, i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Mohamed Abdelaziz, s'obre un període d'incerteses més grans, fins i tot, de les viscudes fins ara. La seva figura i empenta ha fet possible la resistència al govern del Marroc fins ara, reclamant la independència que cap país del món ni la mateix ONU ha estat capaç d'atorgar-li, malgrat els acords que fins ara hi ha hagut.
Com passa sempre, no n'hi ha prou en tenir la raó, sinó que cal la força necessària per a què te la donin. S'ha vist en bons ulls les seves aspiracions, però la força i estratègia marroquí ho ha impedit des del primer dia. I quan ets un perdedor tens moltes dificultats perquè et reconeguin els teus drets.
Els enemics del Front Polisari no són només externs, sinó que internament hi ha moltes dificultats per mantenir el pols de la independència, i en les noves generacions cada vegada hi ha més joves que qüestionen viure sempre en aquesta reivindicació fallida. Amb la desaparició del líder és més que probable que les postures contestatàries prenguin força, amb la qual cosa el seu futur és molt incert.
En la distància, les famílies que en algun moment de la nostra vida hem acollit nens del campament de Tindouf, lamentem la seva situació, però al mateix temps dubtem de quina és la sortida i l'actitud que cal que prenguin. Espanya els va abandonar de manera descarada i ha estat incapaç de donar el suport necessari, ni que fos per compensar l'error i la vergonya. Marroc s'ha valgut de la situació estratègica, fronterer del món musulmà i aliat dels Estats Units, per sotmetre els sahrauís i desatendre les resolucions de les Nacions Unides.
Aquesta és una de les moltes injustícies que hi ha pel món, que et fan adonar que els nostres problemes són insignificants i que a vegades dramatitzem sobre aspectes que per a molts habitants del planeta resulten simplement anècdotes.